Després del pas al costat (provisional) fet per en Carles Puigdemont, el trending topic de la crítica “tribunera” és: “Quina estafa. Se'ns va dir que el votéssim perquè tornés, el vam votar i va i no torna”.

Bé, sí, efectivament. Puigdemont podria tornar creuant la frontera pilotant un ultralleuger. O per mar, amagat dins d'una caixa de sardines. O fent un túnel des de Brussel·les al Parlament usant una cullereta de cafè. Sí, podria fer-ho, però la sagacitat del ministre Juan Ignacio Zoido (ese adobo lo quiero que cruja) impediria que se'n sortís amb un mínim èxit. Per tant, a veure si és que no pot tornar perquè aniria directament a la presó. També provisionalment. 

Per tant, quan algú diu “voti'm per ser president” i després aquest algú no és president perquè no li permeten ser-ho, és aquest algú qui està estafant els seus votants? O bé l'estafador (o estafadora) és qui no li permet ser president després de convidar-lo repetidament que es presentés a les eleccions?

Però, a banda d'això, li sembla bé que recordem el context en què es va dir allò i per què?

Veníem del 155, de la fulminació de les institucions, dels piolins actuant impunement davant les urnes i als bars de copes de BCN, de grups neonazis agredint gent i atacant mitjans de comunicació, de la destitució i exili o empresonament de tot el govern i dels Jordis i de la convocatòria d'eleccions per part de Mariano Rajoy. Era, recordem-ho, quan hi havia aquella sensació de derrota, que ens havia passat per sobre un huracà de grau 6 sobre 5 i que, a més, a les eleccions sumarien els del no. Els que ara parlen d'estafa per haver promès la restitució de les institucions, quin relat creuen que s'hauria d'haver fet en aquell moment? Presentar-se a les eleccions renunciant a demanar la restitució de la situació anterior? Sí? Com si no hagués passat res? Resignar-se i dissimular xiulant “El cóndor pasa”? ¿Sortir i dir: “Escolti'n, se'ns han petat el govern i el Parlament, tenim els líders polítics i socials fora de circulació però nosaltres farem com si res. Acceptarem les regles del joc que imposa el Gobierno, ens oblidarem de la realitat i farem uns llistes deixant de banda la classe política que havia estat manant fins ara al país. Ah, i amb un somriure d'orella a orella"?

Ei, escolti, que era una possibilitat. Però em temo que els mateixos que ara se senten estafats, si en aquell moment s'hagués triat aquesta altra opció també s'haurien sentit estafats. I és que hi ha gent que sempre se sent estafada. Fins i tot quan no es tria cap opció.