Esmorzen massa fort. Dolç, salat i PIN (Productes No Identificats). I es posen roba interior tres talles petita. I la farceixen amb ortigues per la part que toca la pell. I, esclar, després van als parlaments i passa el que passa. Primer van convertir-los en tavernes sòrdides i plenes de decrepitud, ara els hemicicles són el taller de Geppetto i ells el ninot de fusta que disposa d'un nas que augmenta fins l'infinit. I més enllà.  

Avui hi havia sessió de control al Govern, tant al Congrés dels Diputats com al Parlament, i els partits de dretes han tret el que anomenen “Cas Canet” i la màquina de vomitar per aspersió. Allà Pablo Casado -l'encara líder del PP- li ha dit a Pedro Sánchez: “Vostè és pare. Jo també. No puc entendre com deixa abandonat a un nen de cinc anys mentre els seus socis separatistes diuen que cal apedregar-lo”. Després ha repetit allò de que s’apliqui el 155 i ha amenaçat la Generalitat amb una denuncia “per desobediència”. I ha seguit amb un “Li sembla bé que uns totalitaris ataquin un nen? Per què serveix un govern que deixa tirats als més desfavorits?”. Aquí ha estat quan ha barrejat un cas de prostitució d'unes nenes tutelades pel govern de les Balears amb uns abusos sexuals a una menor de l’exmarit de Mònica Oltra, vicepresidenta del govern valencià, i uns “dibuixos en eusquera” -un moment absolutament delirant- per rematar-ho amb “¿Què cony ha de passar a Espanya perquè vostè assumeixi alguna responsabilitat?”. Finet, finet.

Ha agafat el relleu Inés Arrimadas amb un “Aquesta família està patint ‘escraches’ i amenaces d'apedregar casa seva encoratjades per la Generalitat i per TV3. Després diuen que són poques famílies.. Com vol que no en siguin poques sabent el que les passa després?”. Més endavant li ha retret no haver fet res per “protegir aquest nen” perquè “quan tenen el feixisme i l'odi davant, vostès mai actuen”. Mentre, aquí, Carlos Carrizosa afirmava “Canet és una mena d’Ermua, salvant les distàncies”, referint-se a l'assassinat de Miguel Ángel Blanco. Si, moltes distàncies, efectivament. Són tantes i tan llunyanes que anul·len una afirmació que fins i tot ofèn i embruta encara més la trajectòria parlamentària de qui l’ha perpetrat. Que ja és ofendre i embrutar.

Realment això que han fet avui Casado, Arrimadas i Carrizosa és molt difícil. Perquè han aconseguit dir més mentides que paraules han pronunciat. Cada lletra excretada eren tres invencions i quatre falòrnies, amb la qual cosa som davant del temporal de falsedats per metre quadrat més intens de la història recent de la humanitat. Cap “soci separatista” ha dit que “cal apedregar” cap nen. MENTIDA. Va ser una piulada -UNA- d'un particular. La família no ha patit cap ‘escrache’ (i deixo la paraula en espanyol per respectar el sentit textual, ja que no s'usa en assetjaments virtuals sinó in situ i amb contacte). MENTIDA. La “Generalitat i TV3” no han animat ningú a apedregar res. MENTIDA.

I sobre el feixisme i l'odi... Hòstia, és que ja que menteixen, una miqueta de sisplau, no? Les úniques pintades feixistes i d'odi que han aparegut a Canet relacionades amb el cas que ens ocupa, són aquestes:

Per cert, que en aquesta última, l'absència d'una coma on hauria de tocar vol dir que l'autor, o bé 1/ Realment pensa que els nens són uns bastards, o bé 2/ A banda de nazi és analfabet, cosa que en un percentatge molt elevat de casos són sinònims (per cert, avís al nazi autor de les pintades per si llegeix aquesta peça i aconsegueix entendre-la: sinònim no és cap insult). Total, que després de tres dies dient-nos nazis a tots, totes i totis els catalans, l'única cosa nazi que ha aparegut per aquí han estat aquestes pintades de qui defensa el mateix relat que qui ens deia nazis. Pintades que, per suposat, no publicarà cap mitjà de Madrit (concepte). Perquè incloure pintades nazis al seu relat sobre Canet els desmuntaria el seu relat segons el qual els nazis són els altres.

Fa trenta-cinc anys que a Catalunya existeix la immersió lingüística i mai no havia passat res fins que Ciutadans va néixer per dividir la nostra societat i el PP s'hi va afegir per no perdre pistonada. I ara que s'han dedicat milions d'euros de diner públic en intentar fracturar el nostre país, resulta que el gran èxit que han aconseguit és que els facin cas trenta-dues famílies. Trenta-dues entre un milió i mig d'alumnes. Ui sí, quin gran problema la immersió!

I, parlant de problemes... El nostre gran problema és que ens falta és cinisme i desvergonyiment. Perquè el que haurien de fer les famílies del milió quatre-cents noranta-nou mil nou-cents seixanta-vuit mil alumnes que no tenen cap problema amb la immersió és sol·licitar que, efectivament, es compleixi totalment la llei i que el 75% de les classes que s'imparteixen a les escoles catalanes siguin en català. Perquè aquesta és la realitat, no que es compleixi el 25% en espanyol. I cada cop que ens posen l'ham, piquem!