El temporal marítim del gener va malmetre diverses infraestructures. Una d'elles va ser l'anomenat col·lector de Llevant, que porta les aigües residuals de Badalona i Montgat fins a la depuradora de Sant Adrià de Besòs. I la destrossa va ser tan important que, de seguida, van començar les obres per solucionar els desperfectes.

Doncs bé, a la reixa d'entrada de la zona dels treballs, i que ha quedat tancada al pas de persones, s'hi pot veure això:

Doncs sí, és la famosa roda de carro que va fer-se tan familiar a l'època de quan tots vam creure'ns que érem rics i que calia asfaltar fins i tot el mar. Aquest senyal a l'entrada d'una obra vol dir que “està protegida”. Per qui? Per una “empresa” que es presenta a l'obra i ofereix els seus serveis per vigilar-la a la nit. Si el promotor de l'obra no accepta aquest servei, l'endemà mateix li començaran a desaparèixer maquinària i materials. I, com que les empreses ho saben, quan reben “l'oferta”, de seguida accepten.

Els Mossos han explicat diverses vegades que no poden actuar perquè pràcticament mai hi ha denúncies i que, només quan n'hi ha, poden detenir aquests “oferidors de serveis”. I també expliquen que el delicte que cometen aquestes “empreses” és triple. Per una banda hi ha l'extorsió. Per l'altra el delicte fiscal, ja que tot i ser legals perquè són empreses que estan constituïdes, ho facturen tot en negre i, per tant, ni paguen impostos, ni disposen de la documentació necessària per fer aquesta feina. I, finalment, la gent que hi “treballa” no té cap tipus de documentació legal que els acrediti, ni contracte, ni res de res. Per no parlar de temes com els riscos laborals...

Però, per què les empreses accepten i callen? Bé, si denuncies, t’arrisques a patir no només robatoris sinó alguna cosa més. En canvi, si els contractes saps que se t'han acabat els problemes i que el que et fan pagar aquests és menys que el que pagaries a una empresa legal.

Però tornem al cartell. Veurà que, a diferència de fa anys, ara ja no hi apareix el telèfon. Imagino que l'han tret perquè, quan hi era i hi havia denúncia, els Mossos trucaven directament i procedien a detenir també directament a qui contestava la trucada. I també veurà que “l'empresa” té un nom. En aquest cas, si es vol entretenir i buscar informació a la xarxa, veurà que va ser constituïda a Tarragona el 26 de juny del 2015 i que el seu objecte social és “reparació i manteniment de maquinària i instal·lacions industrials, muntatges metàl·lics, electricitat, feines de llauner, pintura, serveis de consergeria i control d'accés i consultoria immobiliària”. Com veu, una empresa molt complerta i variada. I també veurà que no té cap telèfon de contacte, cosa molt interessant de cara a contractar els seus serveis. I comprovarà que els comptes anuals mai no han estat dipositats al Registre Mercantil. Vaja, que per experiència, capacitat i currículum, era l'empresa perfecta per ser l'elegida a l'hora de controlar la seguretat d'una obra pública.

I ara vostè em dirà: “això és extorsió, això és màfia”. I efectivament, ho és. Però, la mateixa setmana en que hem vist com funcionava allò del Palau de la Música i com circulaven allà els milions amunt i avall i les quantitats que es perdien pel camí, costa molt emprenyar-se amb aquests afeccionats, sobretot si els comparem amb professionals com Millet, Montull i companyia. Quan al Palau es parla de prop de 30 milions d'euros en circulació i de 7-8 milions perduts, els 800 o mil euros al mes que poden demanar els de la roda de carro sonen a pobre. I, sí, estem d'acord en que és igual de condemnable endur-se de la feina cada dia un rotlle de paper de WC que pillar-se la fotocopiadora, però home... intentem mantenir les formes, no?