Qui li havia de dir a Vladimir Putin, oi? De mascle alfa que li trencava la cara als ossos a cops de puny ha passat a ser una mena de goma elàstica que serveix per a tot. Igual l'usen per fer-se una cua al cabell, per lligar un pollastre, per deixar de parlar de la COVID (que després de dos anys amb nosaltres les vint-i-quatre hores del dia, en sis dies ha desaparegut de les nostres vides), per ressuscitar la popularitat de Joe Biden (es veu que -per fi- algú ja li ha dit que és el president dels EUA) o -avui mateix- per tapar els afers econòmics d'Emèrit I. Pobre Vladimir, com ens hem de veure per culpa dels deliris zaristes d'un lleó de circ que no s'havia adonat que estava desdentegat i patia halitosi i que ha aparegut al mig d'una actualitat que corre tant que no la podem seguir.

Mentre ara tots mirem a Kíiv i a Moscou, res per aquí i res per allà, i, patapam!, han desaparegut toootes les investigacions relacionades amb les activitats econòmiques d'Emèrit I. Davant els nostres ulls, una classe de primer d'aprofitament d'atenció de l'opinió pública per col·locar-te mercaderia avariada. Com que tot l'espai mediàtic l'ocupa en exclusiva la invasió de Putin, quin millor moment que ara per fer públic l'arxiu d'unes investigacions que han durat dos anys. Podien haver-se comunicat la setmana passada? Sí. D'aquí dues? També. Però, casualitats de la vida, apareixen avui. Entranyable.

I que diuen que diu la Fiscalia General de l'Estat? Doncs no hi ha indicis de delicte, però sí irregularitats. Quines? Bé, doncs Emèrit I va amagar diners fora d'Espanya i no va declarar-los a Hisenda, una cosa que és una miqueta lletja, certament. Ah, i un altre petit detallet consistent en que durant trenta-vuit anys (TRENTA-VUIT!) “va lucrar-se amb fons aliens a la seva retribució com a cap d'Estat” peeerò... com que tot això va passar abans de l'any 2014... passi-ho bé i bona tarda perquè anteriorment a aquesta data ell era Rei i, per tant, inviolable. I ens hem quedat com quan fas un rasca-rasca i després d'aconseguir treure aquella mena de pasta de sobre del cartró t'hi apareix el missatge “No ha estat premiat. Torni a provar sort”.

Naturalment, ni parlar-ne d'investigar com va “lucrar-se” i de quins “fons aliens” estem parlant. Què feia? Robava mandarines en una parada del mercat més pròxim a La Zarzuela i després les revenia entre els seus escortes? Es quedava amb el canvi dels diners que li donava la Reina Sofia per anar a comprar el pa? Prenia algunes monedes de les guardioles dels seus fills fent palanca amb el ganivet del pernil? Anava a la capella del Palau i despistava part de les almoines?

Encara que tot això hagi prescrit per la gràcia de Déu, estaria bé saber com va aconseguir lucrar-se aquest home. Bàsicament perquè ja que és el Rei que vam donar-nos entre tots (totes i totis) ara, just acabant la pandèmia -sembla- i en plena invasió putinista, seria un moment excel·lent perquè ell ens tornés aquest “entre tots” donant-nos la recepta per ara lucrar-nos nosaltres.

Total, que per tres-centes vuitantena vegada (com per dir una xifra) reapareixen les tres paraules màgiques: “ja pot tornar”. El dubte és si ho farà actuant com a Rei d’abans d'abdicar o com a Emèrit de després. Vaja, que ens caldria saber si ve amb intenció de seguir lucrant-se o no. Perquè en cas afirmatiu, llavors sí que -definitivament- faré cas a aquests anuncis amb que em bombardegen cada dia i em posaré una alarma a casa. O millor, dues.