Primer cas. A la bústia de casa m'hi trobo un “avís de recepció” de correus. Està a nom de Carlos GF (hi poso les inicials per preservar la seva identitat). Miro el meu DNI (¿qué pone en tu DNI?) i confirmo que en Carlos no soc jo. Miro l'adreça, per si s'han confós de portal i, sí, el carrer és el meu, però al carrer de casa no hi viu ningú amb aquest nom. Miro el número de la finca i, sí, està prop del meu, però just el número que hi ha escrit al paper no existeix al meu carrer. Per tant, han enviat una carta certificada a una adreça que no existeix a nom d’una persona que no viu a la zona.

El remitent és “Trànsit”, per tant, se suposa que al pobre senyor Carlos GF van posar-li una multa i ara l'hi notifiquen, però en una adreça que no és la seva. I això és terrible, perquè deixant-me al paper a mi, a l'Administració li consta que en Carlos ja està avisat, cosa que no és certa, però això només ho sé jo, que soc qui l'ha rebut. Conclusió: en Carlos pagarà recàrrec i no podrà recórrer la multa. I a sobre, no ho sap. I vagi vostè a saber quan ho sabrà i si ho sabrà algun dia. SEN-SA-CI-O-NAL!

Segon cas. A casa dels meus pares hi arriba una carta certificada. És una “provisió de constrenyiment”. La portera l'accepta i signa pensant que el nom que hi apareix és el d'ells i els hi dona. És una multa, però el meu pare no té cotxe. Miro a qui va adreçada. El carrer i el número són correctes però no hi ha el pis. I quan veig el nom em quedo de pasta de moniato. El destinatari és el senyor Bjorn U (la U és la inicial del cognom). I el que ha passat és que han confós Bjorn amb Forn, cognom del meu pare, com és fàcil de suposar, tenint en compte com es diu un servidor.

Miro a veure si puc saber més coses del pobre Bjorn i en un dels apartats de la carta aconsegueixo descobrir la seva adreça real. Per cert, el carrer està a l'altra punta de la ciutat. O sigui, una multa d'aparcament que és del 8 de desembre, es notifica ara amb un recàrrec del 10% a una adreça que no és correcta, però que no ho és perquè per un motiu relacionat amb la màgia resulta que al full 1 de la comunicació hi ha una adreça inexistent que no és la mateixa que apareix al full dos, que sí que és la correcta. Bé, o això suposo. SEN-SA-CI-O-NAL!

Realment el desastre és còsmic, però tinc una esperança: que falli el càlcul de probabilitats. I que falli del tot. Sí esclar, si falla voldrà dir que són dos errors puntuals que, per pura casualitat, m'han anat a petar a mi i al meu entorn. Miri, coses que passen.

El problema, i greu, és si el càlcul no falla perquè voldrà dir que, de la mateixa manera que a mi me n'han arribat dues, hi ha un munt de gent que rep notificacions de multes que no són seves i, per tant, les seves, les rep algú altre. Vaja, que ningú rep la seva multa i que per les nostres ciutats hi circulen centenars de multes sense propietari.

I voldrà dir, sobretot i com a conseqüència de tot plegat, que estem pagant recàrrecs i potser estem perdent punts del carnet d'unes multes de les quals en desconeixem l'existència i de les quals no ens podem defensar. I com que en molts casos les adreces són inexistents, els ciutadans que les rebem no podem notificar als vertaders multats que hem rebut la seva sanció.

Un despropòsit. Un altre. El dels temes que realment interessen a la gent i que no preocupen ningú.