Si vostè té fills adolescents, no cal que li expliqui res del fenomen youtuber. I, si és el cas, tampoc cal que li parli de la guerra a mort entre “Miare” i “Dalas Review”. Però si no té fills d'aquesta edat, ara mateix vostè està com si jo li parlés de mecànica quàntica en idioma klingon i el seu el concepte sobre els youtubers està ara mateix a infinits anys llum del seu coneixement.
La cosa és que Maria Rubio “Miare”, amb 600 mil seguidors entre Instagram i Twitter i 800 mil subscriptors al seu canal de Youtube, era parella d'un altre molt famós youtuber, Daniel José Santomé “Dalas Review”, amb un milió de seguidors a Instagram, 810 mil a Twitter i 5 milions i mig de subscriptors a Youtube. El trencament va acabar amb denúncies d'ella per maltractament i una demanda per la custòdia del gos que compartien. No cal que li digui que els milions d'adolescents fans incondicionals d’aquests dos personatges estan vivint el cas amb la mateixa intensitat que altres generacions segueixen la vida de Belén Esteban, que altres persones viuen 24 hores al dia pendents de qui fitxa (o no) el Barça o dels que ara ni dormen pendents del que succeirà amb l'Operació Patrimoni. Són edats, interessos i vida que conviuen a la mateixa safata, però que no es barreja. Com la lasanya.
Total, que dimecres passat va produir-se l'esclat definitiu de l'enfrontament entre els dos bàndols i els milions de seguidors que arrosseguen. Un jutjat obligava Miare a lliurar a Dalas l’Argos, el gos que compartien i que ella ha estat cuidant els últims dos anys. La justícia considera que el gos és d'en Dalas perquè quan van anar a la gossera, qui va signar l'adopció de l'animal va ser ell. La decisió sobre la custòdia de l'Argos va fer que ella trenqués el silenci que mantenia en un vídeo que aquest vespre tenia 4 milions setanta-una mil visualitzacions i que li penjo per si vol fer-se una idea del tema i, sobretot, perquè si no coneix el fenomen dels youtubers, vegi de què va:
Però, com no podria ser d'altra manera, després ha aparegut la versió d'ell. Avui ja tenia 3 milions dues-centes mil visualitzacions:
I ara vostè em dirà: "Escolti, què coi té a veure una baralla entre una exparella de youtubers i la custòdia del seu gos amb la llengua catalana, com diu el títol de la peça?". Bé, és que avui la Miare ha anat a Els Matins de TV3 a explicar la seva versió de la història a la Fina Brunet. I, de sobte, una xifra brutal d'adolescents del tot el planeta s'han connectat a la pàgina de la cadena i han petat el servidor. Però els que hi han pogut accedir han començat a comentar la jugada a Twitter i en poca estona l'etiqueta #ArgosConMiareTV3 s'ha convertit en un dels trending topic mundials. Problema? El programa era en català i la immensa majoria de qui es connectava no ho era. ¿Quina reacció creu que hi ha hagut quan s'adonaven que la seva admirada estava parlant en un idioma que no entenien? El rebuig habitual? Els insults de sempre? Allò tan famós del "si saben parlar espanyol, per què no el parlen perquè els entenguem tots"? Doncs li he fet una breu selecció:
Efectivament, tots tenien aquest to. La queixa era no poder veure Miare, però no he aconseguit trobar cap missatge (dels centenars) amb el clàssic i habitual exabrupte contra el català. Què ha passat? Ha estat un miracle? No, simplement, la gent ha actuat amb naturalitat. Sense prejudicis. Els interessava el contingut i el que els ha emprenyat ha estat que fallés la connexió, no la llengua emprada. El mecanisme mental ha estat diferent de l'habitual. I això què vol dir? Doncs, crec, que bàsicament dues coses: 1/ que quan abandones els prejudicis i les dèries personals, la convivència amb l'altre és totalment possible, 2/ que quan t'interessa una cosa, t'espaviles per superar els obstacles que hi pugui haver per arribar-hi.
I, per sobre de tot això, una reflexió: potser, i sense saber-ho ni pretendre-ho, la Miare avui ha fet més per la normalització i el respecte pel català que un munt de campanyes i esforços adreçats a qui ni vol entendre ni té cap ganes de fer-ho. Perquè els mouen els prejudicis.