És un argument recurrent: “Quim Torra no és el president de tots”. Que és una manera com una altra de dir que el president de la Generalitat és un sectari que menysprea una part dels catalans. Justament la part de catalans que qui fa l'afirmació diu que representa. I això voldria dir que qui fa aquesta afirmació ho ha preguntat a tothom. Ciutadà per ciutadà. Una feinada!

Per tant, sabent ja que Torra no governa per a una part dels catalans perquè aquesta part de catalans ho ha dit, la qüestió és si tenen raó, si la frase és certa o no. Quim Torra és realment el president de tots els catalans? I la resposta és no. Quim Torra no és el president de tots els catalans.

De la mateixa manera que Pedro Sánchez no és el president de tots els espanyols. Si fem cas dels seus opositors, i no necessàriament dels més extrems, Sánchez fa unes polítiques lamentables que indignen milions d'espanyols. I les fa a propòsit. Això diuen. Per fotre'ls. Per tant, si el presidente no governa per a tots els espanyols sinó per a uns quants, no és difícil concloure que el presidente no és el presidente de tots els espanyols.

I el Papa? El de Roma... Francesc és el Papa de tots els cristians catòlics? Bé, si fem cas de mitjans digitals de reconegut prestigi entre la ultradreta, resulta que l'Espanya franquista, per exemple, no n'és gaire partidària.   

Per tant, el Papa, una figura que representa l'amor, la generositat, la pau i la germanor, per a molts creients de la seva religió ni és amor, ni és generositat, ni és pau, ni és germanor. En conseqüència, no és el seu Papa.  

I, què passa amb el Barça? La junta directiva d'aquesta religió amb milions de devots arreu del món és la junta de tots els culers? Josep Maria Bartomeu governa per a tots els socis i simpatitzants (els “patitsants”, que deia en Josep Lluís Núñez, un altre president que no va governar per a tothom)? Bé, si fem un cop d'ull als fòrums blaugranes i parem l'orella a les tertúlies del ram, doncs miri, no. Els colors uneixen tothom, Messi uneix tothom, però els presidents del Barça, aquest d'ara tampoc, mai són els presidents de tots. Ni tan sols Cruyff va ser el guru de tots. Ni en Pep Guardiola.

No, en Quim Torra no és el president de tots els catalans. I li diré encara més, hi ha molts catalans que no volen que en Quim Torra sigui el seu president. Per més que en Quim Torra intenti ser el seu president, no ho serà mai. Però no perquè ell no vulgui, sinó perquè no ho volen els presidits. I això val per a Torra, per a Sánchez, per al Papa, per a Bartomeu, per a Cruyff i per a Guardiola.

Mai ningú no ho serà tot per a tothom. Mai ningú no serà acceptat per tothom. En política, en religió i en la vida en general. Sí, perquè hi ha milions de pares que no són els pares de tots els seus fills (i viceversa) perquè s'han barallat i no es parlen. I hi ha germans que no són germans de tots els seus germans i que viuen com si fossin fills únics. Però, curiosament, aquest argument només serveix per a Quim Torra. Com abans va servir per a Carles Puigdemont o Artur Mas.

Al planeta Terra, només no són de tots ni de tothom els presidents catalans.