El cantant Roger Mas s'afegeix a la llista de damnificats per la censura dels talibans del políticament correcte, versió sòmines extrem. Resulta que la setmana passada va publicar una cançó titulada “La amb la polla i amb l’ou” i Facebook s'ha ofès tant que l'ha convertit en això:
Si els senyors (i senyores) d'Apple haguessin tingut temps de buscar la paraula polla en un diccionari, haurien comprovat que aquest és el nom que reben les gallines joves. I que, potser per aquest motiu, darrere hi anava la paraula ou, ja que això és el que produeixen les gallines. I d'aquí el títol de la cançó. Però no.
(Petit incís: Paradoxalment Apple no ha censurat la paraula ou, que podria arribar a tenir el mateix possible doble sentit que polla i, d'aquesta manera, convertir el disbarat en un “La p***a i l’**”. Però és que, seguint aquesta interpretació unineuronal, i com que el cognom “Mas” també té un doble sentit quan durant les tasques de realització de l’ús matrimonial hi ha qui crida repetidament aquesta paraula reclamant quantitat i intensitat, el paquet sencer hauria estat “La p***a i l’**, la darrera cançó d'en Roger ***”. I quan dic “El paquet”. Vull dir “El ******).
Total, que gràcies a una absurditat tan gran com “la caseta d'eines” del subdelegat del Gobierno a Tarragona, Joan Sabaté, el cantautor ha rebut una publicitat gratuïta que no hauria pogut pagar. A banda de poder riure una estona. Però, sobretot, aquesta història ens obre les portes a tornar a adonar-nos que en la societat del “m’agrada”, aquesta en la qual tots ens creiem que som més lliures que mai, realment és quan estem més controlats, més censurats i més domesticats per cada cop menys empreses que exploten els nostres sentiments.
Si volem compartir coses i ser visibles en un món on l'anonimat provoca frustració, totis volen ser “famosos” (o famosís) i on cliques “like” perquè tothom sàpiga que existeixes, només pots fer-ho a través de dues o tres xarxes, controlades per un parell de companyies que ho saben tot sobre tu. I elles decideixen què et convé veure. O, millor dit, consumir. I, com que si no passes per elles no hi ets socialment, o acceptes o acceptes. I en nom del bon nom de la societat que elles (les empreses) han decidit que ha de ser, et censuren l'innocent “caca, cul, pet, pis” o els no menys innocents mugrons, però després no només permeten sinó que estimulen la circulació descontrolada d'una pornografia intel·lectual que condemna la societat a transitar per la indigència moral.
Sobretot, que ningú pugui veure la paraula polla, ni en la seva versió normativa ni tampoc en la popular, ara bé, generem l'angoixa permanent de necessitar ser acceptats a Instagram. Per exemple. Nosaltres individualment i pel nostre físic o bé la nostra felicitat, que consisteix en mostrar que ens estem menjant una paella boníssima mentre la vida ens somriu. Al menys mentre ens fem la foto o gravem el vídeo. Perquè quan després comprovem que la nostra paella no l'interessa a ningú, la realitat fa que pensem que aquesta indiferència cap a la nostra meravellosa vida impostada sí que és la polla.