No puc evitar-ho. Tot aquest esperpèntic cas de l'avís de la CIA em recorda aquesta pel·lícula:

El problema és que estem parlant de 16 morts i de desenes de ferits. I això no fa cap gràcia. I això mereix un respecte total. I no mereix un esperpent com el d'avui.

Obrir el debat sobre si s'hauria pogut evitar o no aquest atemptat només una hora després dels fets de la Rambla va ser molt lleig. Molt. Aquell no era el moment. Bé, o sí que ho era si el que es buscava era una altra cosa. Obrir el debat avui, tal com s'ha fet, també.

Dir un dijous de matinada que tens les proves que la CIA va enviar un avís als Mossos, presentant un text que els mateixos que el publiquen diuen dijous al matí que és la transcripció d'un missatge oral, és una escena d’Esteso i Juanito Navarro menjant cacauets en un bar de carretera amb neons i llençant les pellofes al cap de l'home que tot ho tenia doble. Sordidesa infinita. És el circ del lleó sense dents i l'elefant amb aerofàgia.

Presentar a l'opinió pública un paper dient que és de la CIA, però que al final resulta que està tan mal fet que no serviria ni per aprovar expressió artística de P3 és un insult a la intel·ligència que no pot quedar així. Falsificar documents no és presentable. Ni aquí ni a la Xina popular.

Estic negant la llibertat d'expressió? No. Estic negant que hàgim de fer el debat sobre si va fallar alguna cosa? Tampoc. El debat és necessari i, efectivament, ha de ser ara, no el dia 17 una hora després de l'atemptat amb 13 cadàvers a la Rambla i cridant “exclusiva, exclusiva” com un ànec sense cap. I el debat s'ha de fer sense prejudicis, intentant aclarir la veritat i no per intentar desacreditar un cos policial.   

Les pròximes hores sabrem més coses sobre el vessant operatiu del cas. I hem d'exigir saber el màxim. I que qui ens ha enganyat, assumeixi la seva responsabilitat.

De moment el que està clar és que hi va haver un avís (usarem aquesta paraula per entendre'ns) que no va venir de la CIA i amb un nivell de credibilitat que queda prou clar al redactat de la mateixa nota falsa publicada per El Periódico ahir a la nit. Va ser un avís com se'n reben 400 cada dia, sense cap credibilitat i que va ser notificat a les forces policials espanyoles. I el que va succeir és el que marca l'índex de veracitat de l'avís: els atemptats de la Rambla i de Cambrils no neixen d’una meticulosa preparació sinó de la improvisació posterior a l'explosió d'Alcanar, com ho prova la compra precipitada de les armes usades a Cambrils i la fugida no planificada del terrorista de BCN. I convertir això en un avís oficial de la CIA és un exercici de fabulació massa temerari.

Pel que fa al vessant periodístic, això només ha començat. I ve llevantada. Amb intervenció fins i tot de Julian Assange, el senyor Wikileaks, carregant durament contra l'encara director d'El Periódico. Mediàticament som en una postveritat en estat pur on conviuen dues realitats paral·leles i tothom tria la que més convé al seu relat ideològic. Per què acceptar la veritat si me'n puc crear una de pròpia? Igual que l’11-M. Som allà mateix. I l'Enric Hernández ha decidit jugar el paper que llavors va fer Pedro J. Ramírez. Veurem si se'n surt.