Per fi! Per fi s’ha fet justícia i la veritat s’ha apoderat de la realitat! Gràcies Institut Nova Història de l’Espanya Global. Gràcies per desemmascarar la farsa que ha durat tants anys. Gràcies per aquesta piulada:
Efectivament, Espanya va alliberar París! Un escamot de valents xicots entrenats, dirigits i encapçalats per Francisco Franco Bahamonde (¡Biba!), desafiant tots els perills (o més), va creuar les línies enemigues i va acabar amb la resistència dels nazis a la capital francesa. Pim i pam.
Feia ja temps que Franco s’havia convertit en un símbol de la lluita antifranquista i contra el règim de Vichysuà. El seu valor i el seu compromís havien enamorat els cors de l’Europa que combatia el totalitarisme i la barbàrie. Des de Groenlàndia al sud de l’Àfrica, eren centenars de milers les perso... que dic centenars de milers... centenars de milions les persones que sabien que si algú podia alliberar París, aquest algú era Franco.
Sí, ja sé que la conjura judeo-maçònica-comunista-internacional té molt de poder i ha aconseguit tergiversar la història. I també sé que aquest contuberni ha aconseguit instal·lar la idea que la cosa aquella de París la van fer republicans espanyols que van combatre contra el feixisme al costat dels aliats després del fracàs del seu cop d’estat del 1934 i de la seva inapel·lable derrota en la posterior guerra que va servir per alliberar Espanya del comunisme. Però no es deixi entabanar, va ser España! I qui manava llavors a Espanya! FRAN-CO!
Perquè, a veure una coseta: ¿Qui té més credibilitat, la història escrita pels guanyadors, que ja sap com van aquestes coses, o el ministeri de justícia espanyol i l’Espanya Global d’Irene Lozano? Sisplau, no fem riure.
Espanya va ser crucial en l’alliberament de París, però també en un altre dels fets cabdals en la victòria contra el nazisme i el feixisme. Joan Pujol i García, àlies Garbo, l’home que enganyant els alemanys va permetre el desembarcament de Normandia, realment no es deia Joan Pujol. No! Es deia General Yagüe, com el famós carrer. General de nom i Yagüe de cognom. Realment qui va enganyar la cúpula militar de l’Eix va ser Yagüe, que per modèstia va decidir fer-se passar per un tal Joan Pujol i, a la vegada, per un tal Garbo. Coses d'espies.
I pròximament li parlaré d’altres moments de la història que no són el que semblen. Com per exemple que Neil Armstrong, el primer home en trepitjar la lluna, es deia Borrell de segon cognom, era tiet-avi de l’actual ministre d’Exteriors Espanyol en funcions i va néixer a Burgo de Osma (Armstrong, no Borrell). O que a Kennedy van assassinar-lo a Tomelloso. O que Déu era espanyol...
