La nevada de realitat que cau les últimes hores sobre l'Estat complica molt ara mateix el seu accés a la mentida i a la manipulació. En aquest moment, a sobre del seu relat basat en la falsedat hi ha metres de precipitació sòlida en forma de veritat. I això no ho solucionen amb cadenes. Ni de TV. Ni tan sols les que es passen el dia parlant de Tabàrnia en programes que se'ns presenten com a seriosos i que semblen d'humor.

Aquest matí de dimarts, Enric Millo s'ha posat al volant d'una llevaneu per intentar obrir-se pas entre la muntanya d'imatges de les càrregues policials de l’1-O. Seguint el camí marcat pel ministre Juan Ignacio Zoido (àlies “una de cazón, una de morro y una cervecita bien fresca”) i pel tal Diego Pérez de los Cobos, Millo ha anat a can Basté (RAC1) i ha provocat una allau. Concretament de crítiques. Però a ell tant li fot perquè, com a bon empleat que és, ha seguit l'argumentari de l'Estat que intenta crear una via alternativa a la veritat per on poder circular amb fluïdesa fora pistes i ha dit allò de: “Tècnicament no hi va haver càrregues l’1 d'Octubre. Són accions de compliment d'una ordre judicial que consistien a desallotjar les escoles per impedir el referèndum”.

El problema és que el temporal és molt potent i el gruix de veritat acumulada comença a ser tan important que els comença a ser molt difícil transitar per la ficció. En poques hores els ha caigut del cel: 1/ 650 juristes de tot Espanya denunciant al comissari de Drets Humans del Consell d'Europa la vulneració de drets humans haguda l’1-O, la repressió soferta “amb serioses vulneracions de drets i llibertats” i la suspensió de l'autonomia, 2/ els dos guàrdies civils que van redactar l'atestat de l’1-O a Sant Joan de Vilatorrada han negat davant del jutge que el regidor Jordi Pesarrodona (el del nas de pallasso) incités a l'odi contra la policia, 3/ la incapacitat del Gobierno de posar un sol exemple (ni un) en la resposta al senador de Bildu Jon Iñarritu, que va demanar-los el llistat d'ingerències estrangeres en el procés català denunciades per la ministra Dolores de Cospedal en una entrevista a l’ABC i 4/ i la més bèstia de totes. El Gobierno ha lliurat diversos informes al titular del jutjat número 13 de BCN, José Antonio Ramírez Sunyer, on queda absolutament demostrat que la Generalitat no va gastar ni un cèntim d'euro de diner públic en el referèndum de l’1-O. O sigui, el resultat d'aquell partit és Piolins, 87 milions; Generalitat, 0. Un 1 a la travessa i queda desmuntat el delicte de malversació que manté en presó provisional 4 persones. I, com que els de rebel·lió i sedició ja van caure des del principi, la farsa judicial els queda colgada de veritat nova amb qualitat pols.

L’1-O van voler provocar por. Van voler demostrar que tenien la força i que aquesta era molta. I la van exercir. Van voler provocar violència per part dels indepes. I van fracassar. Com van fracassar buscant urnes i paperetes. Com van fracassar intentant impedir el vot de pràcticament 3 milions de persones. Vots pel sí, pel no i en blanc.

I per això el jutge Llarena vol acabar la instrucció el més ràpid possible, abans que la primavera de la veritat els desfaci la neu artificial amb la qual han construït un ninot de neu. 

Perquè els cadàvers i la veritat sempre (SEM-PRE) acaben surant. Fins i tot quan tenen molts metres de neu falsa a sobre.