Avui han comparegut al Parlament Patricia López i Carlos Enrique Bayo, els periodistes de Público que van publicar la famosa gravació entre Jorge Fernández Díaz i Daniel de Alfonso. Bé, que van publicar aquella conversa i que fa mesos investiguen la màfia policial-politico-judicial que existeix a Espanya i que actua amb total impunitat. Presumptament.

Han estat convocats per la comissió d'investigació sobre l'Operació Catalunya i intentaré resumir el que hi han explicat. I dic “intentaré” perquè passa com als restaurants bruts, que hi ha tanta merda incrustada a tot arreu que no saps per on començar.

La cosa seria que a Espanya, segons han explicat els dos periodistes (i, insisteixo, presumptament), existeix una policia paral·lela que fa les feines brutes de les clavegueres de l'Estat i que, per tant, actua amb total impunitat. Els membres d'aquesta màfia provenen de l'antiga brigada politico-social franquista que, un cop acabada la dictadura, van ser situats en empreses privades des d'on s'han fet multimilionaris i han teixit la seva xarxa de contactes a molt alt nivell. Per entendre millor del que estem parlant és recomanable llegir aquesta peça i aquesta altra publicades per Bayo a Público.

I amb aquesta trama mafiosa i les seves històries passa com amb les cireres, que quan n'agafes una te'n segueixen unes quantes. Es tracta d’una organització que connecta diversos comissaris de policia amb polítics i membres de la fiscalia i de la judicatura. I estan fora de control. O millor dit, tenen tant de poder i tenen tanta informació que són incontrolables.  

Com han explicat Bayo i López, l'Operació Catalunya (nom posat per un advocat de Manos Limpias) o Operació Clavegueres de l'Estat, comença l'any 2010 amb la gravació de La Camarga. Alicia Sánchez Camacho, amb la connivència de Jorge Moragas, mà dreta de Mariano Rajoy, convenç Victoria Álvarez, examant de Jordi Pujol Ferrusola i amiga íntima de Moragas, perquè tinguin la famosa conversa. La graven dos investigadors de Método 3 que treballen per la policia i cobren dels fons reservats (cosa reconeguda pel comissari José Manuel Villarejo​) i la cinta queda guardada tres anys en un calaix. La cosa esclata, segons Bayo, amb la reunió Rajoy-Mas del 2012, quan l’expresident català presenta la proposta de pacte fiscal.

I a partir d'aquí apareixen 1/ la conversa de La Camarga, 2/ l'operació de desmuntatge de Método 3, que serveix per tapar la feina dels seus dos treballadors i desfer-se de possibles proves sobre la relació entre Moragas i Victoria Álvarez, 3/ els informes falsos que després són filtrats a periodistes com Eduardo Inda que treballen per la trama i que està provat que es reuneixen i parlen per telèfon sovint amb Villarejo, 4/ els moviments a la fiscalia general de l'Estat amb unes pressions tan fortes que Eduardo Torres Dulce i Consuelo Madrigal decideixen plegar perquè no volen acceptar segons quines coses i segons quins nomenaments, 5/ apareix l’Escola Iuris, un negoci de Villarejo que no és altra cosa que una manera de pagar grans sous a jutges i fiscals a canvi de donar unes classes que no ho valen, 6/ apareix el pequeño Nicolás per allà al mig, 7/ apareix Manos Limpias que és un braç executor de xantatges fins que topa amb la monarquia i aquí s'acaba la seva història, 8/ es denuncien agressions, inclosa una ganivetada, realitzada pel mateix Villarejo, 9/ no s'investiga l'origen dels informes falsos contra Trias i Mas ni per què es filtren, 10/ els germans Cierco, banquers andorrans s’ofereixen a donar informació sobre els Pujol a canvi d'impunitat per intentar tapar un cas de blanqueig que tenen al Banco Madrid, del qual també en són propietaris 11/ Villarejo ofereix impunitat a Josep Pujol Ferrusola a canvi de tombar el procés... i no segueixo perquè sinó demà encara estaríem aquí.

I al final, un bon dia, apareix la famosa gravació de Jorge Fernández Díaz amb el llavors fiscal anticorrupció, Daniel de Alfonso. Aquella de “la fiscalia te lo afina”. Una gravació, per cert, que arriba a Carlos Enrique Bayo de manera anònima per correu i amb un sobre segellat a BCN. Total, que algú grava un ministre al seu despatx i l'Estat no ho investiga. Ni s'investiga coses que s'afirmen a la conversa, com que “el presidente lo sabe” o que “Sociedad Civil Catalana es uno de los nuestros”. O sigui, com ha dit Patricia López, qui té l'obligació de perseguir el delicte, rebutja fer-ho. I encara avui Fiscalia, la fiscalia a sou de Villarejo, la que per ser on és han dimitit dos fiscals generals que no volien que hi fossin, aquesta fiscalia, doncs, no ha obert cap investigació d'ofici.

I si apareix la gravació del ministre que va fer esclatar el cas, és perquè, com ha explicat Bayo, la impunitat de la trama els fa prendre decisions que emprenyen molt una part de la policia que no combrega amb aquesta manera de fer i que decideix anar a per ells.

Naturalment vostè ara pot pensar que tot el que han explicat els dos periodistes són un sopar de duro. Bé, el cas és que la trama ha perdut totes les querelles presentades i els fiscals i magistrats citats a les peces publicades han emmudit.

I, al final, què tenim? Doncs que l'Estat no ha fet res per aclarir el cas, encara que fos per esvair sospites, que la sensació d'impunitat que gasta aquesta trama és total i que aquí no passa mai res. Però d'això en parlarem demà.

Ah, per cert, el PSC va declinar participar en aquesta comissió. Curiós.