Es veia venir que això dels mocosos (i mocoses) del famós hotel de Palma acabaria malament. En plena crisi per Covid diversos joves de tot Espanya se'n van anar a Mallorca per celebrar-hi que havien acabat el curs. Eren viatges organitzats per agències i empreses, no per les escoles ni els instituts, i incloïen macrofestes sense cap control, ni distància, ni de res, i on el virus hi va córrer més que l'alcohol i altres substàncies, que ja és córrer. Total, que quan les autoritats sanitàries balears van adonar-se del caos, van optar pel confinament. Per evitar que la malaltia s'escampés encara més. Però tot i així es calcula que estem parlant de més de dos mil casos circulant per diverses zones de la península. I aquí va començar el segon capítol de la primera temporada amb l'aparició dels pares i les mares dels nens i les nenes.

Que, al final, aquest és un dels grans problemes. Com que per ser pare o mare no cal passar cap examen d'idoneïtat, ho pot ser qualsevol. I després passa el que passa. I de segons quins pares, què volen que surti? Total, que de la nit al dia hem vist gent que concorda singulars amb plurals i femenins amb masculins exigint un “habeas corpus”. I amb cara de saber de què estaven parlant. Com qui es demana una copa de Cynar amb gel i uns cacauets.

“Llibertat” exigien els joves que, abocats als balcons de l'hotel on es va decidir que passessin la quarantena, mostraven a la humanitat pancartes reivindicant la seva estultícia, es negaven a fer-se proves PCR i fugien de l'hotel. I els pares i mares sortien als mitjans parlant de “segrest”. Per què? Perquè deien que els seus nens (i les seves nenes) eren “negatius” i estaven allà retinguts innecessàriament i contra la seva voluntat. Un any i tres mesos després encara hi ha humans bípedes que se suposa que disposen d'alguna neurona viva que no han entès com funciona això dels contactes i l'aïllament. Bé, i que de fet no han entès res de res en general.

Just aquí és on van aparèixer diversos súpers de la zona dedicats a subministrar alcohol a unes criatures que organitzaven festes que seran molt recordades pels veïns de l'hotel. Sobretot per les seves oïdes. Les dels veïns. Quan les recuperin. Juntament amb la son. La ingesta contumaç dels citats productes subministrats il·legalment va provocar trobades amb molt de contacte hormonal, en les quals hi participaven els infectats. Vaja, que allò va ser com un Botafumeiro ple de Covid anant amunt i avall. Però com que érem pocs, va parir la iaia. I bessons. Primer va treure el cap la Fiscalia dient que la decisió de Salut Pública no era “justificada ni proporcionada” i després una jutgessa del contenciós va obligar a acabar amb la quarantena. Perquè ella en sap molt, de tot. També de virus.

I llavors vam saber que la positivitat de les proves fetes als joves aïllats a l'hotel era del 26,1%. O sigui, va pillar un de cada quatre. I dotze van acabar a l'hospital. SEN-SA-CI-ONAL! Però això no va desmoralitzar la jutgessa-epidemiòloga i “impasible el alemán” —ja que som a Palma—, va ordenar que tothom cap a casa. Però just sortir per la porta van donar positiu nou (NOU) de les criatures que havien estat segrestades per gent dolenta. Però no nou de les cent vuitanta-una que la jutgessa va obligar a desconfinar, no, no. Nou de les trenta que van acceptar participar en un cribratge. NOU de TRENTA! I la jutgessa continua asseguda a la seva cadira impartint la llei.

Però a aquestes alçades és probable que a vostè el/la punxin i encara li trobin sang. Encara que sigui un rajolinet. Doncs bé, si fos així, aquí li enllaço una carta oberta de la coordinadora Covid d’un dels instituts on estudien alguns dels confinats i que ha estat publicada pel Diario de Mallorca. Li recomano que no se la perdi destacant-li tant sols una de les frases que conté i que explica el moment en què els va dir als nens i a les nenes fills de l’habeas corpus: “Marxeu a Mallorca en busca del coronavirus després que durant mesos, a l'institut, ens haguem deixat la vida perquè no us contagieu ni contagieu les vostres famílies”. Habeas corpus? Sí, el que la resta de la societat que ha de suportar gentussa com aquesta té aquí penjat.  

Però com que no passarà res, no hem de patir. És probable que l'agència ja estigui organitzant un altre viatge que, amb la propaganda aconseguida per aquest, serà un èxit. I si tenim sort i es repeteix el desori, les criatures, els pares, la Fiscalia i la jutgessa podran interpretar la segona temporada d'Aquí només hi faltava en Toni Cantó.