Fa temps que m'ho pregunto. Perquè no ho entenc. Que un estadista (mundial) com ell només hagi tingut petits càrrecs menors demostra fins a quin punt la política espanyola no premia als millors. És incomprensible i una vergonya que un ideòleg com ell, un gestor amb majúscules, no estigui en primera línia dirigint els destins d’España (Viva!) en un moment de crisis com aquest. Ell, a qui les universitats més prestigioses del planeta (i alguna de fora) se'l rifen perquè hi vagi a fer xerrades i cursos on exposar-hi les seves idees i les seves propostes, ha de veure com se'l margina perquè aquí el que hi ha és molta enveja i cap valoració dels líders de veritat.

Sí, és cert que diversos partits han sabut apreciar la seva infinita vàlua i l'han integrat a les seves files, però després no s'han atrevit a fer el pas i donar-li les regnes de l'Estat. I penso en UPyD. I en Ciutadans. I ara en el PP. Formacions polítiques que han maldat per poder comptar amb el seu inabastable saber però que, pressionades segurament per foscos i inconfessables interessos d'organitzacions maçòniques, satàniques i secretes i clandestines en general, han hagut de mantenir-lo en un segon terme. Per no abusar. En unes feines, però, que se li fan petites. Perdó, he dit petites? No, petites queda curt, són feines que se li fan bonsais. Efectivament, estic parlant de Toni Cantó, a qui a casa sempre anomenem Don Antonio. Perquè s'ho val.

El 1880, Herbert Baxter Adams va encunyar per primer cop el concepte “ciència política”. Poc temps després, al seu conegut tractat titulat “Ja t'ho diré jo a tu, xata” escrivia: “D'aquí 140 anys existirà un far, una referència, un símbol. Una font a qui els assedegats de coneixement hi acudiran per calmar les seves infinites ganes de perfecció intel·lectual. El seu nom començarà per Toni i acabarà per Cantó”. Però aquest no és l'únic referent històric que anunciava l'arribada del Messies de la política a les nostres humils vides.

No, la segona profecia de Nostradamus pel 2021 diu: “Degut a la discòrdia i negligència francesa. Es donarà una oportunitat als mahometans. La terra i el mar de Siena s'amaran de sang. I el port de Marsella cobert de vaixells i veles”. És evident que la discòrdia i la negligència són els enemics d'Espanya. “Els mahometans” són els colpistes-independentistes-terroristes-sediciosos. “La terra i el mar de Siena s'amaran de sang” és la guerra per acabar amb l'Idioma espanyol, prohibit a Catalunya, lloc on es tortura i s'encadena als nens que el parlen a les escoles i es roba la dentadura postissa als avis que intenten parlar-lo pel carrer. I “el port de Marsella cobert de vaixells i veles” és Isabel Díaz Ayuso alliberant Espanya de la dictadura comunista a través del nomenament del gran Cantó com a responsable d'un organisme de nova creació anomenat “La Oficina del Espanyol” on cobrarà l'insignificant quantitat de 75 mil euros anuals, que són 6.250€ al mes. (Per cert, “la oficina de l'Espanyol” no vol dir que sigui la seva pròpia oficina de si mateix de Cantó -que ho és molt d'espanyol- sinó de l'Idioma espanyol).

I ara vostè que és una persona humana descreguda dirà: “Pot aportar-me proves de tot això que diu sobre la vàlua de senyor Cantó?”. Naturalment! Només amb tres en tinc més que suficient: 1/ “No puedo trabajar en Cataluña por hacer teatro en español”, va dir a El Mundo. Efectivament, ell que ha guanyat 5 Òscars de jolivud, 13 baftes, 76 tonis, dos pacos i que tres de les seves pel·lícules estan entre les cinc més taquilleres de la història ha de veure com en una ciutat de poble es menysprea el seu talent que, en canvi, es reconegut arreu gràcies a les seves multitudinàries gires internacionals, 2/ “El català i el valencià són dues llengües diferents”, ha manifestat diverses vegades. No hase falta decirt nada más i 3/ Per celebrar el seu nomenament va escriure una piulada amb tantes faltes d'ortografia que va haver d'esborrar-lo. Escrit en espanyol, l'idioma que ha vingut a salvar, esclar. ¡BIBA!