Tornem al de sempre. Allò del “aquesta pel·lícula ja l'hem vist tants cops que podríem repetir de memòria els diàlegs. Textualment”. Un cop més la llengua. O, millor dit, el seu ús polític. Els uns perquè duen a l’ADN la intolerància, la negació de l'altre i aquest supremacisme uniformitzador. No ho dic jo, ho diu la història. Tu has de ser com ells diuen que siguis. I punt. I si no, truquen a Glovo i t’envien un Hernán Cortés. Amb doble de formatge. I els altres, encantats que el debat s'instal·li a l'espai de les emocions perquè així no parlem de que tal i com estem anant, fa temps que no anem enlloc. Perquè és que ni sabem on anem. Perquè és que no hi ha cap projecte que no sigui el del qui dia passa, any empeny. Miri si estem cardats que ja he sentit un parell o tres d'històrics antipujolistes de grau 12 a l'escala “kekoñoeslaUDEF” (que només arriba a 10), parlant bé de la política lingüística que ell va dissenyar.

No oblidem, però, que tot això comença quan la justícia es fot (també) a opinar sobre llengua i educació. Perquè (també) en són experts. Que, miri, potser la solució seria fer les classes als jutjats. Directament. El dia que els partits identitaris van descobrir que era més pràctic guanyar als tribunals que a les urnes, van canviar les regles del joc. I encara no ho hem entès. Ho dic perquè potser no seria sobrer presentar una demanda i que, efectivament, totes les classes que es fan a Catalunya (TO-TES) fossin en espanyol al menys en un 25%. I a la que se'n trobi una on hi fan un 25,01%, papatam, al jutjat! Potser així aconseguirem que el govern espanyol digui el mateix que ha dit avui, però al revés, sobre assetjament.

Sí, assetjar és molt lleig. Hi estem totalment d'acord. I a mi em molesta molt que la gent s'hi dediqui. Però, sap què passa? Que em molesta sempre. No només quan “els altres” li ho fan “als meus”. Si hem d'anar a pels assetjadors a twitter i a la vida, que n'hi ha, anem-hi a per tots ells, totes elles i totis ellis. El problema és que un cop més tothom és igual davant la llei menys alguns. I aquests “alguns” són els de sempre.

I al final arribem a les quotes imposades. En tot. Per què? Perquè els quatre partidaris de la “Colina del Dragón de Kalimpio de Mar” han instal·lat la idea de que el català no és ni serà mai la seva llengua i és una obligació i una nosa. Són els mateixos que potser de joves veien Bola de Drac, sense importar-los la llengua en que s'emetia per TV. O es miraven per TV3 partits de futbol amb locució en català. O la formula 1. O Merlí. O alguna sèrie anglosaxona, quan encara era econòmicament possible comprar sèries anglosaxones. O ara veuen Crims, el programa d'en Carles Porta i el seu equip. I, al final, és que es tracta d'això, de crear un món en català. Sobretot a l'hora del consum audiovisual, que és el que crea “cultura” i comunitat quan estem acabant el primer quart del segle XXI.

I ho dic perquè justament avui hem sabut que Movistar+ emetrà una versió en espanyol del Crims, mantenint -naturalment- la versió catalana. En Carles Porta ho diu des de fa temps, que aquesta és una gran oportunitat de crear un segell propi en aquest tipus de format. I acabar construint un clúster de producció de “true crime”, que aquesta és una altra qüestió. La dels noms de les coses, vull dir. I ara ve un petit incís...

Perquè avui mateix s'ha inaugurat el projecte d'obrir diverses llibreries a Calonge i Sant Antoni i el nom del concepte és “booktown”. A veure una cosa, si “Ciutat de llibres” o “Viladellibres” no ens agrada, doncs ens inventem un nom però, tot ha de ser anomenat en anglés? Dit això, tornem a la cosa.

I un cop tinguem aquest, a per un altre. I si hem de ser un país de capítols de Crims, millor això que barallar-nos al fang per una trista quota que si som potents a les plataformes, caurà per si sola. Que, al final, el crim de veritat -en aquest cas a la intel·ligència- és segons qui excretant segons què sobre la persecució de l'espanyol a Catalunya i afirmant que “el català té una salut excel·lent”. Sí, i tant! Imagini's que ara mateix en té menys que futur el partit de qui afirma coses com aquesta. I no cal que li expliqui jo ara de quin color és el no futur del partit el senyor Carrizosa, oi?