La millor manera de solucionar un problema és que no se'n parli. Fixi's, en democràcies tan consolidades i reputades com la Xina i Rússia apliquen aquest sistema i els funciona de meravella. Allà els que manen o bé es trien directament a si mateixos o bé usen sistemes de democràcia orgànica molt pintoresca i decideixen del que es parla i del que no. I si alguna persona ciutadana opta pel que no, no pateixi que deixarà de parlar-ne. I ràpid. És una manera de funcionar tan temptadora que alguns països europeus fa temps que els copien el mecanisme. Supremament. Volhofsament. És que, escolti, quina mania té la gent de voler parlar del que vulgui i com vulgui! Callin, hòstia ja! I obeeixin!
Per exemple, això del preu de la llum. Cada dia amb la brometa de que si hem assolit un nou rècord, que si fa un any el preu del megawatt hora estava a 45,01€ i avui a 140,23 i que si no-se-què... Prou home (i homi), prou! Prou ja de parlar del preu de la llum. Aquí ni s'han de baixar els impostos que paguem quan encenem una bombeta, ni cal prendre aquestes mesures que diuen que estan prenent però que ningú diu quines són i que no tenen cap efecte. No, aquí el que cal per acabar amb el debat sobre l'augment del preu de la llum és deixar de parlar de l'augment del preu de la llum. Ja li ho dic jo que si ho féssim, s'ha acabat la complicació. El que no surt enlloc, no existeix.
Si tu no estàs cada dia amb la matraca, ja pots posar el preu de la llum a preu d'amanida de tacs de Jabugo 30 jotes amb caviar blanc del Caspi i trufa blanca del Piemont que la gent (i la genti) viuria regalimant felicitat. La ignorància sempre provoca felicitat i, en canvi, la maleïda llibertat acaba sempre en llibertinatge. I en tristessa. I és per aquest afany de voler saber les coses que generem hecatombe social. Terrible. Entén ara, oi, per què el desconeixement, el silenci i la censura són tan sans i construeixen societats tan joioses i festives?
El que ha de fer la genti és callar, obeir i creure's tot el que els diuen. Si, per exemple, la ministra Ribera admet -ei, en seu parlamentària, no en un bar a les cinc del matí- que aquest any el rebut de la llum pujarà un 25% i, seguidament, reclama empatia a les elèctriques, doncs visca l'empatia! Perquè l'empatia és molt bonica. I sana. I amb empatia, la vida flueix molt més. En general. Entre sortir a cremar-ho tot i l'empatia, és que no hi ha color. Però, esclar, com que vivim al món del supremament i del volhofsament, qui vol que s'atreveixi a sortir a protestar per a res si t’arrisques a acabar detingut per terrorisme? Ei, però tot molt bé, eh. Gas a fons amb els drets civils. I, escolti, que l'empatia no soluciona res, però va molt bé per tenir una pell suau.
I qui diu el preu de la llum diu el famós viaducte d'enllaç entre l’AP2 i l’AP-7 a Castellbisbal. Han estat quinze anys per construir-lo i fa mesos que estava acabat. Si l’haguessin inaugurat mentre existia el peatge de Martorell, centenars de milers de persones s'haurien estalviat pagar molts diners. Casualment l'han inaugurat just l'endemà de la desaparició dels peatges físics. Ah, i els que han tallat la cinta s'han posat tantes medalles que semblaven el Politburó anant a treure-li brillo a les seves condecoracions i s'han fet tanta automorrejada i s'han autotocat tant que les imatges ja corren per webs porno. Doncs bé, ara hi ha un munt de gent denunciant aquesta infinita presa de pèl. ¿En comptes de posar-se de mala llet, no seria millor creure's la simpàtica versió de la inauguració d’una infraestructura? És que ja són ganes de fer-se mala sang!
I ara, si m'ho permet, vaig a passar diverses vegades pels túnels del Garraf, pel peatge de Cubelles, pels túnels de Vallvidrera, per l'autopista Terrassa-Manresa i pel Túnel del Cadí. Però moooltes vegades! Perquè com que tots ells són gratis total... Perquè, a banda de no parlar-ne, existeix una altra manera de desviar els debats. Consisteix en crear una altra realitat.
