El mestre Valerià Parera, gran persona i també gran jugador de billar, ens va alegrar moltes tardes de Sant Esteve amb el mític “Nadal a tres bandes”. Allà ell i un llavors jove Dani Sánchez feien unes jugades de fantasia on tot era possible. Com avui ho ha estat la política espanyola, amb caramboles per sobre de les nostres possibilitats. Tantes, que per un cop han deixat la política catalana com aquell oasi que fou algun dia llunyà.

La cosa ha començat a primera hora a “Múrcia, que hermosa eres”, amb una moció de censura presentada per PSOE i Ciutadans contra el president de la comunitat, el popular Fernando López Miras, i que podria ampliar-se a l’ajuntament de la capital. El PSOE (17 escons) ha ofert a Ciutadans (6 escons) la presidència regional a canvi de fer fora el PP (16 escons), amb qui tenia fins ara un pacte de govern. Falta saber si hi afegeixen a Podemos (2 escons). VOX (4 escons), no suma amb ningú i queda fora del tauler.

Just succeir això, Isabel Díaz Ayuso -presidenta de la Comunidad de Madrid pel PP i gràcies a un pacte amb Ciutadans- i veient les barbes populars murcianes pelades, ha convocat eleccions anticipades. Ayuso, qui a la seva bio de twitter hi té escrit “Madrid, la región más libre y casa de todos los españoles. Libertad y después, todo lo demás”, ha comparegut per dir “M'he vist obligada a prendre aquesta decisió pel bé de Madrid i d'Espanya” i "Els madrilenys han d'escollir entre socialisme i llibertat”. Però mentre ella deia això tan pompós, han passat dues coses: 1/ la Mesa de l’Assemblea madrilenya -amb majoria de PSOE i Ciutadans- no ha acceptat la dissolució de la cambra i 2/ PSOE, Ciutadans i Mas Madrid (Errejón i Carmena) li han presentat una moció de censura. No sé si fins aquí ha entès gaire, però suposo que sí perquè els catalans ja venim entrenats de fa temps en coses d’aquestes. El que passa és que justament aquí ha començat la cosa de veritat ja que s’ha obert una discussió sobre què havia estat primer, la gallina de censura o l’ou electoral. O sigui, què s’havia presentat primer, la moció o les eleccions anticipades. La prova de que ha estat primer la gallina és que quan Ayuso s’ha adonat de la excreció (o cagada) realitzada, ha corregut a destituir els consellers de Ciutadans del seu govern.  

Efectivament, si primer hagués estat l’ou electoral, no li hauria calgut fer fora ningú d’un govern en funcions. En canvi fent això ha regalat la victòria a la moció de censura contra un govern que en el seu moment en va sumar 68 (PP 30, Ciutadans 26 i VOX 12) i que ara en sumarà 63 (PSOE 37 i Ciutadans 26) i al que no li calen ni els 20 de Mas Madrid ni els 7 de Podemos per fer front als 42 en que queda la suma de PP i VOX. Certament la jugada de la presidenta i del seu ideòleg, Miguel Ángel Rodríguez (aquell de “los catalanes acabaran jugando a las canicas”), de moment ha estat disparar-se una bomba atòmica als peus. Als dos. Però no se’n vagi, que encara falten les caramboles més espectaculars, a banda del rebot de la moció PSOE-Ciutadans contra el PP a Castella i Lleó.

La jugada del PSOE dona aire a un Ciutadans en hores sota zero i el situa al centre. Això empeny el PP als braços de VOX amb qui ara haurà de barallar-se per l’hegemonia de la dreta extrema, talla l’aposta de centre de Casado, i tac, tac, tac, triple carambola, desplaça a Podemos. De tal manera que Sánchez podria estar temptat de fer cas a les enquestes, convocar eleccions a Espanya i canviar Pablo Iglesias per Inés Arrimadas, cosa que relaxaria molt un IBEX massa neguitós amb el govern més d’esquerres de la història de la humanitat humana.

Súper tac, tac, tac i retac a 25 bandes. I això que no és Nadal.