Els diaris adoctrinadors i subvencionats que escriuen al dictat dels “lazis” han publicat que un policia havia agredit un fotoperiodista que respon al nom de Jordi Borràs i que realment és un perillós individu que es dedica a assenyalar patriotes espanyols. Fotoperiodista? Però, a veure una cosa, què coi vol dir això? O ets fotògraf o ets periodista! Un periodista no té criteri per fer fotos i un fotògraf no té criteri per saber què és notícia. Home ja, que només fem que confondre a la gent de bé!!! I li diré més, la gent honrada no es fa ni periodista ni es fa fotògraf. Per exemple, Franco era periodista? No, oi? I fotògraf? Tampoc, oi? Doncs ja està!

Total, que la realitat és una altra molt diferent. El tal Borràs anava pel carrer provocant la gent, amb la seva coneguda mirada d'odi a Espanya i a la recerca d'algun pobre patriota indefens a qui acusar de vagi vostè a saber quina maldat. Fins que va trobar un humil policia de paisà que va identificar gràcies a la seva visió detectora de gent honrada i pacífica. I allà mateix va hipnotitzar-lo per obligar-lo que mostrés la placa i així no equivocar-se d'objectiu.

Total, que com que a Catalunya ja sabem què hi passa, el policia caminava molt enganxat als edificis i vigilant a cada cantonada no ser atacat pels tristament coneguts escamots d’indepes ninges, però en Borràs va aconseguir apartar-lo de la protecció de la paret, que se li acostés i, en dècimes de segon, patapam!, va envoltar-lo. A tot ell.

Sentint-se amenaçat i veient perillar la seva pròpia vida i la de la seva família que era a casa, el pobre policia va iniciar una maniobra de defensa. Però en Borràs no va donar-li oportunitat i va començar a copejar-li el puny amb el nas i amb el llavi. I, com que no en va tenir prou, seguidament va llençar-se al terra per poder seguir copejant amb altres parts del cos els punys de l'indefens policia.

El pobre policia anava cridant ¡Viva Franco! Però no perquè fos un policia feixista sinó perquè quedés clar que ell, com Franco, ni era periodista ni fotògraf. No fos cas que la gent que passava per allà el confonguessin amb la professió de l'agressor.

Fins aquí els fets. Ara la justícia, esperem que aplicant la doctrina llarenista o la jutjattretze, prengui les mesures oportunes que només poden ser empresonar Borràs per terrorista, sediciós, rebel i odiador professional.

I esperem que això serveixi per escarmentar els “lazis” i que d'una vegada per sempre els quedi clar que quan pega, la policia espanyola sempre té raó i que aquí les hòsties les dona l'Estat, només faltaria...

Ah, i una última cosa relacionada amb la censura que sobre aquest cas estan exercint, com sempre, els mitjans espanyols i patriotes en general.

És una vergonya que cap mitjà espanyol hagi denunciat l'agressió de Borràs al pobre i indefens policia que, podent dur a sobre armes de foc, només duia una trista navalla que ni tant sols va usar.

És una vergonya que ni Antena 3, ni Tele 5, ni TV1, ni els diaris de paper, ni tampoc els digitals sempre atents a magnificar qualsevol petit cas sobre violència a Catalunya, sigui real o no, no hagin dedicat al cas l'espai que mereix. Bé, o si no el que mereix, almenys algun espai. O un espaiet. O un miniespaiet. O un petitet microespaiet. O un neutrí de microespaiet...

Això demostra que no fan informació sinó propaganda política al servei d'una idea uniforme i adoctrinadora fruit del preu que estan pagant pel suport dels indepes, els terroristes i Podemos a Pedro Sánchez.