Li proposo un exercici d'imaginació. Va, suposi que el conseller d'Interior del Govern, que anomenarem senyor FERDI, encarrega a un grup de Mossos, que anomenarem CLOAC, l'elaboració d'informes falsos perquè: 1/ acabin en un jutjat gràcies a un grup d'ultradreta, que anomenarem MANITA i 2/ els publiqui i difongui un periodista amic que anomenarem senyor EDI. El senyor EDI és famós perquè de la nit al dia ha muntat un digital i col·labora en diverses cadenes catalanes de TV.  

Objectiu? Destruir els enemics polítics del partit del conseller d'Interior en nom de la raó d'Estat, que en aquest cas podria resumir-se en el lema “La unitat de Catalunya és més important que la veritat”.

Què, ja ho tenim? Bé, doncs ara imagini que la manera de funcionar de la xarxa és passar aquests informes falsos, elaborats amb proves comprades a preu d'or al mercat negre que controla un comissari dels Mossos, al periodista còmplice de la xarxa perquè els publiqui al seu mitjà de comunicació i l'expliqui a tots els mitjans on hi participa.

El contingut del material pot ser molt variat. Un dia és un informe fals sobre els inexistents comptes a l'estranger d'un polític elaborat amb proves tan mal falsificades que la notícia queda morta en 48 hores, però que la xarxa aconsegueix ressuscitar amb més proves falses profusament esbombades pel periodista amic.

Un altre dia és un informe sobre el finançament il·legal d'un partit polític elaborat també amb documents falsificats, però que aquest cas reben la validesa presencial de narcotraficants que col·laboren com a testimonis en el muntatge per evitar ser extradits als EUA.

L'endemà és un altre informe que, un cop publicat per l'amic periodista, acaba en un jutjat gràcies a l'estimable col·laboració d'un autoanomenat sindicat que resulta ser un grupuscle d'ultradreta que ningú sap de què viu i que desapareix del mapa cinc minuts després de creuar la línia vermella del xantatge a la Família Reial.

I així podem anar repassant dies i nosaltres podem anar col·leccionant moments i situacions protagonitzades per aquesta trama que inclouen el robatori dels papers de Bárcenas en el cas Gürtel, el robatori del mòbil d'una persona pròxima a Pablo Iglesias per poder fabricar proves falses contra ell i així desmuntar un possible pacte PSOE-Podemos, el tràfic de material compromès gravat al Rei emèrit, el famós “la Fiscalia te lo afina” o l'incendi del no menys famós gratacel Windsor, aquell que estava prop de la Castellana de Madrid i que va cremar com una falla per fer desaparèixer papers comprometedors.

¿S’imagina què passaria a Espanya si a Catalunya hagués succeït tot això? I s’imagina què hauria passat si el periodista col·laborés a TV3? Doncs una fi del món entre terribles flames excretades per dragons gegants després d'una indigestió de “callos” picants seria una tarda a Port Aventura comparat amb la Sodoma i la Gomorra que s'organitzaria.

Bé, doncs ara deixi d'imaginar i torni a la realitat perquè tot això que vostè acaba de llegir ha passat a Espanya. I vostè ha vist que hagi passat res? Ha llegit que algun partit polític, a part de l'afectat, hagi obert boca sobre el tema? Ha vist portades als mitjans de comunicació de paper o als digitals del “règim”? En parlen als programes matinals de les privades? El periodista en qüestió ha hagut de donar alguna explicació? I mentre, els periodistes que denuncien aquesta situació són entrevistats als mitjans "oficials" perquè puguin explicar aquesta situació?

Noooor! Perquè com ja va dir el famós poeta: “¿pa qué, pa cagal·la?”.