Pedro Sánchez volia vendre el seu producte. I sabia que La Sexta s’ha convertit en el canal polític de referència a Espanya. Per tant, si del que es tractava era de tenir audiència, però sobretot ressò i impacte, tenia claríssim que havia d’anar a La Sexta. Per això hi ha aparegut avui. I per això ha ofert un munt de titulars. De fet, feia temps que d’una entrevista política no en sortien tants titulars.

La conversa, gravada en un bar, ha començat a sac, amb un ¿Cómo estás?, sense ni dir bona nit. Sánchez i Évole vestien camisa texana i l’ex-líder socialista duia descordats els dos botons de dalt.

El to ha estat pròxim. No sé si aquesta proximitat era totalment sincera o impostada perquè no conec el personatge. El cas és que volia buidar el pap i amb tres objectius clars: 1/ denunciar un complot contra ell, 2/ passar comptes amb uns quants (i una quanta), i 3/ postular-se com a futur líder d’un nou PSOE.

Comencem per la part més sucosa, la denúncia que hi ha hagut un complot “del sector financer” per fer president Rajoy i impedir un pacte PSOE-Podemos. Quan Jordi Évole li ha demanat diverses vegades que posés noms a aquesta conspiració, s’ha excusat en un prudent “no, no és el meu estil”. Suposo que per si en un futur li calen crèdits o suports d’aquests “sectors financers” que ara són tan perversos. Mai se sap, oi? Curiosament només ha dit el nom d’una empresa, Telefònica, i d’una persona que, ai las, ja no està en aquesta empresa. De la resta, ni un. Interessant.   

També ha parlat de les pressions rebudes per part del diari El País. Ha considerat el tracte que li ha dispensat aquest mitjà en els seus editorials com a “abusiu i insultant”. I llavors ha explicat d’on plora la criatura. Com que aquest mitjà i els mitjans en general estan condicionats pel “sector financer”, tots junts han boicotejat un govern d’esquerres. Però un cop més no ha concretat noms d’altres mitjans que no fossin El País. De fet, l’Évole li ha tret un parell de cops el nom de Juan Luís Cebrián, manaia del grup PRISA (al qual pertany el diari) i res. En canvi sí que ha parlat molt bé de La Sexta, tot i que ha comentat alguna cosa d’una línia editorial no favorable a la seva persona, però sense aclarir gaire. Si era una crítica, ha quedat molt confusa i ha passat desapercebuda. I tampoc se li ha repreguntat pel tema.

Per cert, espero amb candeletes a veure què diu El País d’aquest dilluns de les boniques paraules que li ha dedicat en senyor Sánchez.

Vaja, que en Pedro ha dit la veritat que tots ja intuíem, però s’ha quedat a mitges per un “si de cas” del qual en parlarem d’aquí a unes línies, perquè ara encara som al punt dos, el de passar comptes.

A Susana Díaz li ha dit deslleial, però sense usar aquesta paraula. Ho ha fet explicant que al seu moment es van reunir tots dos i ell la va animar que es presentés a la secretaria general del partit. Ella va rebutjar la possibilitat perquè volia dedicar-se a Andalusia, i llavors ell li va dir que faria el pas i que ella li va respondre que endavant i que tindria el seu suport. Però l'endemà mateix de ser elegit líder del partit, el PSOE andalús va començar a tocar-li el potet. “El PSOE no pot estar patint l'agenda personal d'un dirigent. Sí algú vol ser secretari general, s'hi presenta”, ha arribat a dir en Sánchez. I només li ha faltat afegir... s’hi presenta i no es dedica a tocar-me els nassos.

A Felipe, sense dir la paraula, l’ha qualificat de mentider. L’expresident va explicant aquests dies que tots dos van tenir una conversa on Sánchez li va dir que donaria suport a la investidura de Rajoy i que després va canviar el discurs sense encomanar-se a ningú. Avui Sánchez ha manifestat que el que li va dir a Felipe és que possiblement s’haurien d’abstenir i que en cap moment li va dir que farien president a Rajoy. “Una cosa, per cert, que també va defensar Pepe Borrell”, ha afegit. Evident aclucada d’ull de Sánchez a qui (també) es postula com a futur líder del partit i que pot ser un bon aliat.

I, per rematar-lo, una frase que ha estat un dard: molts militants no es reconeixen amb aquest Felipe del 2016, que si fos el de fa 30 anys, diria “no és no”.

El darrer compte l’ha passat amb Antonio Hernando, antiga mà dreta i la cara que va defensar fer president a Rajoy al debat del dissabte. “Estic decebut amb la seva decisió de defensar la postura del comitè federal i és una llàstima que hagi pres la decisió de fer aquest paper”. Paaaam!!!

I, finalment, el futur. Ha teixit un relat que ha anat esquitxant l’entrevista, però que si l'unim tot, dóna com a resultat que: 1/ cal donar la mà a Podemos. Ho ha defensat reconeixent que va equivocar-se qualificant-los al seu moment de populistes. NOOO, són uns bons nois que signifiquen la renovació i que aglutinen els joves i la nova saba, 2/ l’actual PSOE té una estructura antiga que no comparteix i 3/ cal negociar i pactar amb els indepes catalans i bascos, perquè són una nació. Dret a decidir?, li pregunta Évole. La solució és votar, diu Sánchez. El què? Una reforma constitucional pactada.

Llavors ha explicat que en una reunió amb diversos secretaris generals del partit, se li va dir que res de parlar amb els indepes, tot i que ell va mantenir-hi contactes “sense parlar mai de fer un referèndum”. Doncs bé, ara “reconeix que va ser un error acceptar la demanda” dels barons sociates.

I l’últim titular, que és curiós de saber, però que al final ha quedat molt tapat per la resta, és que va decidir el “no és no” a Rajoy després d’una conversa amb el reelegit president on aquest li va dir que necessitava el vot del PSOE, però que també els necessitava per governar. Aquell dia va decidir que això era impossible. I, per tot el que ha explicat, aquell també va ser el dia en què va començar el compte enrere del seu final. Definitiu? Nooor!!! Un cop oferta la mà a un nou PSOE sense la rèmora del passat, a Podemos i als indepes, ha anunciat que aspira a ser secretari general socialista en un congrés que hauria de ser aviat. Un anunci que, per cert, era l'objectiu de l'entrevista.

De moment, agafa el cotxe i se’n va a visitar els militants que l’hauran de votar a les primàries i que en tota aquesta història, ningú els ha tingut en compte i que hauran quedat molt contents amb aquest Sánchez.