Sempre un graó més. Quan semblava que teníem controlada la Covid normal, la de tota la vida des de fa dos anys, vam passar a la variant Delta. Però com que teníem vacunes, podíem defensar-nos. Una llàstima perquè en aquell moment la cosa espantava força. Per sort, llavors va arribar Òmicron. Bé! La cosa s'animava. I, un cop més, no van informar ni van explicar sinó que van seguir acollonint-nos mentre ens enviaven missatges de "entre tots serem millors". Perquè del que es tracta és d'anar sempre molt més enllà que el tot. Sempre una miqueta per sobre del que caldria perquè hem de generar expectatives que provoquin consum d'informació. I, sobretot, sensació de pànic. Per qualsevol via. I d'aquesta manera, el mateix dia que ens deien que Òmicron potser aviat arriba al pic de contagis... TXATXATXAN! Per la via tres fa la seva entrada... LA FLURONA!!! Rebem-la amb un fort aplaudiment!

En només vint-i-quatre hores, una paraula que no havíem sentit en nostra santa vida ja és com de la família. Flurona, nom de xarop pels mocs i que és, ni més ni menys, una mena de Piranyaconda, aquell animal que -com el propi nom indica- era la barreja d'una piranya i una anaconda. Una pel·lícula que no podria ser ni d’Ed Wood i de la qual li deixo un extens tràiler perquè comprovi del que estem parlant i que és una metàfora de la cosa.

Doncs bé, la Flurona és com una piranyaconda però en aquest cas entre Covid i grip i que, ja posats, podrien haver-li anomenat Covigrip, no? I en només un dia ja n'hem parlat més que de Luuk de Jong i Ricky Puig junts. Coses d'un tres de gener sense notícies per omplir. I, au, a especular. Encara no sabem què serà, ni com serà, ni què ens farà però ja estem suposant. Sobretot això que no falti. I demà ja començaran les entrevistes a experts demanant-los detalls i, sobretot, preguntant-los quins efectes tindrà sobre nosaltres. Ei, una cosa de la qual en vam començar a saber ahir perquè havia aparegut un cas (UN) a Israel i d'una senyora no vacunada.

Perquè, esclar, mentre parlem de la flurona no tenim temps de parlar d'això de l'obligatorietat de dur mascareta pel carrer, una cosa que tothom (TOTHOM) que en sap diu que no serveix per a res. Però calia fer veure que prenien mesures per controlar Òmicron, quan l’única mesura possible era vigilar molt en espais tancats duent, allà sí, mascareta i mantenint la distància en un espai ventilat. I ni així garanteixes no lliurar-te’n perquè Òmicron ha aprés a encomanar-se amb més facilitat. Doncs bé, en comptes de sortir i dir: vacunin-se, quedin-se a casa i res de celebrar el Nadal fora de la seva bombolla, com que tenen por a que la gent un dia ens revoltem farts d'enganys, mentides, propaganda i de no parlar-nos mai com a adults, endavant amb el Nadal i el Cap d'Any! I just l'endemà apareix la flurona. I que la por al contagi del dia de la bèstia piranyaconda ens faci començar a tornar a córrer com gallines sense cap.

I mentre parlem de la flurona tampoc no ens queda temps per 1/ saber els motius pels quals aquí els tests d'antígens valen 10 cops més que a Portugal, per exemple, 2/ per què dos anys després encara donen xifres oficials de contagiats si és absolutament impossible saber quanta gent s'ha encomanat, 3/ per què quan un fill teu dona positiu, si estàs vacunat no et donen la baixa, has d'anar a treballar i deixar que la criatura s'espavili i, en canvi, si no estàs vacunat, et donen la baixa i et quedes a casa o 4/ si creus que tens la malaltia i decideixes quedar-te a casa, truques al teu CAP per notificar-ho, ningú t'agafa el telèfon -perquè en dos anys encara no hem tingut prou temps per invertir-hi- i, per tant, no pots tramitar la baixa perquè no constes enlloc com a malalt, tampoc a les impossibles xifres de contagiats.

Ah, i mentre, els pesats antivacunes creient que el desori polític els dona la raó. I, el que és pitjor, per refermar-se s'obliguen a sentir acudits de Paz Padilla i a Miquel Bosé cantant “Spider Bandido”, “Te amaré en Lujan” i “Cuando al virus entra por la ventana, Oritrón sale por la Puerta”.