Vicent Sanchis, director de TV3, ha entrevistat aquesta nit de dimecres el president Puigdemont. I ho ha fet en un dels pocs llocs del Palau de la Generalitat que encara quedaven sense haver estat utilitzat. Ha estat al final de l'escalinata que ve de l'entrada principal i condueix a la dreta al Saló Sant Jordi, i a l'esquerra al Pati dels Tarongers. El president estava de cara a la porta del seu despatx, situat al fons de la galeria gòtica.

TV3 ha proposat l'etiqueta #PuigdemontTV3 per comentar l'entrevista a Twitter i, de seguida, s'ha situat com a TT mundial:

Quan a les 22.00 ha començat la cosa, en Vicent Sanchis ens ha dit: "Les preguntes són moltes i difícils de contestar, però ho intentaré”. Lapsus. I la primera pregunta al president ha estat personal: “Com se sent vostè?”. I la resposta ha estat una mena de “ja sabíem a què veníem”.

Han estat una estona parlant del tema “què passa quan el xiulen?”, que el president ha resolt amb allò del  “dret a la discrepància” i a les 22.11 Sanchis ha donat pas al famós vídeo institucional que està prohibit. Patapam! Mentre el vèiem, el realitzador ens ha obert una finestra on observàvem el president mirant-se’l amb un somriure. Quan ha dit que l'anunci era per dir a la gent que el dia 1 d'octubre hi haurà un referèndum, Sanchis l'ha interromput amb un “això no calia, potser”,

I llavors ha aparegut la qüestió dels diaris de paper, que majoritàriament no han emès l'anunci i els digitals, que l'han mantingut, malgrat les prohibicions. I això ha obert un petit debat sobre premsa antiga i nova i sobre pressions als empresaris dels mitjans. El president-periodista no hi ha volgut entrar gaire a fons i ha estat “molt respectuós” amb les decisions que tothom ha pres.

La campanya pel referèndum, que ha vist com avui mateix patia el tancament de la web oficial, ha estat qualificada pel president de “poc convencional”, però no ha acceptat l'adjectiu “precària”, proposat per l'entrevistador.

Quan ha estat plantejada una possible suspensió del TC sobre ell, la mesa del Parlament i el Govern, Puigdemont ha obert una petita llibreta blava, que en algun moment ha tingut a la mà dreta, i hi ha apuntat alguna cosa mentre responia. Per cert, la resposta ha estat que la llei no té previst cap supòsit aplicable en el cas actual per poder suspendre'l. També ha dit que és impossible aplicar en cinc dies el famós article 155, tal com ha dit la vicepresidenta espanyola. I ho ha rematat dient que a Espanya convocar referèndums no és delicte perquè va ser despenalitzat l'any 2005 en una reforma del Codi Penal. La llibreta no ha tornat a aparèixer.

A 2/4 i cinc d'onze ha desmentit les declaracions que se li adjudiquen demanant als veïns que pressionessin els seus alcaldes. I ha explicat el que volia dir exactament. A continuació ha tret el violí i ha fet un solo. La pregunta “hi haurà targetes censals?” ha estat contestada amb un “farem el que digui la llei” que ha vingut acompanyada d'una frase-piulada de les que fan titular: “Buscant les paperetes han perdut els papers”

A les 22.40 ens han posat anuncis: 1/ una botiga per adolescents que obre la setmana vinent a BCN i que es veu que ens canviarà la vida, més que el referèndum, 2/ un cotxe, 3/ una mútua que dona cobertura integral del càncer amb els millors especialistes, 4/ uns pastissets amb forma de dònut, 5/ una òptica, 6/ una marca de congelats, 7/ el mateix pastisset que el 4, 8/ el DVD de la sèrie Merlí, 9/ una altra òptica, 10/ unes galetes en forma de dinosaure, 11/ una immobiliària, 12/ una empresa que selecciona personal, 13/ una cadena de restaurants de pollastre fregit, 14/ una altra òptica, 15/ un programa de TV3 que s'estrena aquest dijous, 16/ unes assegurances, 17/ una altra mútua... que no diu res del càncer, 18/ una empresa de telefonia i TV i 19/ una cadena de supermercats. En total 6 minuts i 51 segons d'anuncis. I no, no han passat el del referèndum.

