Van dir-nos que el Cas Millet era la fi d'una manera de fer les coses. Que ara l'obra pública tenia uns controls que la blindaven davant de qualsevol possible temptació. I, què tenim? Que, què tenim? Només a Barcelona, i a poca distància l'un de l'altre, el cas Glòries i el Cas AVE, que inclou també el cas Sagrera. Comencem per aquests últims.

El Tribunal de Comptes té un informe segons el qual al tram català de l'AVE s'han pagat indegudament 133,8 milions d'euros. Com? Diverses constructores haurien inflat els preus per encobrir pagaments d'obres no executades, adjudicacions a dit i obres realitzades sense cap tipus de contracte i que van suposar un sobrecost del 18%. ADIF, responsable de les obres, ja va descobrir en una auditoria interna feta fa 3 anys un forat de 84 milions d'euros, que ara s'han convertit en aquests prop de 134. A l'informe es parla de "greus incidències" a les obres de l'estació de la Sagrera. Tan greus que les obres estan aturades, que dilluns Rajoy ni en va parlar quan va fer la llista d'inversions fins del 2020 i que el cas és a la Fiscalia des de fa dos anys. 

I ara vostè em preguntarà: "I, escolti, quines constructores treballen en aquestes obres?". Bé, van adjudicar-les el 2010 a un grup format per ACS, Ferrovial, Fomento de Construcciones y Contratas i Acciona. O sigui que una o varies d'aquestes són les responsables de la cosa. Quina o quines? Potser algun dia ho sabrem. Ah, i parlant de saber, gràcies al Tribunal de Comptes també sabem que l'AVE Madrid-BCN va tenir un sobrecost de 2 mil milions d'euros i que en alguns trams catalans el sobrecost va ser del 230%. Res, el menjar pel gat...

Ara baixem una miqueta i anem a la famosa Plaça de les Glòries. Allà fa anys que hi potinegen sense parar, obres amunt i obres avall. I ara mateix hi estan fent un túnel que hauria d'estar acabat justament aquests dies, però que només va amb 19 mesos de retard, que només pateix un sobrecost del 19,6% perquè resulta que a les cates van calcular malament a la profunditat que calia foradar i on s'ha posat en risc la seguretat dels viatgers que circulaven pels túnels de tren i metro existents a la zona. Però no se'n vagi, que n'hi ha més: aquest túnel ha aparegut relacionat amb el cas Millet. De moment són indicis, però s'està investigant. A veure si al final, a més, tindrem un altre cas de finançament il·legal...

La sensació és que en qualsevol obra pública, on per cert sempre hi treballen les mateixes empreses, sempre hi acaba apareixent alguna cosa estranya. I no menor. Desviar 133 milions d'euros, per molts diners que es moguin, són molts diners per despistar. I el més preocupant és que es despistin 133 milions d'euros i ningú se n'adoni fins molt de temps després. Però, a veure, quins controls de certificacions es fan? Però, quin descontrol hi ha que la gent de les constructores creu que és possible desviar 133 milions i que ningú ho veurà? Escolti, és que si 133 no s'han notat fins ara, vol dir que 1 milió d'euros es despisten com qui va a comprar un quilo de mandarines i es queda el canvi. Però, quina impunitat és aquesta? 

Sí, ja sé que ara potser vostè pensa: "bé, la sort és que hi ha controls que detecten les irregularitats". És un consol, sí, però això no ens ha d'evitar preguntar-nos amb quina mena de gentussa ens estem jugant els "cuartus". És que si després del cas Millet continuen actuant així és perquè pensen que ningú se n'adonarà. I si pensen que ningú se n'adonarà és perquè saben que els controls són superables. Si es veuen en cor de robar 133 milions d'euros és perquè pensen que el sistema és prou dèbil perquè ningú no se n'adoni. Si no, no ho farien. 

La realitat ens diu que amb el cas Millet no s'ha acabat cap època sinó que la festa continua. I ens diu que veient el panorama, el més normal és sospitar de qualsevol obra pública i pensar que les fan, no precisament per millorar-nos la vida a nosaltres sinó per millorar-se-la alguns a si mateixos. Sí, sap greu però és que la realitat repetida no ens deixa cap altra alternativa.