Pedro Sánchez s'ha llevat avui amb moltes ganes de gresca i xerinola, s'ha mirat al mirall i ha exclamat: vaig a rebentar-ho tot! I ho ha fet. En forma d'una oferta borroka total que ja es coneix als ambients polítics amb el nom de “La revolució francesa i la russa juntes i amb el maig del 68 a manera d'emulsió de Mòdena de la cosa”.

Sap què proposa el president espanyol? Doncs si està assegut (o asseguda), agafi's fort a la cadira. Si està dempeus, segui. Si està conduint, pari un moment al voral. I si està atracant una botiga de mòbils, agafi també carregadors. Què, ja s'ha preparat per rebre un impacte brutal? Doncs bé, Pedro Sánchez ha proposat... “Un referèndum d'autogovern” i ha afegit “quan parlem d'autogovern parlem d'un nou Estatut”.

Toooma! Uaaala! Daaale tooodo, Pedro!!! Vagin passant que al fons i ha lloc!!! Amb tot el que ha passat i va el paio i, PATAPAM!, així sense pràcticament avisar i sense ni vaselina ni res, ofereix un nou Estatut!!! I el seu corresponent referèndum!!! SEN-SA-CI-O-NAL!!!

Però no se'n vagi, que n'hi ha més. Diu que ofereix això perquè ell sap que és el que volen els catalans. ES-PEC-TA-CU-LAR! Tothom sap què volen els catalans i... ningú els ho ha preguntat!!! I afegeix una joia de la dialèctica mundial: al referèndum de l’1 d'octubre “hi van participar el 43% dels catalans i a les eleccions del 155 el 79%”. IN-SU-PE-RA-BLE!!! Sí, insuperable perquè sense adonar-se'n acaba de comparar i equiparar unes eleccions de l'Estat totpoderós amb una votació “il·legal” on la Guàrdia Civil i la Policia espanyola que no havia trobat una puta urna ni una puta papereta, aquell dia les robava dels col·legis electorals després d'apallissar gent de totes les edats i condicions. Ole tu, Pedro!!!

Total, que si agafem el 2003 com a data de naixement de la proposta de reforma de l’Estatut de Pasqual Maragall, avui som uns 15 anys més joves. No és bonic?

I no és bonic recuperar una oferta que inclou el retorn dels papers de Salamanca, el pla de rodalies 2008-2015 (que mai es va complir), l'AVE a l'aeroport (a la T1 encara no hi arriba ni el tren), la N2 convertida en autovia a Girona (on de tant en tant hi duen una excavadora perquè remogui una miqueta la terra), els 750 milions promesos per ZT (Zapatero Tarannà) a la disposició addicional tercera i que es veu que encara estan venint (al seu ritme), la cessió dels impostos especials (que van quedar-se a l'alçada de Torrejón de Ardoz) o el nou sistema de finançament autonòmic que havia d'entrar en vigor el 2014 i que és amb en Patufet a la panxa del bou (on no hi neva ni hi plou). I, sobretot, dur el Senat a BCN.

Però és que juntament amb aquestes promeses ja habituals, aquest cop n'arriben unes quantes més que és impossible rebutjar: la garantia de que aquesta tardor serà una bona temporada de bolets, la il·legalització d’Andy i Lucas, el compromís (signat) segons el qual el Barça guanyarà la final de la Champions al Madrid per 6-0, la invenció d'un dispositiu sonor que avisi quan s'acaba l'aigua del dipòsit de les màquines cafè amb càpsula, impulsar un canvi d'hora pel qual sempre es faci de nit més tard de les 8 (com a mínim), prohibir els mosquits, aconseguir que els semàfors sempre estiguin en verd, obligar a que l'ascensor sempre sigui a la planta on som, imposar per llei que la cervesa estigui sempre fresca amb aplicació de la cadena perpètua per qui la serveixi calenta, la instrucció per part de Llarena d'una causa contra la gent que faci pudor de suat (i si és ja a primera hora del matí sigui considerat sedició), l'obligació que els nens facin vacances quan les fan els pares i les mares, el permís per poder destruir amb les pròpies mans les coses que posen a les rotondes (alguns tenen el valor de dir-ne “escultures”), fer que el trap sigui considerat una emissió nociva a l'atmosfera i dirigir-nos sempre al carril del peatge que sigui on avança la cua.

Aquestes promeses vénen acompanyades d'una que és imbatible: Carmen Calvo i Camilo Sesto faran una gira mundial anomenada “Dues gotes d'aigua”.

GRÀCIES PEDRO!