Recupero la frase “No som viròlegs, però tenim ulls i orelles” per recordar què ens va passar pel cap a vostè i a un servidor quan Òmicron va entrar a les nostres vides com si fos el mànager de Démbélé. Va ser quan vam entendre que allò no tenia control possible amb cap mesura que no fos tancar-ho tot -cosa que era impossible- i que sort en teníem de les vacunes i vam veure com Pedro Sánchez decidia fer veure que feia alguna cosa efectiva per aturar els contagis. Va ser quan va dir: ¡Mascaretes al carrer!”. I els experts li van dir “Pa qué?”. I ell va respondre “Pa na, pero si hay que ir, se va”. I cap allà. Directes. I així estem. Encara.

Era molt previsible que qui és un addicte a fer política com si fos un triler, arribats a aquesta situació tragués els tres cubilets, la boleta, la caixa de cartró a manera de taula i ens fes la jugada a la que ens té acostumats: “la mà és més ràpida que la vista, ara per aquí, ara per allà i ja t'he fotut la cartera”. Però hem de reconèixer que, tal i com ens l'ha endinyat, aquest cop no ens la vam veure venir. De fet, aquesta no se l'ha ensumat ni el ja citat mànager de Démbélé, que no para de trucar a La Moncloa preguntant on pot comprar la recepta i per quin preu (per cert, servidor pagaria per assistir a una trobada de titans entre aquest personatge i Pedro Sánchez).

Miri, que el Presidente decideixi mantenir l'ús de les mascaretes al carrer, doncs és una opció. Absurda, però opció. I dos punts i a part més avall li parlaré dels possibles motius. Ara bé, és molt lleig -però mooolt- que per aconseguir els vots necessaris per part del Congrés dels Diputats, agafés un sac de dins d'un contenidor de brossa i allà hi barregés les mascaretes amb l'actualització de les pensions -que incloïa una paga extra- i que els sanitaris jubilats contractats ara a corre-cuita puguin seguir cobrant les seves pensions.

O sigui, un munt de diputats d'un munt de partits que estaven en contra de mantenir la mesura se la van haver de menjar amb patates perquè si hi votaven en contra, ATENCIÓ, deixaven sense paga extra als pensionistes! On hem arribat? Per mantenir les mascaretes hi fotem pel mig els calers de la gent gran? Però això què és, un negoci de segells i criptomonedes amb seu a la cova d’Alí Babà? És un escàndol tan majúscul que ja s'ha vist al Lazarillo de Tormes regirant-se a la seva tomba i cridant, com si patís una possessió diabòlica: “Sisplau, una miqueta de respecte pel bon nom de la tradicional picaresca espanyola!”. I al seu costat el Dioni i Antonio David Flores vestit de Guàrdia Civil, que casualment l'havien anat a visitar al cementiri, amb totes les venes del coll a punt d'esclatar-les de la indignació exclamaven: “Hòstia, això no se se'ns acudiria ni a nosaltres!”.

Però aquí la gran pregunta és: Per què? Per què aquesta obstinació en mantenir les mascaretes al carrer, quan no hi ha ni un sol expert en la matèria que ni ho recomani ni ho aconselli. Però és que ni un! Ni per equivocació. ¿D'on li ve a Sánchez un interès tan tossut i persistent que fins i tot els ha fet idear una estafa política mai vista en la història recent del parlamentarisme mundial? Què li passa a aquest home amb les mascaretes? Un mal record de la infantesa? Una fantasia? Li fan il·lusió? O bé hem de pensar malament? ¿Hem de dubtar, un cop més, de les intencions, que és l'actitud que ens han ensenyat a tenir en casos semblants i que quan la mantenim sempre l'encertem?

I miri que seria senzilla una explicació. Mèdica, econòmica, social, o la que sigui...