Com que els indults als presos polítics han arribat amb una propaganda tan gran sota el braç, resulta que quan, per fi, els concedeixen oficialment, portem tants dies parlant-ne que ja està tot dit i no tenim gaire a afegir. És la típica ressaca mediàtica de quan vens durant una setmana el mateix peix i de tant treure'l i ficar-lo a la nevera, la pobre bèstia put. I amb aquesta calor més.

Mil tres-cents vint-i-vuit dies després (si no m'he descomptat), Pedro Sánchez intenta tapar la repassada del Consell d'Europa convertint en un gest magnànim que li surt de dins el que és una pentinada amb ratlla al mig. Ell en diu reconciliació i generositat quan és una rebregada a la justícia espanyola com no s'ha vist a la història recent d'Europa. Agradi o no als que ara diuen que el Consell d'Europa no és la Unió Europea i que, de fet, no és ni Consell ni és d'Europa i que de petit copiava als exàmens.

Sánchez I l’Indultador va guanyar les eleccions prometent el compliment íntegre de les condemnes dels presos polítics i ara diu que comença una nova etapa. Home (i dona), sens dubte per les nou persones que han estat tres anys i mig a la presó per la puta cara, sí. I per les seves famílies, que només elles saben pel que han passat. Però, quina etapa comença? La de la desescalada? Ah sí? La de qui? La seva, no? Perquè aquí fa temps que no escala ningú. Bàsicament perquè a la gent la van baixar de la paret a hòsties. Físiques i legals. Amb una llei que ells mateixos reconeixen que va ser aplicada d'una manera... a veure com ho dic per no acabar al Suprem... sí, d'una manera original.

Ho diu l'argumentació de l'indult d'en Jordi Sánchez. Decideixen concedir-lo perquè en la seva famosa carta de resposta a la no menys famosa carta d'Oriol Junqueras afirmava que l’1-O va ser una estratègia de negociació. Coi doncs si vostès li posen això en valor, per què a ell i a la resta els van aplicar el delicte de sedició? Si ara per perdonar-los afirmen que volien l'acord, per què van condemnar-los per violents? Ah, i tots nou queden inhabilitats per exercir càrrecs polítics, però a l’Oriol Junqueras li reconeixen que és un actor polític important que pot ajudar en els pactes. Coi, llavors per què no li deixen exercir aquesta capacitat que vostès mateixos (i mateixes) li valoren?

Molt bé, i després dels indults què? Ens diuen que s'obre una via de diàleg. Perfecte. Ja era això, ja. Venim d'allà. I on la faran? A la taula de negociació? Fantàstic! I què hi negociaran? Tenint en compte que ahir Sánchez I l’Indultador ja va dir que el marc és la Sagrada Constitució, al màxim que es pot aspirar és a una reforma de l'Estatut. Perfecte, és apassionant que després de tot el que ha succeït, l'horitzó sigui aquest. Però és que aquesta pel·lícula ja l'hem vist més cops que Ben-Hur per Setmana Santa. I no només sabem com acaba sinó que podríem recitar tots els diàlegs de memòria. Quan ens diuen que passaran coses, de moment passa que tornem al 2006, cosa que confirmaria -ja que parlem de pel·lícules- que “Retorn al futur” no era ciència ficció i el mític DeLorean està aparcat en doble fila al Palau de la Moncloa.

Indults? Sí! Però, i la resta, què? ¿Les altres tres mil persones assetjades per tota mena de tribunals i jutjats, què?. Els del 13 i 18, els del Tribunal de Cuentas, en Marcel Vivet Regalón condemnat a cinc anys per uns fets calcats al del conegut com a “noi de la dessuadora” i que el jutjat que a ell l'ha absolt diu que en cap cas són delicte, i etc.

Justament el dia en que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha tornat a condemnar Espanya. En aquest cas per l'any de presó imposat el 2008 a Tasio Erkizia per enaltiment del terrorisme. El TEDH diu que no només no va existir cap enaltiment sinó que Erkizia “va animar a continuar per un camí democràtic cap els objectius polítics de l'esquerra abertzale”. O sigui, justament al contrari. I com el cas ha passat per l'Audiència Nacional, el Suprem i el Tribunal Constitucional, la nova rebregada és general a tots els estaments judicials de l'Estat. Ara bé, això passa 13 anys després dels fets i la condemna consisteix en fer-los pagar sis mil euros al demandant en concepte de dany material i cinc mil per les costes. I pari de comptar. Per onze mil euros, fins i tot vostè i jo ens permetríem el luxe d'enviar a la presó per la cara a uns quants. I a unes quantes. I el 2.034, que ens busquin.