S'acaba aquest pont massa ventós pel meu gust en que un cop més ha quedat clar que ens hem convertit en una societat que fabriquem lleure i consum. Ho dic perquè els boomers com un servidor, en circumstàncies semblants a la d'aquesta setmana de festa eterna, hem viscut encesos debats sobre si un país pot aturar-se des d'un divendres al migdia a un dijous al matí. Al final han acabat guanyant els del sí. Sí, perquè com que som una societat d'entreteniment necessitem dies de festa per poder fer funcionar la màquina d'anar a fer gasto a fires, hotels, estacions d’esquí, botigues, centres comercials, restaurants i demés indústria de serveis. Perquè cinc dies de festa seguits just començant el mes de desembre no aturen el país, al contrari. Perquè som un país que vivim de vendre'ns coses entre nosaltres.

El contrast arriba quan en plena febre consumista, i amb molt poca estona de diferència, vas a un hospital i a un centre comercial. I li faré un espoiler, la paraula clau és “aparcar”. Com que els grans hospitals necessiten molt d'espai, acostumen a estar situats en llocs no gaire cèntrics de les ciutats. I els que hi són, pitjor. Per aparcar, vull dir. Hi vagis per visitar-hi un malalt o amb una persona gran que té consulta, tots els aparcaments (quan n'hi ha) són de pagament. TOTS! Ja sigui perquè hi ha zona blava o perquè és un pàrquing soterrat que, de vegades, no és ni al mateix edifici, sinó en zones pròximes. Bé, o no tan pròximes. I a uns simpàtics preus “de mercat”, que traduït vol dir que pel fet de ser pàrquing d'hospital no té cap bonificació. Siiií, ja ho sé, hi ha algun hospital amb places gratuïtes en superfície, però són una immensa minoria i sempre estan plenes perquè la demanda desborda l'oferta.

En canvi, si el teu destí és un centre comercial, tot són facilitats per poder aparcar-hi. Lògic, perquè, de fet, el gran objectiu d'un centre comercial és que vostè hi vagi, pugui deixar-hi el seu vehicle amb tota comoditat i comenci a gastar. Per aquest motiu t'ho posen tan senzill que l'hi acabes deixant encara que no vulguis. Inclòs el gratis total. Perquè els diners no els guanyen amb l'aparcament sinó amb el consum que hi fas a les botigues de dins. I perquè si et fessin pagar, potser no hi aniries. I, llavors, adéu negoci. L'aparcament del centre comercial és el pas necessari per consumir-hi i que funcioni el muntatge. Als hospitals l'objectiu és salvar vides i l'aparcament no importa. Sí, sí, servidor de vostè això ja ho entén, però precisament d'aquí plora la criatura.

En una escala de l’1 al 10 on l’1 és una salut al 100% i el 10 és demanar hora i caixa al tanatori, els clients dels hospitals acostumen a ser persones que van del 5 cap amunt. Com a mínim. I la majoria són gent gran. Si estàs fotut i, a més, tens una edat, és una miqueta complicat conduir, però encara més moure't en autobús, tren o metro. I el taxi és prohibitiu per a segons qui, tenint en compte on estan situats alguns hospitals. Per tant, t'hi ha d'acabar acompanyant algú i en cotxe particular. Bé, a no ser que -directament- hi entris en ambulància, que llavors els teus problemes són altres.

No, els hospitals no són llocs pensats per anar a aparcar-hi, evidentment, però els usen persones que potser no els va gaire bé gastar-se 15 euros (mínim) cada cop que hi van i deixar el vehicle a 10 minuts caminant. I els que van a fer-hi “gasto” també haurien de tenir alguna facilitat per poder anar-hi. Les justes i necessàries i sense passar-nos que som catalans, però alguna. Tal vegada la solució és construir centres comercials-hopitals (o viceversa) i tenbir salut, consum, zona de restauració, cinemes i aparcament en un sol espai.