El concepte de la postveritat (la mentida de tota la vida) ha quedat desbordat per la quantitat i la qualitat de la informació inventada aquests dies. Hi ha mitjans on és més ràpid i surt més a compte repassar les veritats que han publicat que no pas les falsedats.

Comencem pel Mosso legionari? Sí, resulta que el Mosso que va abatre (la nova paraula de moda) els cinc terroristes a Cambrils primer era una Mossa i després un legionari que havia entrat al cos. Això va provocar dues perles literàries d'un nivell que ara mateix de l'emoció em cauen llàgrimes com gambes de Palamós:

D'on va sortir la noticia? Fins on he pogut trobar, els primers en publicar-ho van ser els de La Gaceta, autors d'un altre gran moment elaborat avui mateix:

Resulta que algú de La Gaceta va llegir la pàgina Dolça Catalunya, on havien llegit una informació publicada al diari italià Corriere de la Sera.

Doncs bé, el Mosso que va abatre els terroristes fa més de 15 anys que està al cos i que mai ha estat legionari. No ho dic jo, ho diu la Conselleria d'Interior en un comunicat oficial. I també resulta que Younes Abouyaaqou, conductor de la furgoneta de la Rambla, no té cap relació amb l'Independentisme, ni és voluntari del Sí, ni del No, ni del potser. No ho dic jo, ho ha dit el propi periodista, que ha acabat rectificant el text, tal i com explica en Toni Piqué en aquesta peça de El Nacional, i negant la primera informació. 

Mentides provades. I mentides no rectificades. Conviuen amb altres mentides i intoxicacions com la de relacionar les protestes contra el turisme amb els atemptats, com la de culpar els Mossos d'una falta de col·laboració amb les forces de seguretat de l'Estat que podria haver evitat l'atemptat (això ho han fet, sobretot, a Dolça Catalunya), com la de culpar directament Ada Colau de l'atemptat de la Rambla per no haver posat barreres que impedissin el pas de vehicles (aquí destaca l'alcalde popular d’Alcorcón), com la d'insistir que a les rodes de premsa només es parla en català per fer política, o com l'últim intent mediàtic de barrejar terrorisme i polítics catalans. Els uns, amb el pitjor estil possible...

I els altres usant el mateix titular. Del tipus, “los amigos de mis enemigos son mis enemigos y yo pasaba por aquí y he visto luz”:

Ah, i per allà en mig, un partit polític de dreta extrema que ni sap d'on és regidor el regidor que cal criminalitzar, ni sap on és Ripoll:

Sí, sí, resulta que els advocats defensen gent dolenta. I si no hi ha proves, la justícia, en aplicació de la llei, absolt la gent dolenta. Per tant, aquests mitjans també podrien haver titulat: “El Tribunal Supremo, culpable del atentado al dejar en libertad el líder espiritual del Imán que adoctrino a los terroristas”.

I per reblar el clau, també podrien haver fet un titular que ara mateix els posa tan calents que ni 100 hidroavions apagarien l'incendi que tenen a la punta del cacauet:

“Los terroristas catalanes adoctrinan moros de mierda en catalán payés mientras Ada Colau les señaliza donde atentar”.