Vivim en un món on qualsevol espavilat (espavilada o espaviladi) amb una capacitat neuronal a tocar de fer-se les necessitats a sobre i que no és que no sàpiga mai del que parla, és que no té cap capacitat per parlar de res, en comptes de callar i no embrutar l’evolució humana, va i decideix anar per la vida dient coses. I per aquest motiu qualsevol situació la resol dient que els altres són uns nazis amb la mateixa facilitat que els ases foten els pets.
L’actual propensió a adjectivar d’aquesta manera a qualsevol altra persona, animal o cosa, ha desbordat la famosa Llei de Godwin, que deu el seu nom a Mike Godwin, i que diu: "A mesura que una discussió a la xarxa creix, la probabilitat que es produeixi una comparació amb els nazis o Hitler tendeix a u”. Pobre senyor Godwin, ha quedat absolutament superat per Twitter, mar i aire (frase d’en Carles Capdevila) i la seva brillant definició ja no serveix. La nova formulació de la llei seria una cosa semblant a “Abans de començar a escriure un titular o fer una declaració política, la probabilitat que un minvat (minvada o minvadi) qualifiqui els altres de nazis o de ser Hitler, tendeix a ser del 120%, a pesar que el minvat (o minvada o minvadi) no sàpiga què vol dir ser un nazi i que desconegui qui va ser Hitler, cognom que és probable que l’escrigui “Jitler”.
No, la gent a la qual em refereixo no té cap possibilitat de reinserció, però la societat podria fer una cosa molt interessant. Es tractaria de fer-los fer una mena de treballs socials durant un parell d’anys o tres. No ho sé... anar amb un pot de pintura i un pinzell i repassar les línies de les carreteres, des de la Jonquera a Alcanar; anar a mirar obres perquè els obrers no se sentissin sols; voltar pel transport públic oferint un servei consistent a treure amb un escuradents la cera de l’orella que es queda als auriculars... vaja, feines que es corresponguin amb les seves capacitats i que se’ls pagarien en forma de viatge a un camp de concentració (el menjar i l’estada se la pagarien de la seva butxaca, si saben trobar-la, esclar). Allà podrien veure en directe què vol dir exactament la paraula nazi i a la tornada podrien assistir a la projecció d’algun documental amb imatges de la realitat que va succeir al lloc prèviament visitat. Segurament no entendrien res, però almenys sabrien que és molt lleig anar pel món dient nazi a tothom. Perquè banalitzar l’holocaust d’aquesta manera és un insult per als dos milions de persones que hi van morir (un milió dels quals van ser jueus gasejats), per a les seves famílies i per al conjunt de la humanitat. Lamentablement, però, no evitaríem que mantinguessin la seva simplicitat argumental davant de qualsevol situació i no descartem que la neurona els jugués alguna mala passada i, patapam!, un altre cop tornessin a excretar la paraula i el cognom de la mateixa manera com s’escampa la merda per aspersió pels camps que necessiten ser fertilitzats. Però havent passat per Mauthausen, per exemple, tal vegada quedarien davant d’un atzucac de difícil resolució i, probablement, els acabaria esclatant el cap. I això seria molt interessant de cara a regenerar la societat cap a un món millor.
I, sobretot, serviria perquè alguns que sí que saben perfectament què vol dir qualificar de nazis els altres perquè tenen estudis (poc aprofitats, però els tenen), decidissin mirar-se al mirall i dir-s’ho a si mateixos (i mateixes i mateixis). Sí, efectivament, parlo de tots aquells que van muntar la infame campanya contra els mestres de l’institut El Palau de Sant Andreu de la Barca. Quatre anys després, el portaveu de Ciutadans en aquella ciutat, Xavier Pla, ha dit que “no va haver-hi adoctrinament, va ser un malentès”.
Quan la pasta de dents surt del tub, és impossible tornar a ficar-la a dins. Per tant, el que digui ara aquest senyor té un valor de menys tres-cents. Però miri, potser això obre els ulls a alguns altres que aquests dies mantenen un silenci còmplice i covard davant l'intolerable linxament polític i mediàtic de Canet i que, com sempre, quedarà en no res. Perquè és Goebbels dient-los nazis als altres.