Quan jo era mooolt més jove que ara, el Nadal dels nens tenia un nom: “Salón de la Infancia y la Juventud”. Era una fira més de la “Feria de Muestras situada en la bonita montaña de Monjuich, desde la cual se atisba una sorprendente imagen de la Ciudad Condal”. La qüestió, una miqueta resumida, consistia a fer cua per poder realitzar activitats més o menys apassionants patrocinades per tota mena de marques comercials.

Una de les propostes estrella per a molts nens (i nenes) era pujar a una moto policial i fer una volteta mentre feien sonar la sirena. La moto, naturalment, la conduïa un agent. També estava patrocinada per una marca comercial, en aquest cas una policia que venia directament del franquisme i que la gent coneixia com a “grisos”. Servidor mai va tenir l'impuls ni d'acostar-se a l'atracció. Hi passava a prop, però mantenint una certa distància. Per què? Bé, suposo que jo ja venia adoctrinat de casa i no m'atreia l'adoctrinament que oferien.

En canvi, sí que em seduïa molt observar la fascinació de molts nens (i nenes) de la meva edat per la cosa dels uniformes, els llums de colors i el soroll. I em mirava les reaccions d'aquells policies que, al contrari dels que jo veia pel carrer, de tant en tant somreien. Policies que tenien molta paciència (però molta) i tan amables que ni pegaven els nens ni res, cosa que era un detall molt bonic. I guaitant tot allò no podia evitar rumiar en la condició humana d'aquells policies un cop ja havien passat 450 nens i encara en faltaven 7.652 més per passar.

Aquest diumenge he recuperat tots aquells records veient les imatges de diversos ciutadans fent-se fotos dins d'una de les furgonetes del CNP que formaven part del dispositiu de seguretat de la mani unionista. I m'han vingut al cap perquè hi estava veient la mateixa imatge de quan jo era mooolt més jove que ara. Amb tres diferències considerables:

1/ La gent que es feia les fotos no eren nens sinó persones granadetes. Persones que volien una instantània turística amb un policia com qui va a un creuer i acaba fent-se una selfie amb el que fa les truites al bufet lliure... i que si els haguessin passejat amb la furgoneta fent sonar les sirenes haurien estat molt feliços. I felices. Com a nens. I com a nenes.

2/ Allò no era un saló infantil sinó una manifestació i aquells eren uns policies de servei realitzant tasques de seguretat, no simpàtics policies passejant nens.

3/ L'important era fer-se la foto amb aquella policia “perquè és la meva i els Mossos no ho són”. I fer-se-la amb la bandera espanyola, que en alguns casos hi duia la gallina. O sigui, banderes que en comptes d'anomenar-les franquistes ara en diuen “preconstitucionals”, oblidant que l'Estatut, per exemple, també ho és.

I els policies encantats de fer-se fotos amb banderes espanyoles, algunes franquistes, mentre estaven de servei. I de posar banderes espanyoles als vehicles oficials mentre estaven de servei. I de brandar banderes espanyoles un cop tornaven a les seves bases com si vinguessin de conquerir terreny enemic.

¿Estic dient que els policies espanyols no tenen dret a dur la bandera que els vingui de gust? No, estic dient que quan estan de servei i vestint l'uniforme no haurien d'usar cap bandera com a apropiació d'un símbol que té una connotació política evident. Perquè si no la tingués, no la farien servir com a tal.

Perquè, ¿imagina que després de la mani de dissabte, els Mossos de la BRIMO s’haguessin fet fotos dins d'unes furgonetes plenes d'estelades? I imagina què haguessin dit els que troben normal fer-ho amb banderes espanyoles?