La cancellera alemanya Angela Merkel ha visitat el camp d'extermini de Auschwitz-Birkenau, convidada per la fundació que porta el nom d'aquest indret on hi van morir al voltant d'un milió cent-mil persones, el 90% dels quals eren jueus (per cert, aquesta fundació està cofinançada pel govern alemany). Allà Merkel ha dit: “Sento una profunda vergonya pels bàrbars crims que van ser comesos aquí per alemanys, crims que superen les fronteres del comprensible. Auschwitz és a Polònia però l’octubre del 1939 va ser annexionat. Auschwitz era un camp d'extermini alemany gestionat per alemanys. Per a mi és important subratllar aquesta realitat. És important anomenar clarament els criminals i que els alemanys som culpables davant les víctimes i davant de nosaltres mateixos. Els alemanys els ho devem a les víctimes”.

Merkel; que ja havia visitat els camps de Buchenwald el 2009, Ravensbrück el 2010 i Dachau el 2013 i el 2015; també va dir que “Retre homenatge a les víctimes és una responsabilitat que no s’atura mai. Això no és negociable. És inseparable del nostre país. Ser conscients d'aquesta responsabilitat es troba al cor de la nostra identitat nacional”.

I, ¿sap vostè què feia mentre Pablo Casado, líder conservador espanyol, i per tant coreligionari ideològic de Merkel? Doncs escrivia un article a l’ABC titulat “La Constitución de la España siempre noble”, que només amb el títol ja demostra que el que ve a continuació pot ser de tot menys un reconeixement de res, perquè si has estat sempre noble, de què coi has de ser culpable, oi?

En destaco quatre moments:

1/ Quan escriu que “Espanya es va situar al lloc correcte de la història des del 1975 quan vam iniciar un projecte suggestiu de vida en comú amb la Transició (...) I la Constitució del 1978 és el seu gran llegat que tots hauríem de defensar amb determinació i entusiasme”.

Si va haver-hi un moment que Espanya es va situar al lloc correcte, vol dir que venia del lloc incorrecte. ¿Espanya, com a Estat, no ha de dir res d'aquesta època incorrecta? No ha d'excusar-se de res? No ha de demanar perdó pel franquisme?

I si la Constitució és tan important, la persona que la va criticar durament i el partit que hi va votar en contra, no haurien de demanar perdó? I, sí, parlo d'aquell José Maria Aznar que un 23 de febrer del 1979 escrivia al diari “La Nueva Rioja”: “En determinadas ocasiones, la abstención puede estar justificada, incluso puede el caso (sic) de una abstención beligerante como en el pasado referéndum constitucional (...) tal como está redactada la Constitución, los españoles no sabemos si nuestra economía va a ser de libre mercado o por el contrario va a deslizarse por peligrosas pendientes estatificadoras y socializantes; si vamos a poder escoger libremente la enseñanza que queramos dar a nuestros hijos o nos encaminamos hacia la escuela única; si el desarrollo de las autonomías va a realizarse con criterios de unidad y solidaridad o prevalecerán las tendencias gravemente disolventes agazapadas en el término nacionalidades”. ¿Qui deia això de la Constitució acabada de néixer i que ara se l'apropia sense deixar a la resta ni que s'hi acostin, no hauria de demanar perdó i seguidament callar la boca?

I, sí, també parlo del PP, que llavors era Alianza Popular, i que va veure com en la votació feta el Congrés dels Diputats per aprovar-la, cinc dels seus diputats votaven en contra i tres s'abstenien.

2/ Quan escriu: “La Memoria Historica nunca ha sido el rescate del olvido de víctimas del pasado sino una enmienda a la totalidad a la reconciliación de la Transición”. O sigui, ¿qui vol recuperar els seus avis del voral d'una carretera, d'un forat infecte o de la tapia d'un cementiri està atacant la reconciliació d'un Estat que fins no fa gaire subvencionava generosament la Fundación Francisco Franco? Sí? Segur?

3/ Quan escriu “Si don Juan Carlos silenció los sables el 23 de febrero de 1981, Don Felipe lideró al pueblo español en su respuesta al golpe separatista a nuestro orden constitucional, y en la actuación de las fuerzas políticas responsables, los cuerpos de Seguridad y los jueces y fiscales para derrotar a la ‘rauxa del procés’.

Bé, sobre comparar el 23F i l’1-O res a dir perquè no cal perdre el temps en ximpleries. I sobre l'altra afirmació del lideratge, no sé per què, però m'ha vingut al cap allò de la separació de poders.

I 4/ Quan escriu: “Nos oponemos a los intentos de ruptura del acuerdo que alumbró la Constitución, tanto por quienes desean acabar con la unidad de la Nación espanyola introduciendo la plurinacionalidad, como por quienes pretenden abrir en canal nuestro sistema institucional suprimiendo las autonomias o el Senado”. O sigui, compara els indepes, els del cop separatista, amb VOX? Compara els indepes, que són la pesta bubònica, i VOX que són els seus socis de govern en diversos indrets? Interessant.

Mentre Merkel condemna el nazisme i demana perdó pel que va fer Alemanya, Casado va del bracet del franquisme i s’abraça a una Constitució que el seu partit va combatre. I ho fa donant-nos lliçons. ME-MO-RA-BLE!