Oriol Junqueras va tenir la mala sort de declarar el primer a la causa de l'Estat de Madrit (concepte) contra l'Independentisme. Això va impedir-li al líder d'Esquerra veure el nivell dels fiscals del Suprem i de l'advocacia de l'Estat. D'haver-ho sabut, tot hauria estat diferent. D'haver declarat dels últims, potser s'hauria replantejat això de no contestar les acusacions i llavors la figura del vicepresident hauria pogut créixer com després han crescut les de Cuixart, Forn, Turull, Rull i Sánchez, els cinc polítics amb voluntat de continuar exercint com a tals, i que sí que han contestat aquests personatges incapaços de sostenir el suflé que va construir Llarena amb suposicions de mantega.

No sabem quan anys passaran a la presó i en aquest temps poden succeir moltes coses, però ara per ara, tots cinc són un actiu potentíssim per l'Independentisme. I quan surtin aspiren a tot. Políticament parlant. Cuixart des de la transversalitat total i els altres quatre dins l'espai Crida-PDeCAT, o com es digui arribat el moment i com s'acabi articulant aquest espai.

I, sí, abans hauran de reformular el discurs, efectivament. Però això serà la següent pantalla. Ara toca judici i condemna. La catarsi ja vindrà. Ja arribarà el moment en que passi això que reclamen alguns i que consisteix en una autoimmolació pública dels acusats reconeixent que tot va ser fum, que ells ja sabien que no hi hauria cap independència i que ens van enganyar. Que, de fet, és el mateix que li ha dit la fiscal Consuelo Madrigal aquesta tarda a Carme Forcadell quan li preguntava per si la declaració d'independència va ser efectiva o no, de si es va signar a l'hemicicle o fora i de si es va signar o no el preàmbul polític sense cap transcendència jurídica.

Just quan estàvem amb això, la senyora fiscal li ha dit a l’expresidenta del Parlament: “¿Entonces, eso fué un sainete, una farsa, un bodevil?”. I Forcadell li ha contestat, a mitges perquè la fiscal no l'ha deixat acabar, que allò va ser política i li ha preguntat si considera que la política mereix aquests adjectius.

Efectivament, és que allò va ser política. Una estratègia per intentar forçar una situació. Fruit d'una fugida endavant? Sí, però amb dos milions i mig empenyent convençuts de que en aquell moment no es podia fer cap pas enrere. El que és trampa és ser el primer en fer veure que t’ho creus i ara fer-te el pur denunciant que has estat enganyat i que això sigui la manera d'agafar d'entre les restes de l'incendi la bandera per quedar-te-la tu i treure'n un rendiment polític particular. Sobretot amb nou persones a la presó. Això és trampa i és lleig.

Però tornem a la pantalla on som ara, on som avui, la del judici. La sedició i la rebel·lió continuen fora de la sala, com VOX aquest matí després d'arribar tard a l'inici de la sessió i que no els hagin deixat entrar fins el recés de l'hora de l'aperitiu. I fiscalia i advocacia de l'Estat continuen demostrant desconeixement i desídia. El tema de les llonganisses i les botifarres demostra que no toquen ni quants ni hores i fer preguntes sobre frases i piulades que els acusats neguen haver dit o escrit sense aportar el document prova que, efectivament, alguns creuen que això era una botifarrada.

Gràcies a ells en Jordi Cuixart ha aconseguit captar 4 mil socis per Òmnium en un sol dia i s'ha convertit en un candidat de futur a presidir la Generalitat. Sota l'atenta mirada de Forn, Turull, Rull i Sánchez.