Ha estat una de les noticies de la setmana. Bé, o de les nonoticies perquè hores d'ara hi ha dues versions dels fets. I són totalment oposades.

El cas és que dilluns passat una mare va anar al migdia a buscar la seva filla a l'escola i va trobar-se-la plorant. La nena deia que una professora l'havia pegat. La mare va explicar-li la situació a la directora del centre, que li va dir que intentaria aclarir què havia passat. Quatre hores més tard, els pares van dur la nena a urgències perquè tenia molèsties a l'esquena i en una mà. Aquest és el comunicat de l'hospital:

Com veu, més que un comunicat mèdic, pels detalls que inclou sembla una denuncia policial. Sortosament no va ser res greu i la nena va poder marxar a casa sense problemes i sense necessitat ni de prendre medicació.

A partir d'aquí, les dues versions. La dels pares, que és la que recull l'informe de l'hospital i la versió de la Conselleria, que no hi troba evidències de maltractaments ni de motivació ideològica en els fets denunciats. 

Què va passar realment? Qui diu la veritat? Doncs miri, ni idea. Costa dubtar dels pares perquè si s'ho haguessin inventat seria gravíssim i costa no creure's la Conselleria perquè també seria gravíssim si mentís sobre la investigació duta a terme. Quan acabi la investigació, veurem com acaba aquesta part de la història. Ara, si li sembla, ens centrem en l'ús mediàtic del cas.

Un cop més s'ha vulnerat la presumpció d'innocència d'una persona i se l'ha assenyalat públicament amb la voluntat manifesta d'arruïnar-li la vida, com ja van fer amb els mestres de l'Institut El Palau de Sant Andreu de la Barca. Se'n recorda, oi?

Ho van fer algunes persones que col·laboren en alguns mitjans i ho van fer alguns polítics:

 

Ah, per cert, tres coses: 1/ les cares dels professors les hi he tapat jo. Javier Negre i Albert Rivera no van tenir la prudència de fer-ho, 2/ tot allò va acabar en no res. De res i 3/ però abans d'acabar en no res, els professors ja havien estat convenientment amenaçats, insultats i assetjats.

Ara han repetit el mecanisme:

En aquest cas, però, no només he hagut de tapar la cara de la professora sinó que el tros en blanc del titular està així perquè hi he tret el seu nom i el seu cognom.

Però va, suposem que sí, que la professora va fer el que els pares diuen que va fer. Si va ser així mereix que li obrin un expedient, naturalment. Ara bé, mereix aquest assenyalament? Mereix aquest linxament públic? Mereix que es publiqui la seva fotografia i el seu nom? Aquesta mania absolutament infame i intolerable de dir que a Catalunya s'assenyala la gent com ho feien els nazis amb els jueus, no és exactament el que fan alguns mitjans i alguns polítics en casos com aquest? Qui pot assegurar que un sonat no se la trobi un dia pel carrer i passi alguna cosa poc agradable? Mereix aquest escarni? Amb l'expedient no n'hi ha prou?

Però ara suposem que no és certa la versió dels pares. Qui retorna la professora a la situació anterior a produir-se els fets? Serà assenyalada la resta de la seva vida per una cosa que no ha fet?

Ah, i una última cosa. Tornem a allò de l'espai públic. No havíem quedat que havia de quedar lliure de signes partidistes? Doncs sembla que, com passa en general, en això també hi ha dies de tot.