Ho prometo. Avui m'havia proposat no parlar de la justícia. Però resulta que avui la justícia torna a ser noticia. I no, no ens confonguem, la noticia no és una nova decisió estranya de la justícia sinó que la justícia ha pres una altra decisió estranya. Una més. Un dia més.

Avui la noticia no és que la Fiscalia hagi demanat a l'Audiència Nacional deixar d'investigar Tamara Carrasco i Adrià Carrasco pels delictes de terrorisme, rebel·lió i sedició. No, la noticia és que la Fiscalia estava investigant aquestes dues persones per aquests delictes i, de sobte, ha decidit deixar d'investigar-les. Pim i pam!

Què ha passat aquí? A veure, els delictes no són menors. ¿Com pot ser que set mesos després d'haver detingut Tamara i que l'Adrià marxés a Bèlgica per no acabar com ella, unes acusacions com aquestes, de les més greus que existeixen al codi penal, desapareguin d'un dia per l'altre? I que ho facin perquè ara la Fiscalia reconeix que no hi ha elements acreditatius que justifiquin l'acusació.

Però, escoltin, ¿aquí amb quins elements acreditatius es deté la gent i se la porta emmanillada a l'Audiència Nacional per ser interrogada? I no per una falta, no. És que les acusacions eren de terrorisme, rebel·lió i sedició. Aquí amb quins criteris acusen i desacusen la gent? Com pot ser que una persona que ahir era terrorista, avui ho hagi deixat de ser? I sense cap explicació. Per què ho era ahir? I, per què avui ja no ho és? Insisteixo, què ha passat? És que la diferència és molt bèstia...

Què és aquesta inseguretat jurídica? Què és aquesta indefensió? O sigui, m'estan dient que qualsevol de nosaltres que participi en una manifestació, que entenc que encara és un dret per poder exercir en aquesta democràcia tan fantàstica que tenim, pot ser detingut a casa seva, emmanillat, passejat davant de totes les càmeres de TV, acusat de terrorista, insultat i humiliat públicament per polítics i periodistes a sou i, al cap d'uns mesos, tot oblidat? De veritat que això funciona així?

De veritat que 3 acusacions tan greus poden desfer-se com un bolado en només 24 hores i sense que hagi passat res que justifiqui el canvi de criteri?

De veritat, i un cop més, ¿a la justícia no l'importa oferir als ciutadans la imatge que aquí primer es crea un determinat relat i després es retorça la llei perquè hi càpiga i quan ja s'ha aconseguit l'objectiu polític i de propaganda, ho deixem córrer que no ha estat res?

De veritat, la Fiscalia no ha de donar cap explicació? No té res a dir? I ningú li demanarà responsabilitats? No passarà res?

En un país normal, no caldria que ningú demanés la dimissió de Carlos Lesmes, president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, com a responsable de la imatge que està transmetent la justícia. Dimitiria ell. Directament. Per tractar de redreçar la situació i salvar el bon nom de la institució. Ei, i encara que ell no tingués cap culpa del desori.

I si no dimitís, el poder polític, la societat (o sigui tots nosaltres) i els centenars de jutges que assisteixen escandalitzats a l'espectacle, l'obligarien a fer-ho.

La institució de la justícia és massa important com per permetre's oferir la imatge de les últimes hores. Però, sap el més greu (i torno a dir-ho)? Sembla que al poder polític i al poder político-judicial tant li foti el desprestigi i que li sigui completament igual que la gent en desconfiï.

I sembla que no els importi que cada cop més gent es pregunti: qui ens defensa d'aquesta gent?