Fins aquesta tarda, servidor de vostè era un dels pocs ciutadans del país que no havia rebut encara el whatsapp (el güasá) amb el famós àudio de no-se-sap-qui dient no-se-sap-què d’una vaga que no li consta a ningú i que ha provocat el pànic entre un munt de gent. Gent que ha corregut als súpers i a les botigues a comprar tot el que no necessita. Per sort, després de fer una crida, m'ha estat enviat, l'he sentit, i ara ja puc entrar també en pànic, com la resta de la gent. Que, per cert, com ens agrada això, oi? “Això”, vull dir entrar en pànic.

Recorda a principis de novembre? Llavors era “la gran apagada”. Venia d'Àustria i era tan imminent que per Nadal, aproximadament, ens quedaríem totalment a les fosques. I les ferreteries van quedar-se sense fogonets de gas ni llanternes. Tres mesos després centenars de persones tenen un fogonet i unes quantes llanternes al mateix armari on també guarden la iogurtera, la liquadora, l'obrellaunes elèctric i, sobretot, els manuals d'instruccions de totes aquestes andròmines i les de la resta que corren per casa i que guardem “per si de cas”. Ah, i el paper de WC que van comprar quan el confinament i encara no han gastat.

Total, que m'he passat tot el dia comprant oli de gira-sol. Per què m’agrada? No especialment. Perquè en gasto gaire? Potser deu cops l'any per fer maonesa o fregir carxofes. Per què me'n fa falta? No. Perquè crec que me'n pot fer falta? Tampoc. “I, llavors?”, em pregunta ara vostè, “De què li ve aquesta dèria?”. Però, però... com s'atreveix a fer-me aquesta pregunta? Però... en quin món viu vostè? Vull oli de gira-sol perquè potser, depèn de com, existeix la possibilitat hi hagi escassedat! “Però, si no té previst gastar-ne, ni li'n fa falta, per què coi vol precisament ara aquest oli, just quan tothom s'ha llançat a comprar-ne sense cap motiu?”, insisteix vostè. Doncs per això, hòstia, per això mateix! És que vostè no entén res!!! Què vol, que tota la humanitat tingui el rebost ple d'oli de gira-sol menys un servidor? Només pel sol fet que no en gasto haig de renunciar a la histèria per tenir-ne? I, escolti, en tot cas, si tothom necessita omplir casa seva d'oli de gira-sol, serà per alguna cosa, no? O vostè ha vist algun cop que les persones humanes facin coses sense cap lògica? Doncs, au, tothom a comprar-ne com a lokus (i lokes i lokis). I, de pas, arrasem el pa i la llet, que són les coses que la gent en pànic tendeix a comprar, juntament amb el paper de WC, però ja ha quedat clar que d'això últim ens queda estoc. En canvi mai comprem cafè, per exemple. Ni whisky. Ni llonganisses. Ni olives. Ni potes de pop a la brasa sobre llit de patates. Ni xarop de Mòdena. Ni tan sols burrata amb tomàquet deshidratat. No troba que és un misteri del consum en pànic?

Passa igual amb les pastilles de iodur potàssic. Fa dies corre el rumor que, en cas de guerra nuclear, és el remei infal·lible. Naturalment, jo ja he buidat tretze farmàcies. Vaig al mostrador i demano totes les existències. Del iodur, pròpiament dit, i de tot el que porti potassi. Inclosos els plàtans que puc arreplegar, que diu que en porten molt. I patates. També patates, que sembla que no, però també tenen molt de potassi. I, de fet, estic buscant a veure si fan oli de potassi! I me'l compraré tot. I molt car! Com més car millor. Perquè d'aquesta manera quedarà clar que és un producte necessari. I així uns quants podran especular encara més amb els preus i, amb l'excusa de la guerra, encara és faran més rics gràcies a la nostra por. Que pugin més els preus del gas, l'electricitat i la benzina i que això obligui a pujar molt els preus de tot, culpem a Putin i estarem arruïnats, però tan tranquils. I tranquil·les. I tranquil·lis. Que al final és del que es tracta.