El retorn ha servit per parlar de poder votar a BCN. Ha estat quan ha esclatat un focus. I el president s'ha quedat en una petita penombra. Han enfocat Sanchis i al contraplà del president la llum ja havia tornat una miqueta. Però des d'aquell moment i fins al final hem anat fluixos de potència lumínica.

La següent pregunta ha estat: “Què faran els Mossos el dia del referèndum si els ordenen precintar les urnes?”. La resposta, amb un nou solo de violí, ha estat entomada per Sanchis amb un “no m'ha contestat la pregunta”. I l’ha tornat a fer. Aquest cop la resposta ha estat: “Tenim un laboratori on hi posem tot tipus de teories i possibilitats. Allà ho tenim tot previst”. I m'he imaginat el president amb una bata blanca davant d'una una marmita al foc i fent bombolles. I ha desviat el tema cap els problemes que tindrà Rajoy quan el dia 1-O els catalans votin. Aclarint que “a partir del dia 2, sigui quin sigui el resultat, hi haurà d'haver diàleg i negociació”.

Sobre l'aprovació de la llei del Referèndum i de la Transició de la setmana passada al Parlament, ha dit que l'oposició va fer-li “bullying” i va faltar al respecte a la presidenta Forcadell. I que la imatge del Parlament es va veure afectada.

En relació amb les xifres de la mani de dilluns, l'argument usat pel president ha estat: “votem i ens comptem”. I llavors ha deixat anar una frase de les que tindran èxit. Interpel·lant a anar a votar, ha dit: “tant la independència com la unitat d'Espanya no es defensen des del sofà de casa”. A continuació, missatge pels comuns “coscubelians” i pels votants del PSC (si és que algun estava veient l'entrevista): “L'abstenció acabarà reforçant el senyor Rajoy”. I, aprofitant el moment on era, ha explicat que no entén com és que el president espanyol diu a la vegada que no hi haurà referèndum i que la gent no vagi a les meses: “Si no hi ha referèndum, tal com ell afirma, no hi haurà meses on anar, no? Llavors per què diu que la gent no hi vagi?

De l'oposició espanyola ha dit: “Amb el PSOE governant hauria estat tot igual, però el to hauria estat més amable” i que “quan han governat no han federat mai”. I ha recordat que ni ells ni ningú altre “ha fet cap proposta per Catalunya”,

I han parlat dels atemptats. Del paper dels Mossos i dels cossos policials i del famós presumpte missatge de la CIA (que ha tornat a negar). “S’ha intentat desprestigiar els Mossos?”, ha preguntat Sanchis. “Sí, clarament. No vull assenyalar ningú, però tothom ho ha vist. L'èxit no encaixava amb el discurs que només estem per la independència. Per això van posar en marxa el ventilador”.

I per acabar, una bateria de preguntes personals:

- Se li ha fet llarg i difícil aquest any i mig de ser president?

- Difícil sí perquè cada dia és un Vietnam, però llarg no perquè hi ha molts estímuls, cregui'm.

- El millor i el pitjor moment?

- Els pitjors moments han estat els atemptats i l'accident de Freginals. Els millors han de venir.

- Si el president Mas li tornés a proposar ser president, acceptaria la proposta?

- Sí, perquè els motius pels quals vaig acceptar continuen intactes. Però hauria preferit que ell fos el president.

- Li preocupen les conseqüències negatives personals que pot tenir el que està fent?

- Home, és clar. Normal. Sóc una persona normal... Ara mateix tinc centenars de correus d’spam que no em deixen usar el meu correu personal. Però no tenim dret a queixar-nos.

I per acabar, després d'una hora, deu minuts i deu segons d'entrevista, el president ha imaginat el dia després de tot plegat: “El dos d'octubre l'imagino com l'endemà d'una festa molt sana, perquè surti el sí o el no, ens haurem mirat al mirall i ens haurem agradat molt”.

Bé, això si aquell dia els miralls encara són legals i mirar-s'hi no està prohibit...