Fa no gaire el volcà de La Palma era la gran estrella a tots els informatius. Se'ns mostrava de dia i de nit, del dret i del revés, des de dalt i des de tots els angles, més o menys actiu. Seguíem el seu minut a minut com qui segueix els jugadors del seu equip el dia de partit important des de sis hores abans i pendents que com caminen, quins gestos fan o si riuen. Hi havia gent que abans d'anar a dormir es passava una llarga estona mirant-se embadalits les imatges que oferien les pàgines que transmeten volcà les 24 hores del dia. Una fascinació hipnòtica semblant a la que et provoca mirar-te una llar de foc. Però, haurà notat que he estat parlant en passat.
Sí, perquè el volcà ja no existeix, informativament parlant. Ha desaparegut de les nostres vides. Ell continua allà, esclar, expulsant de tot sense parar, però ningú li fot ja el més mínim cas. Ni a ell ni als habitants de La Palma. Ja no interessen cap dels dos. I, sap per què? Perquè ara estem entretinguts amb la senyora Òmicron! Hooome, com ens agrada Òmicron! La societat de l'entreteniment i del “ai, ai, ai, que morirem tots, totes i totis” va necessitar el volcà durant un temps. Va ser mentre el coronavirus ja no venia ni un estri d'aquests de fumar amb vapor, ni una empanada argentina, ni una bugaderia d'autoservei, tres negocis que han col·lapsat a la mateixa velocitat que van arribar a les nostres vides i van saturar-les d'oferta. Per sort dels divulgadors del desastre permanent primer va arribar el passaport Covid i el seu debat corresponent i ara la sensacional Òmicron. Fixi's que fins i tot el nom és exòtic. Ei, i és sud-africana, que li dona un component com de molt lluny, i, sobretot, d'Àfrica misteriosa que encara fa més por.
Sí, perquè, a més, les coses que vénen de països pobres ens espanten més. Perquè potser mengen animals estranys que encomanen vagi vostè a saber què. I vagi a saber, també, si no és cosa de bruixots. Encara que la doctora Angelique Coetzee, presidenta de l'Associació Mèdica de Sud-àfrica i qui primer va alertar les autoritats de l'existència d'aquesta possible variant, hagi dit en diverses entrevistes que encara no hi ha cap hospitalitzat i que la incidència és “extremadament lleu”. A data d'avui. Veurem demà. Cal estar amatents? Sí. Hem d'estar preocupats? Mentre hi hagi virus, sí perquè mai se sap. Òmicron és la fi del món? Doncs miri, no. I sap per què? Perquè tenim vacunes. I aquesta és la qüestió: “tenim”.
Perquè mentre la comunitat científica mundial estudia el comportament de la variant i al món ric estem anant ja per la tercera dosi, en llocs com Sud-àfrica van pràcticament per la zero. Per diversos motius, però bàsicament perquè no hi han arribat les dosis promeses. Està molt bé que aquí la vacunació estigui al 80% i tant de bo que fos del 100%, però si a Sud-àfrica, o al país que vostè vulgui, van pel 10%, cagada. Ja no per una qüestió de solidaritat, perquè si aquí hi ha gent que no es vacuna ni per protegir els seus familiars però sí per anar al bar o de viatge, imagini's on veuen tots aquests Sud-àfrica. No, fer arribar les vacunes arreu del món hauria de ser un acte d'egoisme. Més gent vacunada vol dir menys virus i, per tant, més llibertat, menys passaport Covid, menys mascareta i més retorn a la normalitat.
Ah, i una cosa... Inflar tant notícies que ara mateix no ho són, a banda d'esgotador per qui les rep, provoca un efecte que ja m'han comentat diverses persones. Consisteix en la creença que tant d'interès en fer-nos molta por amaga una estratègia de les farmacèutiques per agilitzar la compra per part dels països rics d'aquestes terceres dosis. Quan, precisament, hauria de provocar més vacunacions als països “del sud” per evitar l'aparició de més mutacions. Però, ja se sap, que morin milions de pobres, ni és notícia, ni preocupa gens. Ni tan sols quan la seva mort és una porta oberta a no poder comprar-nos l'últim model de televisor perquè la pandèmia ens ha deixat sense subministraments. D'aquests i de molts altres.
