Típica pel·lícula d'intriga d’espies-mercenaris. El “dolent” fa el que vol mentre té carta blanca dels “de dalt”. Fins que arriba un dia que ja no interessa al “sistema”, cau en desgràcia i desapareix del mapa de la nit al dia. I al seu lloc en col·loquen un altre que a partir d'aquell moment té carta blanca dels de dalt. Perquè és el que en aquell moment l'interessa al sistema. El que no sap -i hauria de saber- és que ell serà el següent en caure. Quan sigui, però passarà. I quan ell caigui, en vindrà un altre. I un altre... Vagin passant que al fons hi ha lloc!

La pel·lícula de Pablo Casado ja l'hem vist protagonitzada per molts altres líders de la dreta espanyola que, no saps com, arriben a dalt, de sobte tothom els riu les gràcies -màsters inclosos- i, un dia, patapam!, apareixen en una empresa d'electricitat o de gas on a partir d'aquell moment hi van a passar la tarda. Fa dues setmanes li va tocar a Albert Rivera, quan els seus li van preparar una maniobra de linxament personal i de descrèdit humà de la qual no es recuperarà. Al menys a curt termini. Un moviment, per cert, que ara comencem a entendre i té a veure amb fotre lleixiu a un arbre que no vols que rebroti. Per si de cas. Perquè les coses mai passen per què sí.

Total, que aquests que controlen el relat i tenen tanta pressa per fer fora Pedro Sánchez de la Moncloa van mirar-se els resultats de Castella i Lleó i van decidir que amb el PP de Casado no anaven enlloc. I van decidir que calia eliminar-lo. I així va començar la maniobra Díaz Ayuso. Estava Casado a casa seva tranquil·lament, van trucar a la porta, va anar a obrir i la va caure a sobre una galleda de merda que encara no sap d'on li ha vingut. I cada cop que es gira cap a un banda, n'hi foten una altra per la banda contrària. Des de dijous passat sempre va un pas per darrere de Díaz Ayuso i no ha aconseguit evitar quedar xop amb el contingut dels cubells ni posant-se torero -tàctica inicial-, ni plegant veles -tàctica del dissabte-. Faci el que faci, llepa.

Només li ha faltat avui una manifestació en contra davant la famosa seu del PP del carrer Gènova de Madrid. Una convocatòria feta amb molt poc de temps, per cert, i que demostra dues coses: 1/ La capacitat de mobilització de qui no controla el partit orgànicament i 2/ Que quan la corrupció és dels teus, passa a ser un detall menor i sense importància. Antes corrupta que rota.

Però aquesta història també ens demostra altres tres coses no menors, que van relacionades i que expliquen la història. El “poder” ha decidit que amb Casado no van enlloc i que Díaz Ayuso ha de ser la substituta. A partir d'aquí, i a través d'uns mitjans de comunicació amics que funcionen com explica l’exdirector de El Mundo David Jiménez a “El Director”, Casado rep els cubells ja esmentats i Ayuso pètals de rosa amb forma de Mimosin. Per cert, mitjans, alguns dels quals no els llegeixen ni els seus directors, però que influeixen d'una manera cabdal en els despatxos on es decideixen les coses de veritat. I ells són els que fan el joc de triler movent la boleta -en aquest cas la corrupció- d'un cubell a un altre fins que desapareix de la vista, es desvia l'atenció i de sobte ens trobem en un escenari on, ni se sap ni com ni per què, però Casado no pot continuar ni un segon més al càrrec.

I la cosa acaba en que la denuncia de corrupció feta per Casado divendres ja ha desaparegut del relat sense que ningú l’hagi investigat. On és ara l’UDEF? On la Guàrdia Civil entrant a registrar edificis oficials buscant proves? On és el Tribunal del Pero Qué Me Cuentas? On és la Fiscalia? Toc, toc, toc! Hola? Què n'hi ha algú? Sí, de moment el cadàver polític d'un tal Teodoro García Egea, del qual em temo aviat en veurem l'enterrament. I darrera seu el de Casado. A no ser que faci un Pedro Sánchez i ressusciti d'entre els morts com l'actual presidente va fer quan l'aparell sociata el va condemnar.

Per cert, he dit Pedro Sánchez? S'hi ha fixat, oi? Com s'ha engreixat aquest home! Esclar, dels quilos de crispetes que s'ha menjat des de dijous a la nit observant com els seus rivals es seguen els peus.