Patxi López va passar una tarda a Catalunya. Una. I ara va pel món dient: “He asistido, con mucha preocupación, a la fractura en dos que hay en la sociedad” i “he visto el espacio público secuestrado por un independentismo que trata de imponer, mediante desafíos permanentes, una visión uniforme de la sociedad catalana y, además, hacerlo dinamitando el propio sistema democrático”. Que Déu, Al·là, Jahvè, Buda, Brahma, Vixnu, Krishna, Jah i el Monstre d'Espagueti Volador li conservin la vista.

Però, aprofitem la seva sensacional facilitat per captar realitats i radiografiar una societat a l'hora de la migdiada d'un dia qualsevol per analitzar el que diu.

“Catalunya està fracturada”. Aquesta afirmació sempre (sempre) arriba del cantó unionista. Per tant, puix que parlen de fractura… vegem què diuen i per què.

Mentre l'independentisme era residual, no va passar res. Però un dia, per un seguit de fets que ara no venen al cas repetir perquè fa 4 anys que li donem voltes a la mateixa sínia, una part molt important de la classe mitjana catalana, se'n va afartar i va fer el pas. I no, no va ser una bogeria de quatre corruptes per tapar-se, no. Com a argument per despertar una llar d'avis després del cafè amb gotes de després de dinar pot ser eficient, però el que va ser és que després d'anys de buscar el famós encaix, la sentència de l'Estatut i tot el que va implicar va fer adonar-se a molts catalans que la via federalista, o tercera via, o com li vulguin dir, no és possible. Però no és possible perquè allà ni la volen ni la permetran. I el temps els ha donat la raó. Madrit (concepte) no accepta res més que el no.

I, sí, és molt senzill vendre que tot se soluciona amb unes inversions, el Corredor Mediterrani i un millor finançament, però reconèixer que amb això ja no és possible convèncer ni una part dels del no, ja és una miqueta més complicat. Sobretot quan la teva anàlisi es basa en una tarda d'actes organitzats entre una part dels teus.

Per tant, situem-nos ja al moment en que una part molt important de la societat, que podríem dir que seria la meitat de la cosa, s'ha fet indepe. És just en aquest moment quan l'unionisme diu que la societat està dividida, com dient que la culpa és de l'altre: “Vosaltres heu dividit la societat, mira que arribeu a ser males persones”. Però resulta que perquè una societat es divideixi (si fos el cas) n'hi ha d'haver dos: els uns i els altres (Dividir: separar en parts o grups o establir separacions d'un tot). I, per tant, d'aquesta presumpta divisió, com a mínim, en serien culpables tots dos i no només un. Doncs bé, si vostè està preocupat per això, és molt fàcil: doni la raó als altres. Perquè, esclar, dir que una societat està fracturada i proposar com a solució que sigui l'altra meitat la que cedeixi és una trampa molt grossa. Massa.

I li diré més, afirmar que una societat està fracturada i oferir-li com a solució a l'altra part una cosa que l'altra part ja ha dit que no és la solució, no sé jo si té gaire sentit. Com per resoldre-ho, sap? I sobre la resta de l'argumentari, escolti, dir que l'espai públic està segrestat per l'independentisme, entenc que és fruit d'haver estat una tarda a Catalunya. Perquè si hagués estat també un matí sabria que, amb tres dies de diferència, la setmana passada van haver-hi a BCN dues manifestacions unionistes. A l'una van anar-hi 14 persones (14). Comptades una a una, cosa que certament no era gaire complicada. A l'altra unes 200. I, sap el senyor Patxi López per què passen aquestes coses? Doncs sento dir-li que no és perquè “l'espai públic està segrestat per l'independentisme” sinó perquè la immensa majoria de les persones que volen votar per poder introduir la papereta del 'no' i de les que estan pel 'no', però no volen ni que hi hagi cap consulta, no se senten representades per aquesta gent que convoca aquestes manifestacions.

Una de les causes per les quals és molt difícil anar pel món dient que ets unionista a Catalunya és perquè els qui s'han atorgat el carnet de defensors d'aquesta idea són una gent molt estranya. Quan qui el 12-O surt a “defensar Espanya” són Plataforma per Catalunya, Vicky Álvarez i grups de sospitós finançament amb arguments encara més sospitosos, qui vol que ocupi l'espai públic?

Però, esclar, el senyor López en una tarda no ha tingut prou temps de saber tot això ni d’adonar-se que per parlar de fractura el millor que podria fer és mirar el seu propi partit. O millor encara, preguntar-li-ho a Pedro Sánchez.