Hola, nens i nenes! Avui us explicaré el bonic conte d'en Manuel i les cabres, una història que us servirà per aprendre matemàtiques, món empresarial, política postmoderna i billar a 6 bandes.
Hi havia un vegada en Manuel, un xicot dedicat a la ramaderia caprina, que havia tingut un ramat molt i molt potent, però que s'havia quedat sense ni un sol animal. I el que era pitjor pel seu futur com a ramader, s'havia quedat sense terres on pasturar. Bàsicament perquè ningú no en volia saber res d'ell.
I així estava en Manuel, mirant si seguia o no al món de la ramaderia o canviava de professió, quan va pujar dalt d'una muntanya i va sentir uns cants de sirena. Bé, digui'n sirena, digui'n “persones del món unionista inquietes pel futur de la seva causa”. I les sirenes van dir-li:
- Manuel, baixa i vine. Vine a les terres per les quals vas córrer quan eres petit i no et faltarà de res. Tu només has d'aconseguir el màxim de cabretes pel teu ramat, que serà el nostre. I no pateixis, que tu d'això en saps.
I així va ser com, ni curt ni mandrós, en Manuel va recuperar les olors i els colors de la seva infantesa. Però ni les persones inquietes ni el propi Manuel van saber adonar-se'n que haver estat de petit en un lloc no implica, ni molt menys, conèixer la seva realitat.
Dit d'una altra manera, haver jugat fa 40 anys a pilota a la plaça d'un poble al qual només hi has tornat els estius a prendre-hi una orxata a l'hora de la fresca no és garantia de saber què pensen, com viuen i que els preocupa ara als nens que llavors jugaven amb tu.
Però tot i això, en Manuel va posar-se a treballar per aconseguir el ramat més gran possible. I per aconseguir l'objectiu, va associar-se amb uns ramaders que en aquell moment tenien 5 unitats i els va dir que amb la seva experiència i domini del món dels ramats, els milloraria tant la quantitat com la qualitat del producte resultant.
Total, que va arribar el dia de comptar les cabres aconseguides i els en van sortir 6 unitats, una més que les que les “persones inquietes” tenien abans. Un èxit, escolti! I no només això, sinó que mitjançant la unió amb altres ramats veïns, en Manuel va aconseguir arruïnar el ramader que volia dominar les terres on pasturaven totes les cabretes del poble. Un acord, per cert, molt estrany. Sí, perquè van acabar sumant cabres domestiques lleteres, cabres de caixmir australianes i cabres islandeses que s'usen com animal de companyia amb ovelles, una vaca despistada i dues búfales.
Però, nens i nenes, no marxeu encara perquè ara ve el millor. Un parell de dies després d'obtenir 6 unitats i de fer aquest pacte multiespècie, en Manuel els va dir als cabrers que l'havien acollit que marxava del tros de terra que compartien i que s'establia pel seu compte. I d'aquí és on ve el negoci que dóna títol al conte.
En Manuel, que havia de fer gran el ramat dels cabrers locals i construir una alternativa que ho petaria molt al món de la cabra, els acabava de deixar amb 4 unitats, una menys de les cinc que tenien, i ell se'n quedava amb només dues, cosa que el convertia en el cabrer més petit del llogarret.
Quin negoci més estrany el d'en Manuel, oi, nens i nenes? Bé, i el dels cabrers locals. I el dels de l'acord. Vaja, que més que d’ESADE, seria un negoci de Sade. Del marquès del propi nom.