L'Albert García, fotoperiodista del diari El País, ha estat absolt del delicte de resistència a l'autoritat del que l'acusava la Fiscalia i pel qual va ser jutjat fa uns dies. El titular del jutjat del Penal número 8 de BCN escriu a la sentència que hi ha “seriosos dubtes” que el periodista i l'agent 11.171 forcegessin en algun moment, tal i com va afirmar l'uniformat al judici i que “més aviat” es tracta “d'un agent de l'autoritat agafant una persona amb la finalitat de procedir a la seva detenció”. Vaja, que som davant d'una evident “falta de proves”. Si ho recorda aquest és el famós cas on un membre del CNP va denunciar que durant les protestes posteriors a la sentència del Procés que va haver-hi a la plaça Urquinaona de BCN va ser empès per l'Albert, que va caure a terra i això li va produir diverses ferides en una mà.

Però, a banda que el que no pot ser no pot ser i a més és impossible, perquè l'Albert mai de la vida pot fer caure un policia entrenat per hostiar gent ni empentant-lo amb un buldòzer -i només cal mirar la constitució física de tots dos-, pensar que un fotoperiodista que porta a les seves mans i a la motxilla material molt car i sap que qualsevol possible cop li costarà una fortuna, mai de la vida decidirà imitar a l'auto de xoc d'una fira. Encara que només sigui per no arruïnar-se.

Ara bé, si s'espera un momentet comprovarà que això no és tot. Hi ha diversos vídeos del moment dels fets i en tots es veu clarament -i torno a la sentència- que existeix “un desequilibri de l'agent presumptament lesionat i una posició defensiva de l'acusat”, que “l'agent de l'autoritat aferra l'acusat pel canell i l'avantbraç” i acaba caient. Però és que, a més, també a les imatges es comprova com un dels companys del policia que va declarar al judici haver vist la famosa empenta, resulta que estava d'esquena als fets. I per rematar-ho, els terribles efectes que la cosa hauria provocat a la mà de l'agent, aquell dia no van generar cap comunicat mèdic de lesions, ni consta cap visita a cap metge. De fet el senyor 11.171 va estar treballant normalment des d'aquell 18 d'octubre fins el dia 25 i només llavors va visitar el metge. Això fa concloure al jutge que “el fet d'estar d'alta intervenint en una situació tan complexa com la del Procés, amb la violència existent, és certament incompatible amb la lesió descrita”. Vaja, que no és molt difícil concloure que el policia no va dir la veritat ni quan va denunciar els fets ni tampoc al judici i que els companys que van declarar a favor seu, tampoc. Li sona?

I ara algú em dirà: “Ho veu com la justícia funciona! Li ha donat la raó al fotoperiodista”. Bé, defineixi'm “funciona”. Perquè amb totes aquestes proves que són prou evidents, la fiscalia es va entestar en demanar-li a l'Albert un any i mig de presó per dos delictes d'atemptat a l'autoritat, un dels quals per uns fets que mai no van succeir -i així ho va confirmar l'Audiència- i no va ser fins el final del judici que no va canviar la presó per una multa en l'altre cas. I les proves, insisteixo demolidores, ja existien de molt abans i estaven en mans de la fiscalia. No feia falta arribar on s'ha arribat. Pero, esclar, es tractava d'escarmentar a tots els fotoperiodistes que deixen constància de la brutalitat sense cap sentit.

Per tant, queda demostrat que el que va succeir aquella nit és que en un moment en que no passava gaire res, la policia va copejar un noi que era al terra, l'Albert va fer una foto, al policia no li va agradar que el retratessin i set dies després va inventar-se uns fets que la fiscalia van comprar-li acríticament. I no hi ha més. I un cop més va passar el que mai no hauria d'haver passat. I, un cop més, no passarà res. Com sempre. El policia possiblement serà condecorat i tal vegada li donaran una paga complementària pels serveis prestats, els fiscals del cas seguiran fent la seva feina exactament igual i els fotoperiodistes, els periodistes i la ciutadania en general seguiran patint els efectes d'aquesta democràcia tan fantàstica que ens hem donat entre tots. Alguns més que els altres.