Han estat marejant la perdiu tot aquest temps. Primer van insinuar que potser la solució al maldecap era fer entrar els tancs per la Diagonal, amb el terrible risc de rebre una multa per excés de velocitat del famós radar situat a l'inici de la baixadeta. Un radar, per cert, que ara mateix ja no sabem si encara hi és o no. Total, que van deixar-ho caure de passada algunes veus de tercer i quart nivell per efecte del tradicional “por mis santos güebos”. Però va quedar en una cosa semblant a allò del “¿Y si sois independientes, con quién jugará la liga el Barça? ¿con el Figueres?” (que, desconec la mania de posar sempre l’exemple del Figueres). 

Després van usar la por sistemàtica. Allò del “vagaran por la galàxia” i altres afirmacions semblants. I, a partir d'aquí, l'Operació Catalunya Mediàtica amb insults, mentides i manipulacions dels mitjans comprats pel PP amb diner negre (un tema del qual en parlaré aviat) o l'Operació Catalunya, pròpiament dita.

I, finalment, l'amenaça de l'article 155 de la Constitució. Un clàssic: “Si una Comunidad Autónoma no cumpliere las obligaciones que la Constitución u otras leyes le impongan, o actuare de forma que atente gravemente al interés general de España, el Gobierno, previo requerimiento al Presidente de la Comunidad Autónoma y, en el caso de no ser atendido, con la aprobación por mayoría absoluta del Senado, podrá adoptar las medidas necesarias para obligar a aquélla al cumplimiento forzoso de dichas obligaciones o para la protección del mencionado interés general”. Com dient, oi?  

Però al final, ha acabat apareixent la veritat revelada. Ni tancs, ni 155, ni punyetes. No era ni l’ou ni era la gallina, era el patrimoni. “A por ello, oé!”. I “ello” eren els calés. La primera llebre la va deixar anar l’exconseller Baiget quan encara era al càrrec amb allò del “si cal anar a la presó s’hi va, però que no em toquin la cartera”. Alguna cosa s’ensumava. I després ha vingut la llebre en format de recepta a la Royal amb el Tribunal de Cuentas a punt d'acceptar la petició de la fiscalia d'investigar Artur Mas, Joana Ortega, Francesc Homs i Irene Rigau “per determinar les seves responsabilitats en la despesa de 5,12 milions en la votació del 9-N”.

Això traduït seria: aquests quatre càrrecs van aprovar gastar-se irregularment aquesta quantitat de diner públic i ara haurien de tornar-la al Tresor espanyol. I 5,12 milions d'euros, Déu n'hi doret.

Per tant, la solució és aplicar el tradicional mètode en aquests casos: dimissió de l'actual govern i nomenament d'un president i uns consellers testaferros. Sense ofici ni benefici ni, sobretot, patrimoni. El joc del gat i la rata s'acaba si en comptes d'una rata hi poses una llebre. O una rata disfressada de llebre. O una llebre disfressada de llebre.