Compte! L'afirmació del titular no és meva. La podem llegir, per exemple, en diaris d'això que ara en diuen d'acreditada solvència:

Vostè imagini que en qualsevol democràcia consolidada, com la de Sudan del Sud o la del Iemen, poso per exemple, diversos inspectors de la UDEF local declaressin en un judici de la trama Gürtel local que han acreditat diverses sortides de fons de la caixa B del partit que governa per comprar accions d'un mitjà de comunicació. 

Imagini també que els policies acrediten en seu judicial que "a la comptabilitat aliena al circuit econòmic" van haver-hi "lliuraments per subscriure títols de Libertad Digital". Imagini que les sortides que consten són 121 mil euros per l'extresorer del PP Álvaro Lapuerta, 121.100 pel pare del suposat testaferro de Luís Bárcenas, Francisco Yáñez, i 149.600  per Rosalia Iglesias, la dona de Bárcenas. I afegeixi apunts tan bonics com "compra Alberto Dorrego (exdirector de Modernizació de la Justícia) Libertad Digital" per 12.000 y 14.000 euros. O altres de 950 euros a nom de Paco Yáñez (nom sorprenentment semblant al de Francisco Yáñez) o de 750 a nom de "Rosa Iglesias".

Vostè no creu que en un país normal passaria alguna cosa? Vostè no creu que una noticia així seria un dels grans temes de debat polític? I no creu que ho seria, bàsicament, perquè no és gaire presentable que un partit compri accions de mitjans de comunicació. I encara ho és menys que les pagui amb diner negre. Això és molt lleig. Bé, i potser també un xic il·legal. I desacredita per sempre el mitjà i al seu responsable. Doncs no, resulta que no passa res. Amb totes les bateries apuntant a Catalunya, la resta de debats queden diluïts, desapareixen, no existeixen. Es desfan com un bolado.  

Ah, i el locutor beneficiat amb aquesta loteria, no ha dit ni piu. Ni el dirà. A l'era de la postveritat, la realitat contraria als teus interessos s'afronta creant la teva pròpia veritat, el teu propi relat. I, com que sempre hi ha gent disposada a comprar-te'l, perquè tota secta necessita un gurú, doncs endavant.    

Un vídeo amb intenció

De vegades, els mitjans visuals usen imatges de recurs per il·lustrar una notícia que no són del moment exacte en que s'ha produït la notícia. Serveixen per no estar tota l'estona amb el mateix pla o per omplir una transició entre una part de la informació i una altra de diferent. Normalment es busquen imatges neutres que no canviïn el sentit de la peça i, sobretot, que no manipulin el contingut 

Doncs bé, dijous el compte de twitter anomenat Miquel de Cervantes (@CervantesFAQ) penjava aquesta petita joia... 

Un cas evident d'Efecte Kuleshov, però en versió mala llet, consistent en posar una imatge on Pablo Iglesias i Irene Montero estaven rient, però en un moment que no té res a veure amb la situació real. O sigui, ni Iglesias ni Montero estaven partint-se la caixa durant l'homenatge a Miquel Ángel Blanco, tal i com es podria concloure veient aquest vídeo. No, ells reien durant una intervenció de Rajoy i una agència de noticies que, com el seu propi nom indica, ha de servir noticies neutres als seus clients, que són els mitjans de comunicació, i no opinió o notícies amb intenció incorporada, va i envia una peça manipulada de tal manera que sembla el que no és. I no, tampoc no passa res. Què hauria de passar, oi?

Twitter com a hemeroteca dels mitjans

Ho he dit altres cops. Una de les grans pèrdues que han sofert els mitjans de comunicació han estat els documentalistes. O si vol, digui'n encarregats de l'hemeroteca, o de l'arxiu, o com els vulguin anomenar. Sí, existeix google, però allà acabes fent cas de les 3 o 4 primeres entrades que hi trobes, i que no necessàriament són les que inclouen la informació que busques sinó les que s'han sabut posicionar millor. Bé, o directament el que hi diuen és mentida. 

L'arxiver o responsable d'hemeroteca no era altra cosa que un prescriptor expert en guardar informació amb criteri per després ser usada. I, esclar que l'arxiver pot usar google en comptes de milers de fulls de paper mig menjats pels àcars o cintes de vídeo que es van desfent, però el farà servir amb un criteri que vostè i jo potser no tenim. 

La prova és twitter. Dos exemples recents. Diumenge els Comuns decideixen marcar distàncies amb el referèndum i comencen a aparèixer vídeos d'Ada Colau fa quatre dies dient el contrari. Hemeroteca pura i dura que no fan els mitjans sinó gent particular, que la penja a la xarxa, que es viralitza i que, finalment, és usada pels mitjans, que s'han estalviat el sou del documentalista perquè la gent ho fa gratis total.

Un altre exemple: polèmica sobre l'homenatge a Miguel Ángel Blanco. Un usuari de twitter crea un fil demostrant que el PP no ha tingut sempre la mateixa actitud que ara demanda en els altres: 

Ni l'actitud ni el respecte...

I recorda moments certament millorables, com el famós homenatge a la plaça de toros de Las Ventas, on van succeir-hi coses increïbles:

I, de pas, recorda moments en els que Mayor Oreja feia el contrari del que avui encara borda amb un rancor malaltís: 

Tot això, tota aquesta informació, insisteixo, no l'ha generat cap mitjà sinó un senyor particular que ha tingut un criteri i que ha usat els mitjans al seu abast per dur-lo a terme. És el nou paradigma de la informació: la gent creant continguts que els mitjans recullen i converteixen en notícia.

Pixelant segons com

Meduses, mosquits, manters i... sexe als carrers de BCN. No hi ha res més estiuenc. L'interessant és que el vídeo de la parella en un banc de la Barceloneta es podia veure al portal de TV3 tal qual:

Però després, a partir d'un cert moment on apareix el logo de TV3, les imatges es pixelen:

Curiós moment que ens demostra que els criteris per tapar segons quines imatges són com les onades, van i vénen... I vénen i van...

Dos titulars per guardar

La gent de Periodista Digital estan encantats que hi hagi ferits en l'enderroc d'un monument franquista. Crec que no cal afegir gaire més...

I tampoc cal afegir gaire més quan els mateixos d'aquí al damunt fan un gran titular d'una afirmació d'una persona de qui dues línies més avall diuen que no hi és tot. Escolti, si vostè considera que aquest senyor no hi és tot, per què li fa cas? Per què se'n fa ressò?

I dit tot això, que passi una bona setmana mediàtica...