Si la noticia que tots voldríem llegir no existeix, per què no la elaborem? 

Urdangarín el pervers, el marit de la filla del Rei que no sabia res i que ha servit per demostrar que la justícia és més igual pels uns que pels altres, resulta que a més de no anar a la presó, cobra tres mil euros al més. Ei, i no és broma! Ah, i sobretot, comparteix-ho... 

 I pel mig de la indignació, publicitat d'hotels a Ginebra i d'ofertes laborals a Suïssa... Delirant. Bé, però, aturem-nos a les dues últimes línies. On hi diu que la font de la noticia és eldiestro.net. Vaja, una marca de garantia informativa. Anem-hi doncs, a veure què passa...

Vaja, eldiestro.net diu al final de la seva peça (peça, per cert, igual que l'anterior, o millor dit, l'anterior és igual que aquesta, que és d'on ha copiat el contingut) que ho ha tret de "aquí hay noticia". Doncs entrem-hi a veure què hi trobem. Ah guaita, hi ha un apartat amb les noticies més vistes de la pàgina.  Mirem quins temes tracten i com els tracten:

Mmm... no sé, les noticies d'aquesta gent són una miqueta estranyes, no troba? Sap què? Miraré a veure l'avís legal d'aquesta gent del "aquí hay noticia" a veure si aclareixo alguna cosa...

Doncs sí, tot aclarit. Això sí, al menys tots han tingut el detall de citar la font. I un cop a la font només calia investigar una miqueta bastant per trobar la veritat. És d'agrair. 

I del gendre al sogre

Si fa cinc anys em diuen que la monarquia espanyola seria el pim-pam-pum que usarien el CNI i dos grups de comissaris del Cuerpo Nacional de Policia per passar comptes entre ells, m'hauria pessigat fins a fer-me molt de dolor. I ni així m'ho creuria. I resulta que sí. Miri, miri, que han publicat aquesta setmana al diari d'Eduardo Inda:

Increïble, el rei emèrit convertit en el camp de batalla d'una guerra a mort que no accepta presoners. Però, anem a pams. Primer tema, aquestes exclusives, d'on surten? Ho explicava al nostre diari en Joan Maria Piqué. I, segon tema, com diu un amic meu periodista que coneix molt bé de què va el tema i que aviat tindrà informació molt bona sobre aquesta qüestió, això només és l'aperitiu.

El que estan fent ara és reciclar informacions antigues com a avís: o afluixeu o sortiran coses més grosses. La pregunta és: les tenen aquestes coses grosses o és un farol? Recorda a Bárcenas? Deia que tiraria de la manta i ara no sabem si és que no tenia manta o la tenia i han pactat alguna cosa que, per suposat, desconeixem. Ho veurem (o no) aviat. En el cas de Bárcenas i, sobretot, en la guerra entre comissaris i la inestimable col·laboració del CNI. 

I a la festa hi faltava el nét i nebot

Frolian és un regal pels mitjans. Quan no és una baralla són les seves aficions, però sempre ajudant a empitjorar la imatge mediàtica de la família. Quina llàstima que aquesta família no tingui algun assessor, no? I que li facin cas...

No era l'assistenta, era la seva dona

Segur que ja ha vist el vídeo. I si no, aquí el té:

 

El senyor que xerra és el professor de Ciències polítiques i diplomàcia de Corea del Sud, Robert Kelly. I està valorant en directe a la BBC i via Skype la destitució de la presidenta sud-coreana. El vídeo va fer-se viral i mig món s'ha fet un fart de riure amb la situació. Però ara ve la segona part de la història...

Molta gent va pensar que la dona que s'emportava a Marion i Jame, els fills del senyor Kelly, era una minyona o una mainadera. I no... 

I aquí va començar un debat que encara dura. Estereotips i prejudicis sobre les servicials i passives dones asiàtiques o desconeixement de que el senyor estava a Corea del Sud i, per tant, era probable que la seva parella fos d'allà?

