Aquest divendres al matí. Tertúlia d'El Món a RAC1. En Basté aconsegueix que Glòria Serra, Ernest Folch, Jordi Bosch i Albert Gimeno dediquin tres quarts a parlar dels pastissets industrials de quan anàvem a l'EGB. Bony, Tigretón, Pantera Rosa, Phoskitos, Bollycao o Donuts? Aquesta va ser la pregunta. I la resposta va permetre una sobredosi radiofònica de sucre.

Aquest divendres al migdia. Tertúlia del Catalunya Migdia de Catalunya Ràdio. L'Empar Moliner engresca al director del programa, l'Òscar Fernández, i als tertulians Francesc Canosa, Cristian Segura i Laura Pinyol a parlar durant 19 dels 53 minuts que va durar el programa dels vídeos on els dirigents del Democràtes de Catalunya trenquen ous i fan truites (una campanya en resposta a l'esperpent aquell de veure i escoltar al regidor de la CUP de Vic Joan Coma a l'Audiència Nacional responent la ja mítica pregunta: "¿Usted que quiso decir cuando dijo que para hacer una tortilla hay que romper huevos?")

Pastissets i ous. Temes d'aquells que a argot periodístic en diuen "per desengreixar". Casualitat? Potser sí. Però tal vegada sigui indicatiu d'alguna cosa. Fa massa temps que esmorzem, dinem i sopem Procés. Unionistes i indepes ni discuteixen a les tertúlies perquè ja s'ho han dit tot i exactament igual més de 4.681 cops. Que els responsables dels programes i els tertulians s'apuntin ràpidament (i amb alegria) a parlar de temes tan intranscendents pel futur del país com necessaris per seguir sobrevivint en la quotidianitat del dia a dia, és símptoma de que necessitem treure'ns pressió. 

I això és bo o dolent? Bé, sóc dels que pensa que és possible anar en bicicleta mentre menges xiclet. I viceversa. I les dues coses són un entreteniment com qualsevol altre. 

Vicky Álvarez, una estrella mediàtica a mitges  

Cada cop que surt alguna cosa del cas Pujol, Antena 3 recorre a Vicky Álvarez, una senyora el mèrit de la qual va ser convertir-se en amant de Jordi Pujol Ferrusola, àlies Junior. La senyora Álvarez fa molt de temps que xerra. I, després del pas per caixa, afirma coses contundents que permeten titulars contundents. Aquesta setmana ho hem tornat a veure:

No seré cruel amb la senyora Álvarez i no em dedicaré a analitzar les seves afirmacions basades en el "cunyadisme" perquè no cal. Només diré que de tot això que ha dit i de tota la resta que ha dit mai ha presentat cap prova. MAI. Però la culpa no és seva. Tothom es guanya la vida com pot i no tinc res a dir. El problema és de qui li fa les preguntes.

La setmana en que Público ha explicat el que ha explicat sobre Alicia Sánchez Camacho i la gravació de La Camarga, sobre els seus pactes secrets amb els detectius i sobre el paper de Jorge Moragas en l'Operació Catalunya, Vicky Álvarez no té res a dir sobre aquest tema? La setmana en que hem sabut per boca del policia que es passava el dia fent una barreja de Hans Christian Andersen i Germans Grimm passant per Mortadelo i Filemó, a la senyora Vicky Álvarez no se li pregunta sobre aquesta qüestió? 

Ella, que va ser l'inici de l'Operació Catalunya, ha d'explicar el que va passar abans i després de La Camarga i quin paper juga ella en tot això o ha de dedicar-se a valorar si el fiscal ha de pactar o no o de si les coses aniran o deixaran anar per aquí o per allà? No, bàsicament perquè crec que ella no ha parlat amb el fiscal sobre aquest tema, sobre cap altra i ni sap com es diu. I, en canvi, ella sí que té coses a dir sobre la seva relació amb policies, detectius i polítics. Pero, esclar, si li pregunten pel tema...

Què és "La Societat"?

Dijous, un mitjà minoritari i que deu diners a tanta gent que seria més ràpid fer la llista a qui no en deu, entre els quals destaca Hisenda, segons la pròpia llista feta pública a data 31 de desembre del 2015 per l'Agència Tributària:

Doncs bé, un mitjà que continua funcionant a pesar de deure més d'onze milions a Hisenda titula això: 

I el titular venia a tomb per una mani convocada per divendres davant de la Delegación del Gobierno a BCN. Mani que va tenir l'èxit habitual d'aquestes manis:

Per tant, un cop més, va quedar demostrat que és exactament "la societat" de la que parlen alguns, quina és la Catalunya real i quin és el bla, bla, bla...

