Vivim envoltats de pusil·lanimitat i covardia. I calen veus valentes que denunciïn aquesta situació. Per això existeix un fenomen del qual ja en vaig parlar en un altre article i que anomenem Masclàrnia. Consisteix que els mascles molt mascles fan les coses a partir del diàmetre de les seves gònades i no de la quantitat i volum de les seves neurones. Mmmm, com m’agrada l'olor de “pormisgüebos” de bon matí...

Home, és que estem arribant a situacions inadmissibles on, ja no la gentussa adoctrinada aquí mateix sinó gents foranes, s'atreveixen a explicar què passa a España (VIVA!). Però, on estem arribant! Però, què està passant! ¿Quatre estrangerots de tres països de merda han de venir a explicar-nos què passa realment a Espanya? De veritat? I ningú pensa fer res?

Sort en tenim que homes molt homes, d'aquells que es vesteixen pels peus, tenen el valor de denunciar-ho públicament:

BRA-VO! Ja era hora que algú acusés tres pamflets intoxicadors com el Washington Post, The Times i Le Monde! Tres bromes que es fan dir diaris. Tres exemples de periodisme al servei de la manipulació, no com la premsa espanyola de paper, que abandera la lluita a favor de la independència, la credibilitat, el rigor, la pluralitat, el compromís ètic, la reputació i loquedigasoraya.  

Però, a veure una cosa. Qui coi s'han pensat que són el Washington Post, The Times i Le Monde? Com molt bé denuncia l’Arturo, som davant de mitjans no professionals que no contrasten la seva informació amb qui té la veritat per bandera (o sigui, l'Estat espanyol) i que, per tant, arriben a conclusions errònies.

No és que Espanya tingui un dèficit democràtic cada cop més evident i que els diaris més importants del món hagin decidit criticar-ho i denunciar-ho, sinó que els diaris que ho denuncien menteixen. Suposo que per enveja i per voler fer mal.

I, quan passa això, què és el que no fa el Gobierno, segons denuncia molt encertadament l’Arturo, i que sí que hauria de fer? Doncs no pressiona aquests mitjans perquè donin la versió oficial espanyola i no la seva pròpia. Vaja, com fa amb els mitjans d'aquí.

- ¡Hola director!

- ¡Ilustrísima excelencia, cuánto honor poder hablar con vos!

- Bien, chavalito, bien. Llegarás lejos. Puede ser que hasta tengas una buena pensión. No, mira, te comento... Que ya he colocado el editorial en página. Y ahora os paso la portada de mañana. Por cierto, me han comentado que se os ha acabado la vaselina... Pero no hace falta reponer existencias. A partir de ahora será sin. Bueno, pues nada... ¡Besis!

Sort en tenim de l’Arturo denunciant que cal denunciar la denunciable campanya de desprestigi existent contra l’Estat espanyol. Una campanya dirigida i encapçalada per... Bé, una intolerable campanya contra Espanya, darrere de la qual hi ha gent que no sabem qui són, però que cal desmuntar im-me-di-a-ta-ment.

O és que pensem permetre que la veritat circuli lliurement per Europa i els EUA i que l'opinió pública mundial la conegui?  No, oi? No fos cas que acabés assabentant-se l'opinió pública espanyola...