Cimera entre la Unió Europea i la Unió Africana. Els amfitrions europeus són la presidenta de la Comissió Ursula von der Leyen, el president del Consell Charles Michel i el president de torn de la UE el francès Emmanuel Macron. Van passant representants africans per fer-se la foto i arriba el torn del ministre d'Exteriors d’Uganda Haji Abubaker Jeje Odongo. Sisplau, miri's el vídeo del moment:
Efectivament, el tal Haji Abubaker Jeje Odongo passa olímpicament de la senyora Von der Leyen i només saluda als homes. Fins que Macron li fa veure que no estan ells tres sols sinó que també hi ha una dona. I llavors l'ugandès espaviladet es digna a mirar-se-la, però no es rebaixa a donar-li la mà, no fos cas. Mentre, Michel s'ho mira com si no hagués passat res. I, sí, sí que va passar. I molt.
Haji Abubaker Jeje Odongo, a banda de ser un senyor per civilitzar és un mal educat. I, tenint en compte les dues coses, aquell era el moment idoni per, pel mateix preu, civilitzar-lo i educar-lo. Públicament. Com? Obligant-lo a saludar a la senyora Von der Leyen. I si per fer-ho, l'individu s'emprenya, tindrà dues feines. I si a més d'emprenyar-se es nega a acceptar-ho, seran tres feines. Les dues primeres i la de tornar a l'aeroport per fotre el camp al seu país perquè queda expulsat de la cimera. “Oh, és que la meva cultura m'impedeix saludar dones”. Doncs miri, la nostra és just al contrari. Els seus “costums” són superiors als nostres? No? Doncs saludi. Que vostè creu que sí? Doncs bon Nadal i records al caganer del pessebre. “Oh, és que la diplomàcia obliga a mantenir un equilibri i cal mantenir les formes...”. Efectivament, per aquest motiu, per la diplomàcia i perquè qui no manté les formes és Haji Abubaker Jeje Odongo, aquest personatge se'n va.
I pel que fa a Charles Michel, escolti bon home, vostè què? Què hi fot allà al mig palplantat com un estaquirot sense manifestar cap incomoditat per la intolerable actitud del visitant i sense fer res per evitar el menyspreu? O és que li sembla bé? O és que té por a obrir la boca? I el pitjor és que no és el primer cop que això passa amb Michel i Von der Leyen reunits amb un representant extern a la UE. Recordem el 7 d'abril durant una reunió amb el president turc Recep Tayyip Erdogan a Ankara.
Aquell dia Michel va fer com al joc de les cadires i va córrer a seure a la primera que va trobar buida, no fos cas que qui es quedés dret fos ell. I ella es va quedar apartada al sofà de la cantonada. En aquell cas, a diferència de tal Haji Abubaker Jeje Odongo, qui hauria d'haver marxat d'allà hauria hagut de ser ella. Dignament. Em foten en un racó? Doncs aquí es queden. Si no han posat tres cadires és que no comptaven amb mi, no? Doncs jo tampoc compto amb vostès. Que tinguin una bona cuina! I ja s'ho faran.
Això sí, molt important, el dia que Charles Michel deixi el seu actual càrrec, sisplau, que el col·loquin de número dos en alguna cosa d'igualtat o de drets de les dones on hi mani una dona. I que a les reunions el situïn en una cadireta de platja plegable. A veure si capta la idea.