Ara vostè em pregunta pels temes que realment interessen a la gent? Doncs anar a un míting. Per suposat. Juntament amb comprar paper de vàter quan hi ha un confinament. Apassionants. Les dues coses. Com el concepte que avui ha encès els catalans, i relacionat amb això dels mítings: “dret a la participació política”. Home (i dona) esclar que hi estem molt a favor. De fet en som ferms partidaris. I partidàries. I ens el defensa la llei. Més a favor encara. Ara bé, què passa quan a la llei que ens garanteix al dret a la participació política la sobrepassa la realitat? Per fer-ho gràfic: imaginem que vostè té una casa davant del mar. Té dret a viure-hi sempre? Per suposat. Però, oi que si hi ha una amenaça de tsunami, vostè marxarà ràpidament? Sí. perquè en aquell moment el dret a fotre el camp per no morir ofegat està per sobre al dret a viure sempre a casa seva.

Amb els mítings d'aquesta campanya, d'unes eleccions que encara no sabem oficialment quin dia les farem, passa el mateix. Haig de tenir tot el dret a poder anar a un míting, només faltaria. Ara bé, quan tinc limitada la mobilitat per fer la meva vida habitual, no puc visitar els familiars que viuen al poble del costat, no puc sortir a la muntanya si visc a la costa i viceversa, no puc sortir a sopar, no puc sortir a prendre un gintònic, els caps de setmana no puc comprar ni  un llibre ni una camisa, a les 10 de la nit haig de ser a casa i si vaig pel carrer entre dos quarts de deu del matí i les tretze hores i entre dos quarts de quatre de la tarda i el toc de queda i tinc un greu i sobtat cargolament (o cagolament) tinc dues opcions: o m'ho faig a sobre o faig net entre dos cotxes... quan em passa tot això, si per respectar-me el dret de poder anar a un míting fan una única excepció i és aquesta, a servidor se li provoca una reacció que no diré perquè ara mateix no n'agradaria emprar paraules lletges.
I ara parlem dels mítings. Tinc dret a anar a un míting, perfecte. Però, què és un míting? Un espectacle pensat per tenir un minut de directe als informatius de les televisions o 30 segons en una crònica de campanya i generar talls de veu per les ràdios. Una reunió on hi van únicament els militants, que molts cops són transportats d'altres indrets per poder omplir. I, què més és un míting? Un acte que al contrari del que passava al segle XIX ja no s’hi va amb carro o amb una mula, sinó que pots seguir-lo en streaming i en rigorós directe des de dalt de l’Everest. Si fos el cas.

Miri, li explicaré una qüestió personal. Servidor  no volia cobrir cap acte de campanya perquè ja estic molt gran i si marxo molta estona de casa m'enyoro, però des que sé això de que per anar a un míting sí que puc transitar de poble en poble, sap què he fet? M'he apuntat a tots els mítings i he quedat amb familiars i amics. En uns casos durem uns tapers amb canelons i unes neveretes amb vi i cava i a la graderia farem l'àpat de Nadal que vam ajornar per la cosa aquella de les bombolles. En altres, amb l'excusa del míting, aprofitarem per treure el ventre de penes després de tant de confinament. Míting d'Esquerra a Poblenou del Delta? Amb l'excusa, tots cap allà a fer-hi un arrosset de arxofes i anguila. Míting de Junts a Calella de Palafrugell? Garoinada! Del PSC a Valls? Calçotada! Dels Comuns a la Seu d'Urgell? A comprar formatges a ca l’Eugene! Del PP a Vic? Directes a comprar botifarra i pilotilles i després a menjar una bona sopa torrada! De Ciutadans a Tàrrega? Sisplau, uns cargolets! Del PDeCAT a Falset? Al Calaix de Sastre a fer uns vinets i un bon plat de tomàquet amanit. De la CUP a Móra la Nova? De pet a La Piazza a devorar la pasta amb foie.

I ara vostè em farà una segona pregunta: Molt bé, aprofita per voltar anar amb família i amics i fotre's les botes però, i el míting què? Perdoni, el què?