Agafa força un nou format

Bé, nou-nou, no ho és, però reconeguem que això de la Portada-Editorial ho han perfeccionat força:

I la portada-editorial-com dient, el que està dient és: 1/ us atreviu a Múrcia, però a Madrid sou xaiets, 2/ no espereu ni a que el pobre xicot s'expliqui, 3/ feu "postureig" i 4/ HORROR, pactareu amb PSOE i Podemos!!!

Llàstima que el PP va signar un pacte sobre corrupció que, no només no ha estat complert, sinó que l'ha menystingut amb mofa i befa pública. Llàstima que el president de Múrcia va dir un divendres que dimitiria si era investigat i que, quan dilluns va ser investigat, va dir: "demà m'afaitareu que jo d'aquí no em moc". Llàstima que tot això no hi cap en una portada-opinió-com dient. Llàstima.

La dosi setmanal de postveritat

Algun cop he recollit coses de Mediterráneo Digital, un mitjà de comunicació partidari de "tunejar" la realitat. Això que ara en diuen postveritat i que tota la vida n'havíem dit mentida. Aquesta setmana, els ha esclatat a la cara la seva afició a assenyalar els immigrants com els culpables de tots els mals. Exemples? Doncs aquí arriben:

 

I la cirereta arriba quan, després d'incitar a la rebel·lió contra el de fora, converteixes en noticia l'acte "popular" de la noble gent farta prenent-se la justícia per la seva mà, davant la passivitat del poder:

Llàstima que la foto usada per convertir en gran noticia una cosa que només ha estat noticia per Mediterráneo Digital sigui d'una foguera en la que es veuen unes fustes i els fulls de paper usats per encendre aquestes fustes, alguns dels quals estan encara sencers al costat de la foguera. Però, esclar, quan el que vols és incitar la massa a penjar del primer arbre al primer que passi pel carrer, si és fosquet, qualsevol foto és bona...

Passa el mateix quan tens a les mans un titular massa temptador com per no usar-lo en la teva creuada: 

El problema és quan tu mateix demostres que menteixes. Miri la noticia que està enllaçada amb la piulada d'aquí al damunt. I observi que la noticia (ho diuen ells mateixos) és del 14 d'agost del 2014!!! I observi també com a les 4 últimes línies, la noticia diu que aquests 3 col·lectius (els més nombrosos a Espanya) "es mengen" el 70% dels diners dedicats, no a tota la sanitat pública sinó... DEDICATS ALS IMMIGRANTS SENSE RECURSOS!!!

Bé, si tu mateix et desmenteixes la teva pròpia mentida i si tu mateix ensenyes que manipules les dates de les teves pròpies noticies, doncs ets tu mateix qui et poses el nivell de la teva credibilitat.

Però, i encara sobre immigrants i els presumptes atacs a pacífics ciutadans que no poden viure per culpa de "moros i negres", un cas real que explicava aquest dissabte El País: 

La postveritat nostra de cada dia... Vostè difami a qui vulgui, faci dir el que vulgui a qui vulgui, i després aquest algú que intenti tornar a posar la pasta de dents al tub, a veure si pot. 

A qui matem aquesta setmana?

Cada setmana toca matar algú a la xarxa. La setmana passada li va tocar a Pau Donés. Aquesta li ha tocat a José Mujica. Pregunto als que hi entenen i em diuen que aquesta moda és per aconseguir visites. I jo continuo sense entendre res: si tu saps que hi ha experts en inventar noticies, per què te'ls continues creient? 

La família del "simpa"

Diccionari col·loquial. "Simpa": acte de marxar sense pagar d'un establiment on hi has consumit. Sigui un dinar, siguin només unes olives, sigui una peça de roba. 

Aquesta setmana ha arrasat aquesta història:

El tema és apassionant. Una família està fent una celebració en un restaurant, estan tots ballant la conga i "ahí viene, ahí vienen arrollando", aprofiten per fotre el camp sense pagar. 

Però els de El Confidencial han anat més enllà i, buscant-buscant, han trobat que la família del "simpa" penja a la xarxa fotos absolutament delirants. I va i les publica...

Certament memorable.

Reapareix el guinyol d'Aznar (per poca estona)

Dijous va aparèixer aquesta noticia IN-SU-PE-RA-BLE...

Sí, ja se que vostè ja estava estalviant per poder comprar aquesta meravella, però tinc males noticies. Tal i com va aparèixer l'anunci, va desaparèixer . I no n'hem sabut res més. Potser ha estat venut, potser l'ha comprat el propi Aznar... O potser algú ha fet retirar l'anunci o vagi vostè a saber què... El cas és que ja no hi som a temps. Jo que ja havia triat el lloc de casa on exposar-lo...

Un adéu molt casolà

El Diario Sur de Màlaga ha publicat aquesta esquela: 

Als fills, néts, germana i demés família del senyor Matías, una abraçada i els acompanyo en el sentiment. I, a continuació, un gran aplaudiment.

I bona setmana a tothom (i a totdon)