Una de les coses més entranyables que estem veient aquests dies sobre el funcionament de la justícia és que això sí que és la grossa, i no la de Cap d'Any. Anar o no a la presó depèn del criteri, l'humor i les ganes de qui ho decideix.

Perquè tothom sap que anar a la presó és com anar a fer una sauneta. Per qui hi va i per la seva família i amics. Perdre la llibertat, la intimitat i la dignitat és una cosa tan normal en la vida de la gent que el criteri per enviar-t'hi o no pot ser perfectament arbitrari. Sobretot quan qui hi va no és un perillós assassí sinó que hi va per defensar idees de forma pacífica. Cap problema i endavant. Ara vostè hi va perquè jo ho dic. I li faig un favor perquè, miri que s'hi està bé...

Ara mateix a Espanya qualsevol persona que pensi diferent al que pensa i defensa certa part de l'Estat pot acabar a la garjola per obra i gràcia d'unes acusacions sustentades en opinions subjectives, però no necessàriament en la llei.

Ara mateix a Espanya, qualsevol jutge (o jutgessa) pot, no ja acusar-te de no-se-sap-què, sinó enviar-te directament a la presó aplicant la llei de tal manera que la balança i la bena als ulls que la representen acabin convertides en un colador, una trompeta de fira i una cabra ballant a sobre d'una escala plegable.

Ara mateix a Espanya hi ha 10 persones a la presó (ahir 11) en aplicació d'uns criteris jurídics que, per la majoria d'experts que no són part interessada, no se sostenen. Miri, jo de lleis ni idea, però quan llegeixo que un jutge justifica empresonar algú argumentant que qui va exercir la violència l’1 d'octubre va ser qui va rebre les hòsties, se'm posen els pèls dels genolls de punta. Compte! I, de tots ells, aquest és el jutge comprensiu!

És molt interessant veure com qui s'omple la boca de legalitat, força tant les lleis que un dia se li trencaran a les mans i s'acabarà tallant amb els vidres. És molt bonic comprovar com qui s'embolica en la Constitució, interpretant-la a gust, després aplica l'article 155 als seus enemics ideològics vulnerant la Constitució. I no ho dic jo, ho diuen molts experts constitucionalistes. En definitiva, és emocionant que qui diu voler salvar la Constitució l’apliqui inconstitucionalment.

I, relacionat amb això, el tema de les declaracions davant la justícia. Escolti, només faltaria que qualsevol persona amb risc d'anar a la presó no declari el que més li convingui i li beneficiï per lliurar-se’n. Sobretot tenint en compte les garanties existents quan actua certa justícia espanyola, com ja ha quedat explicat.

Aquí qualsevol miserable pot menysprear i qualificar de covard i mentider algú que està indefens davant l'arbitrarietat d'un jutge (o d'una jutgessa) a qui ningú controla. Algú que pretén una cosa tan normal i lògica com evitar anar a la presó. I entenc aquesta reacció tan oportunista com barata en persones que consumeixen habitualment segons quins productes o en aquelles a les quals el cinisme els supura pels porus en forma de cascada natural. No ho poden evitar. En canvi em costa més amb els que insulten des del sectarisme ideològic i la ràbia històrica. Sobretot perquè ells (i elles) tenen l'oportunitat de sentir els arguments d'algú com Joan Josep Nuet, un no indepe poc sospitós de segons quines connivències i que cada dia ofereix gratuïtament lliçons de realitat política i de dignitat personal. Però, esclar, potser precisament els problemes són aquests, la realitat i la dignitat. En general.