Li ve de gust que vostè i jo fem ara mateix unes suposicions conjuntes? Sí? Doncs va.

Suposem que li ve un promotor immobiliari, que anomenarem el senyor A, i li diu: “Construiré un edifici en primera línia d'una platja verge però respectuós amb l'entorn. Totes les habitacions seran exteriors i amb vistes al mar. Hi haurà piscina d'estiu i hivern, jardí, pàrquing amb accés directe al menjador, calefacció i aire condicionat, cuina gran i equipada i els pocs veïns del bloc passaran un test per evitar gentussa i gent mal educada. Va, si me'l compra, el preu serà de 60 mil euros. I li regalo un cotxe elèctric de gamma alta”. Oi que vostè acceptaria? Bé, i si no accepta, vostè i jo hem de parlar. Molt seriosament.

Però esperi, que el promotor li diu també: “I no es preocupi pels diners. Tinc tractes amb un banc que li signarà una hipoteca al 0,5% i li farà una assegurança de vida gratuïta de 100 milions d'euros pels seus hereus que inclou un sou mensual per a vostè de 3 mil euros. Nets”. Vostè no ho sé, però jo això ja ho estic signant. I si cal amb sang. Encara que només de veure-la ja em marejo.

Total, que vostè i jo signem el contracte de compra, la hipoteca i acceptem el regal del cotxe i el sou mensual. Però quan ens disposem a anar a viure al pis, a fer un tomb amb el cotxe i a comprovar que ens han fet el primer ingrés, el senyor A ens diu: “No mirin, és que no podrà ser. El pis és seu, però no poden viure-hi. El cotxe és seu, però no poden conduir-lo. I els 3 mil euros al mes són seus, però no poden tocar-los del compte”.

Si això passés, oi que el primer que li diríem al senyor A seria una cosa semblant a: “Escolti, per què ens ha fotut en aquest merder? Si ens proposa una situació i quan toca fer-la efectiva ens la impedeix, quin sentit té tot plegat?”.

Bé doncs, la situació descrita és exactament la mateixa que pateixen els presos polítics que han decidit presentar-se com a candidats a les diverses eleccions convocades darrerament, tant a Catalunya, com a l'Estat, com a Europa.

A veure una cosa, si la llei et permet presentar-te com a candidat a presidir del Govern del teu país i et permet ser elegit com alcalde o diputat, i en alguns casos el Gobierno de l'Estat és qui t'estimula a fer-ho, algú em pot explicar la segona part de la cosa? ¿Per què pots presentar-te a unes eleccions, recollir l'acta de diputat, assistir a un ple, votar la Mesa de la Cambra, però després quedar suspès de les teves funcions i adéu bona tarda? ¿Per què pots ser diputat al Parlament de Catalunya encapçalant una llista i no et permeten ser candidat a President? ¿Per què pots ser elegit diputat al Parlament europeu i no pots recollir la teva acta?

¿Per què vostè i jo podem votar per una persona i després a aquesta persona li impedeixen representar-nos? Tan poc valen els nostres vots? Tan poc respecte mereixem? Nosaltres i els candidats.

I la gran pregunta: ¿arribarà un dia que qui subverteix repetidament la legalitat haurà de donar-nos explicacions, demanar-nos perdó i rescabalar el mal provocat?