La directora del diari Ara, Esther Vera, entrevista Manuel Valls. Ja sap, l'home que va marxar i que ara ha tornat dins d'una bombolla espai-temps. Resulta que Valls té una màquina que ha aconseguit reproduir aquella Barcelona que era tan cosmopolita que diumenge a la tarda anava a les Rambles a comprar els “Goles, ha salido el Goles” per saber el resultat del Pontevedra-Hércules jugat a l'estadi de Pasarón. Aquella Barcelona que no era ni preolímpica i on als restaurants es servien entremesos, còctel de gambes, ous al plat i llenguado al cava.

I, esclar, quan Vera li fa aquella pregunta que tot candidat a alcaldable d'una ciutat ha de dur preparada, va i fa figa. Fa aigües. Fa llufa. Naufraga.

–Sap quant val el bitllet de bus? I la T10?
–Acabem de parlar de temes importants i no vull entrar en aquest debat. (...) I jo li puc dir que quan agafo el taxi val entre 7 i 10€.

O sigui, com diria un enrotllat de l'època per on transita mentalment Valls, ni flowers. En comptes de dir: “No, miri, no en tinc ni idea”, va i ens reconfirma que és un “piju” de l'Eixample. Però, esperi, que això no és el més entretingut de la resposta. Algú que aspira a ser alcalde d'una ciutat com BCN queda retratat pel que no diu, perquè manifesta una gran ignorància del tema, però encara és pitjor què diu.

“Acabem de parlar de temes importants”, afirma Valls. Com volent dir que saber el preu del transport públic no ho és. Per a Valls és un tema menor saber què paguen cada dia milers de persones, també ciutadans que no són de BCN, per desplaçar-se a treballar, estudiar, passejar, fer relacions socials, visitar familiars i amics, anar al metge, tornar a casa, anar a un enterrament o a conèixer un nadó acabat de néixer.  

I després diu que no vol entrar en el debat. Quin debat? Aquí no hi ha debat. El preu, el sap o no el sap? No? Doncs vol dir que vostè continua vivint a París. El debat s'ha acabat. The end. Koniec.

Tenir interès en saber el preu del bitllet i de la targeta de 10 viatges vol dir tenir interès en saber la situació del transport públic de la ciutat. Vol dir tenir interès en saber el cost de mantenir-lo, el dèficit que genera, com es cobreix aquest dèficit per bitllet, les inversions que s’hi fan... I implica tenir un cert interès en una de les grans qüestions d'una ciutat com BCN.

Però no se'n vagi encara perquè falta la frase que posa el gran llacet a tot plegat. La frase que li recordo: “I jo li puc dir que quan agafo el taxi val entre 7 i 10€”.

A veure, la baixada de bandera de la tarifa 1, la que s’aplica a BCN de 8 del matí a 20 hores val 2 euros i 15 cèntims. I cada quilòmetre recorregut val 1 euro i 13 cèntims. Fets els pertinents càlculs, valorant també els temps utilitzat en el viatge, tenint en compte on viu Valls i sent molt generosos, el món de Valls transcorre dins la rodona formada per la Ronda de Dalt, el Carmel, la Meridiana, la Barceloneta, el Paral·lel i el Camp Nou.

Fora d'aquest espai és on els seus assessors es tallen les venes amb una llima d'ungles. Comprada al Sepu.