Reconec que jo vaig pensar que era l'assistenta. Per què? Perquè, em vaig fer una pel·lícula en la qual ell hauria dit: "ara que els nens no entrin a la sala que estic en directe". I en la meva pel·lícula vaig imaginar que si aquella hagués estat la dona, hauria entrat darrera dels nens i hauria actuat d'una altra manera i no reptant pel terra. I és evident que em vaig equivocar. Totalment. 

Buscant 347 peus al gat

Un canvi de direcció a TV3 és com llençar un bistec a uns gossos afamats que s'hi aboquen a devorar-lo sense pietat (i no estic dient gos a ningú, és una metàfora). I si aquest canvi el protagonitza algú amb personalitat i que no deixa indiferent, llavors el bistec és entrecot. I l'acompanyament no són precisament patates sinó pebrots. 

El nomenament d'en Vicent Sanchis ha provocat unes reaccions esperades. Qui jo aportava que hi estaria a favor, hi està a favor, i qui apostava que hi estaria en contra, també. I per qui apostava que no diria res, no ha dit res. Per tant, res nou. Inclosos aquells clàssics intents de desqualificar i presentar com a perill públic algú que, se suposa, en un moment de la seva vida va fer una escandalosa i subversiva declaració:

Declaració que, un cop escoltada... Bé, escolti-la:

No, per molt que alguns ho intentin no som davant d'un cas Santi Vidal 2, no. Una pena. Per a ells, esclar...

L'editorial ara està a la portada

La gent cada cop llegeix menys diaris de paper. Suposo que aquesta és la causa per la qual ara els diaris de paper ofereixen l'editorial a les noticies de portada. Seguim amb el tema del canvi de director de TV3 i aquí té un exemple:

La noticia ja inclou la opinió editorial i això està molt bé. Per dos motius:

- Pel lector, perquè t'estalvia temps ja que amb una sola lectura tens noticia i opinió.

- Pel diari, perquè així s'aconsegueix que algú es llegeixi l'editorial, que és allò que tothom publica i que ningú es llegeix.

Un altre format molt lluït és la noticia recontracontrastada. En una mateixa portada del mateix dia, no una sinó dues noticies d'aquelles amb una font sòlida:

A qui li ha reconegut el president Puigdemont això de la desconnexió? Qui ha vist com "nombrosos càrrecs es passen hores de la seva jornada laboral" navegant per Linkedin? Podria ser la mateixa persona? O potser no és cap persona sinó que es tracta de la segona part del "Sisè sentit?". 

Quan passa el que havia de passar

La vida televisiva és molt dura. Cada cop més. Entre la TV per internet, la TV a la carta, l'entreteniment que t'ofereix l'ordinador i el mòbil, els canals temàtics i els horaris laborals, les audiències televisives continuen baixant. Cada cop costa més captar l'atenció i cal anar superant límits:

Quan un programa de TV ja ha expulsat una persona i la repesca s'arrisca a tenir problemes. Però, com que l'objectiu és que hi hagi problemes, per això la repesca. I si cal recuperar-la una tercera vegada, la recuperen. Els cops que faci falta. Per què? Bé, doncs per això: 

EFECTIVAMENT! Com vostè ja sap, per l'audiència!!! Quan l'audiència baixa, cal augmentar la dosi de merda. I mai millor dit. Un programa que està dissenyat per la batussa permanent, per l'espectacle de les misèries humanes més baixes, per convertir el cretinisme en entreteniment i als cretins en ídols de la massa, què i a qui espera veure-hi? Doctors en mecànica quàntica o Aída Nizar cagant al terra?

El més meravellós és que després de tants anys de repetir la trampa, quan el programa que contracta aquest personatge es fa l'ofès i el digne i expulsa el ninot que genera l'entrada de diners, després el torna a recuperar i el torna a expulsar, una part important de l'audiència, es continua creient el teatret. Senyal de que qui el munta en sap molt.